Maria Rovira i Torrens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Rovira i Torrens
20160618 105704 CUP Barcelona 1 any Llavors 7R 03414.jpg
Maria Rovira a les Jornades "Les llavors ja han germinat" organitzades per la CUP-Capgirem Barcelona el 2016. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1988 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
2015 –
Escudo de la provincia de Barcelona.svg Diputada provincial de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAula Escola Europea
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica i psicòloga Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata

Twitter: mrovira Modifica el valor a Wikidata

Maria Rovira i Torrens (Barcelona, 18 de febrer de 1988) és una psicòloga i política catalana.[1][2] Actualment és regidora a l'Ajuntament de Barcelona, consellera de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i diputada de la Diputació de Barcelona.[3][4][5]

És psicòloga de formació, especialitzada en educació emocional i innovació social. Col·laboradora professional en projectes del Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. Té experiència laboral en el departament de recursos humans en empreses del sector de l'educació i la cultura. Ha treballat de tècnica d'innovació social en una fundació, on ha dut a terme tasques de recerca i ha treballat en diferents programes d'acompanyament a projectes d'innovació social.

Ha participat en espais feministes i ha focalitzat la seva activitat en la construcció del moviment juvenil, mitjançant l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, actualment Arran Sagrada Família. Ha estat membre de la mesa del Consell Polític Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i representant de Barcelona en aquest mateix òrgan. Ha participat en la creació i la consolidació de la Trobada Popular Municipalista de Barcelona, com a coordinadora de l'eix de Joventut, del qual va ser una de les portaveus. Forma part del Casal Independentista La Cruïlla, en la comissió de dinamització del qual ha participat i va participar en la creació de la cooperativa Arrels.

Va coencapçalar la CUP a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions locals de 2015, essent elegida regidora. Va ésser escollida candidata en la vuitena posició per Barcelona en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

El juny de 2016 va denunciar, sent diputada provincial de Barcelona, junt a dos sindicalistes de la CGT el presumpte desviament de fons fet per la Diputació de Barcelona. Aquesta denuncia portà a fer-se l'Operació Estela.[6] En setembre de 2016 va denunciar que fou agredida sexualment.[7]

El setembre de 2017, el Sindicat de Policies va considerar que Maria Rovira va cometre un delicte d'injúries a cossos i forces de seguretat, en assegurar que als Mossos d'Esquadra "van executar extrajudicialment" els terroristes de Rambla de Barcelona i Cambrils.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Rovira i Torrens
  1. «Qui són i d'on vénen els candidats de la CUP per al 21-D?». Crític, 17-11-2017 [Consulta: 26 novembre 2017].
  2. Orriols, Núria «Maria Rovira i Carles Riera, entre els noms que es perfilen per encapçalar la llista de la CUP». Ara, 13-11-2017 [Consulta: 24 maig 2018].
  3. «Maria Rovira Torrens». Ajuntament de Barcelona [Consulta: 4 desembre 2017].
  4. «Maria Rovira Torrens». Diputació de Barcelona [Consulta: 4 desembre 2017].
  5. «La número dos de la CUP, exalumna de la mateixa escola d'elit que Mas». Nació digital, 21-05-2015 [Consulta: 24 maig 2018].
  6. «La operación Estela tiene su origen en una denuncia de la CUP y CGT». Economía Digital, 24-05-2018 [Consulta: 24 maig 2018].
  7. «La regidora de la CUP Maria Rovira denuncia una agressió sexual». Ara, 15-09-2016 [Consulta: 24 maig 2018].
  8. Carranco, Rebeca. «Denunciada la regidora de la CUP que va acusar els Mossos d’“executar” els terroristes del 17-A». elpais.com, 19-09-2017. [Consulta: 20 novembre 2020].