Maria Teresa Carreño

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Teresa Carreño
Teresa Carreño, 1916.jpg
Nom original(es) María Teresa Carreño
Biografia
Naixement22 desembre 1853
Caracas (Veneçuela)
Mort12 juny 1917 (63 anys)
Nova York
Lloc d'enterramentLondres
Activitat
OcupacióCompositora, directora d'orquestra, pianista i cantant d'òpera
ProfessorsLouis Moreau Gottschalk
VeuSoprano
InstrumentPiano
Família
CònjugeÉmile Sauret
Eugen d'Albert (1892–1895)
PareManuel Antonio Carreño (en) Tradueix

Musicbrainz: a6373dbb-5299-4e37-92f2-ece49eae237f Discogs: 1431278 IMSLP: Category:Carreño,_Teresa Find a Grave: 12342374
Modifica les dades a Wikidata
Maria Teresa Carreño al piano

Maria Teresa Carreño (Caracas, Veneçuela, 22 de desembre de 1853 - Nova York, Estats Units, 12 de juny de 1917) fou una cantant, pianista i compositora veneçolana. Fou deixebla de Gottschalk en la seva ciutat natal i, a París, de Georges Mathias, un dels més famosos pianistes de la capital francesa. Es distingí per la seva extraordinària precocitat: amb 9 anys va debutar com a solista amb l'Orquestra Simfònica de Boston i amb la Filharmònica de Londres.

Biografia[modifica]

Teresa Carreño era descendent d'una família de músics, com el seu avi Cayetano Carreño. Va començar els estudis musicals amb el seu pare als sis anys, Manuel Antonio Carreño, un músic i polític consagrat. El 1862, la inestabilitat de la Guerra Federal va provocar que Manuel Antonio perdés la seva posició en el govern com a ministre de Finances. La família va anar a viure a Nova York buscant estabilitat política i una direcció professional per a Teresa, que havia demostrat un talent extraordinari com a intèrpret de piano, improvisadora i compositora. Sota la tutela de Gottschalk, Carreño va debutar a Nova York als 8 anys.[1] L'enorme èxit del debut la va portar a una sèrie de concerts en diverses ciutats dels Estats Units i Cuba. El 1866 la família es va traslladar a París en vaixell, que va naufragar i els passatgers van ser rescatats per un altre vaixell.[2] Carreño va continuar a París component i tocant, iniciant gires per Anglaterra, Espanya i Holanda.

Recorregué les capitals més importants d'Europa i Amèrica i els triomfs es contaren per concerts, havent estat elogiada unànimement pels afeccionats de tot el món. Teresa Carreño es casà el 1872 amb el violinista Émile Sauret, del qual se'n separà alguns anys més tard per contraure segones núpcies amb el baríton Giovanni Tagliapietra, cosa que va fer que se la conegués en aquella època amb el nom de Teresita Carreño Tagliapietra, i per últim, el 1892 es casà amb el compositor francès d'Albert, del qual se separà el 1895. Teresa Carreño va compondre un quartet per a instruments de corda, publicat a Leipzig per G. W. Fritzo, una sèrie de brillants peces per a piano i l'himne nacional veneçolà; fou, a més, una soprano notable, directora d'orquestra i compositora; també va ser empresària d'una companyia d'òpera italiana.

Posseïa una gran cultura, parlava francès, anglès, italià i alemany. La tècnica de Carreño era perfecta, impecable; la usava com a mitjà per commoure els auditoris, dels quals s'apoderava gràcies a l'art màgic del seu estil personal, que es distingia pels contrasts, el matís i el color. El vigor i l'ímpetu es fonien en ella amb la finor i la delicadesa en els moments oportuns de les seves afortunades interpretacions, fidels, poètiques, intel·ligents, artístiques, sempre de bon gust, sense amaneraments ni posa.

D'ella va dir Hans von Bülow:

« <<era l'única artista del bell sexe que interpretava Beethoven d'una manera satisfactòria.>> »

Planté, parlant d'aquesta pianista extraordinària, es deia a ell mateix madame Planté i a Carreño li'n deia que era monsieur Carreño. Rubinstein la considerava la primera dona pianista d'aquell temps, i li tenia una gran admiració. Brahms, íntim amic de la gran artista, va dir en una ocasió davant Carreño:

« <<que ell no escrivia concerts amb piano per a dones.>> »

i com que Carreño li replicà per la duresa d'expressar-se davant d'ella, Brahms li contestà:

« <<tu ets un pianista, no una pianista.>> »

Referències[modifica]

  1. «Miss Teresa Careno - The Child Pianist. Eight Years of Age» (en anglès). The New York Times, 20-11-1862, pàg. 7.
  2. «Paris et Départements» (en francès). Le Ménestrel: journal de musique, 13-05-1866, pàg. 190.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa Carreño