Maria d'Alània
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ka) მარიამი  c. 1050 Regne de Geòrgia | ||
| Mort | Després de 1103 Imperi Romà d'Orient | ||
| Emperadriu romana d'Orient | |||
| 1071 – 1081 ← Eudòxia Macrembolitissa – Irene Ducena → | |||
| Altres | |||
| Títol | Emperadriu consort Princesa | ||
| Cònjuge | Nicèfor III Botaniates (1078 (Gregorià)–1081 (Gregorià)) Miquel VII Ducas (1065 (Gregorià)–1078 (Gregorià)) | ||
| Fills | Constantí Ducas (  ) Miquel VII Ducas | ||
| Pares | Bagrat IV de Geòrgia i Borena d'Alània | ||
| Germans | Jordi II de Geòrgia | ||
Maria d'Alània, nascuda Marta Bagration, fou una princesa georgiana filla del rei Bagrat IV i emperadriu romana d'Orient, esposa de Miquel VII Ducas i de Nicèfor III Botaniates. Va tenir un fill que no va succeir al seu pare. Va ser mentora i amiga d'Anna Comnena, que li va dedicar un capítol a la seva biografia. Se la recorda per les seves obres benèfiques i per ser la protectora de literats.
Ascens al tron
[modifica]Era filla del rei de Geòrgia, Bagrat IV, i de la seva segona esposa, Borena d'Alània. Fou batejada amb el nom de Marta.[a] Com a princesa estava en la línia successòria després del seu germà Jordi. L'any 1056, quan només tenia 5 anys, fou enviada a Constantinoble per ser educada a la cort sota la protecció de l'emperadriu Teodora. Aquesta, però, va morir poc després i Marta fou retornada a Geòrgia. El 1065 es va casar amb el futur emperador Miquel, fill del rei Constantí X. En aquesta cort l'anomenaven Maria. Quan el seu marit fou entronitzat l'any 1071 ella va ser nomenada emperadriu. El seu matrimoni va ser una excepció a la tradició, ja que la família reial de Constantinoble tenien per costum buscar esposa entre els grecs. Per a ells, casar-se amb un no-grec equivalia a casar-se amb un estranger i això havia passat molt poques vegades.
Govern amb Miquel VII
[modifica]Aquest període de la seva vida va estar marcat per les derrotes del seu marit a Anatòlia contra els seljúcides turcs, situació agreujada per la devaluació de la moneda, tot plegat va suposar una creixent insatisfacció social que va culminar amb un cop d'estat el 1078 que va deposar Miquel substituint-lo per Nicèfor III Botaniates. A Miquel el van obligar a ingressar en un monestir a Estúdion i Maria, amb el fill que havia tingut, va anar a viure al monestir de Petrion però no va esdevenir monja.
Segon matrimoni
[modifica]
L'esposa del nou emperador va morir poc després del seu ascens al tron i va anunciar la seva intenció de tornar-se a casar. Hi havia tres principals candidates: Maria, Eudòxia, sogra de Maria, i la filla d'Eudòxia, anomenada Zoè. Nicèfor semblava inclinat a acceptar Eudòxia, però Maria va rebre un gran suport per part dels seus parents: entre els arguments a favor deien que era una dona bella i que, per ser estrangera, no interferiria en assumptes d'estat.[2].[3] A més, amb aquesta elecció, es guanyava el favor dels fidels a l'antic emperador Miquel.[4]
Com que el primer marit encara era viu, el nou matrimoni era considerat adúlter per l'Església Ortodoxa, i Joan Ducas, un partidari seu va haver de degradar un sacerdot que es negava a celebrar la cerimònia nupcial, que finalment es va fer el 1078.[5] Com a part de l'acord matrimonial, a Maria se li va prometre que el seu fill, Constantí, seria nomenat hereu del regne. Nicèfor renegaria d'aquesta promesa temps més tard. Això no obstant, Maria fou tractada amb la dignitat que li corresponia i va rebre terres a nom seu. Nicèfor va voler estretir les relacions amb el germà de Maria, Jordi, al qui va concedir el tracte de cèsar.[6]
Retirada a un convent
[modifica]Amb el temps Maria es va anar carregant de ressentiment per la negativa de Nicèfor a reconèixer el seu fill Constantí com a hereu i va participar en un complot per enderrocar-lo.[7][8] El general Aleix I Comnè era qui va dirigir l'aixecament i es rumorejava que era l'amant de Maria. Aleix va forçar Nicèfor a abdicar i es va coronar ell mateix com a emperador el 1081. Després va proclamar Constantí com a successor i el va prometre en matrimoni amb la seva filla Anna. Aquesta situació va canviar dràsticament quan l'any 1087 Aleix va tenir un fill amb la seva esposa, llavors va trencar el compromís entre la seva filla i Constantí, i Maria fou obligada a ingressar en un convent. Malgrat tot, per respecte a la seva ascendència, Constantí va rebre l'estatus de coemperador, un títol superior al del germà gran de l'emperador, Isaac, mentre que a Maria se li va concedir garantia de seguretat personal.[9][10] A Maria se li va confiar la companyia de la princesa imperial Anna, l'antiga promesa del seu fill, que van esdevenir molt amigues.[11]
Retorn a Constantinoble
[modifica]
Després d'una temporada al monestir, a Maria se li va permetre tornar a Constantinoble, on va crear una cort alternativa en un palau al districte de Màngana. Duia vel i seguia vestint com a monja, feia actes de caritat i donacions a convents com el dels Ibers al Mont Atos o el de Kappatha a Jerusalem, on també feia donatius la seva mare Borena. Era la propietària del monestir d'Hèbdomon, on fou enterrat Basili II.
