Maria de Borbó-Vendôme
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1515  château de La Fère (en)  | ||
| Mort | 28 setembre 1538 (22 anys) château de La Fère (en) | ||
| Sepultura | Notre-Dame de París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia borbònica | ||
| Pares | Carles IV de Borbó i Francesca d'Alençon | ||
| Germans | Margarida de Vendôme Antoni de Borbó Lluís I de Borbó-Condé Carles de Borbó Francesc de Borbó Joan de Borbó-Soissons Elionor de Borbó | ||
.jpg?lang=ca)
Maria de Borbó-Vendôme (29 d'octubre de 1515 - 28 de setembre de 1538) era filla de Carles IV de Borbó i de Françoise d'Alençon. Va ser objecte de negociacions de casament amb Jaume V d'Escòcia. Li va retre visita però es va casar finalment amb Magdalena de Valois. Maria va morir dos anys més tard.
Biografia
[modifica]Primeres negociacions
[modifica]El casament del rei escocès amb una princesa francesa era esperat des de l'aliança franco-escocesa pel tractat de Rouen l'any 1517. El mateix tractat estava principalment orientat en el suport militar mutu. Quan Jaume V d'Escòcia va ser major d'edat, primer es va pensar que es casaria amb la princesa Magdalena de Valois. Al desembre de 1534, estava clar que Magdalena estava malalta i Francesc llavors va suggerir que Jaume V es casés amb Marie de Borbó per respectar el tractat. El casament tenia el suport del regent John Stuart, duc d'Albany, i al final de 1534, el seu secretari Nicolas Canivet i el secretari de Jaume V, Thomas Erskine de Haltoun, van trobar-se amb el rei escocès i li van mostrar el retrat de Maria.[1] Tanmateix, Margarida d'Angulema havia discutit aquest projecte de casament amb el diplomàtic d'Enric VIII d'Anglaterra, el duc de Norfolk el juny de 1533. Va subratllar que Carles IV de Borbó estava estretament