A la seva cort es va envoltar d'amants de les lletres i va protegir econòmicament alguns escriptors, entr ells: Joan Tzetzes, Teofilacte d'Ocrida i el filòsof neoplatònic Ioane Petritsi.
L'any 1096, després de la mort del seu fill, es va retirar voluntàriament a un convent del nord-est d'Anatòlia, on va morir. A la seva Georgia natal, és considerada una figura important per haver col·laborat a estrènyer lligams entre el seu país i la reialesa romana d'Orient. Maria és també recordada per les seves obres de caritat.[12]
Descripció
[modifica]Anna Comnena n'oferí la següent descripció: «[e]ra alta com un xiprer i tenia el cos blanc com la neu, la cara no del tot rodona i una complexió que evocava una flor de primavera o, francament, una rosa. Qui podria descriure el guspireig de la seva mirada? Tenia les celles arcades i de color de foc i els ulls celestes. La mà del pintor sovint ha imitat els colors de les flors que es desclouen en cada estació, però la bellesa de l'emperadriu, la gràcia que la il·luminava i el seu caràcter atractiu i encisador ultrapassaven l'art i la paraula. Ni Apel·les, ni Fídies, ni cap altre escultor no havia creat una estàtua comparable. Igual que es diu que el cap de la Gòrgona petrificava tothom que el mirava, els que la veien caminar o se la trobaven de cop i volta quedaven bocabadats, muts i garratibats, com si haguessin perdut l'ànima i l'enteniment. Les seves proporcions, tant de les parts en relació amb el tot com del tot en relació amb les parts, exhibien una harmonia mai vista entre els humans. Era una estàtua vivent i un objecte de desig per als amants de la bellesa, ben bé l'encarnació d'Hímer, que havia davallat al món terrenal».[13]
Ancestres
[modifica]| Gurguèn d'Ibèria | ||||||||||||||||
| Bagrat III | ||||||||||||||||
| Gurandukht d'Abkhazia | ||||||||||||||||
| Jordi I | ||||||||||||||||
| Marta | ||||||||||||||||
| Bagrat IV de Geòrgia | ||||||||||||||||
| Senaquirim-Joan Arzeruni, rei de Baspracània | ||||||||||||||||
| Míriam de Baspracània | ||||||||||||||||
| Maria d'Alània | ||||||||||||||||
| Borena d'Alània | ||||||||||||||||
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Dolidze, Kartuli samartlis dzeglebi, 126
- ↑ Comnena, 2021-2026, llibre III, capítol II, seccions 3-5.
- ↑ Nicèfor Brienni "Història" 253-5;Joan Zonaràs "Epítom", 3.722;Joan Escilitzes "Constantinoble" 181
- ↑ Grierson. "Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection", volum 3.2, 1973, p. 829.
- ↑ Joan Escilitzes "Constantinoble" 177-8, 181–2;Joan Zonaràs "Epítom", 3.722;Nicèfor Brienni "Història", 253-5
- ↑ Rapp Jr, S. "Imagining History at the Crossroads: Persia, Byzantium and the Architects of the Written Georgian Past" (dissertació del doctorat no publicada), 1997, p. 567–70.
- ↑ Nicèfor Brienni "Història", 221.
- ↑ Comnena, 2021-2026, llibre III, capítol II, secció 1.
- ↑ Comnena, 2021-2026, llibre III, capítol IV, secció 6.
- ↑ Joan Zonaràs "Epítom", 3.733
- ↑ Comnena, 2021-2026, llibre III, capítol I, secció 4.
- ↑ Joan Zonaràs "Epítom", 3.761
- ↑ Comnena, 2021-2026, llibre III, capítol II, secció 4.
Bibliografia
[modifica]- Comnena, A. Alexíada. Viquitexts, 2021-2026.
- Garland, Lynda. "Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527–1204". Routledge, 1999, p. 180–186. ISBN 0-415-14688-7.
- Garland, Lynda. "Byzantine Women: Varieties of Experience, 800–1200", 2006, p. 91–124. ISBN 0-7546-5737-X.
- Hussey, JM. The Cambridge Medieval History, volum IV The Byzantine Empire, Part 1 Byzantium and Its Neighbours. Londres: Bentley House, The Syndics of the Cambridge University Press, 1966, p. 793.
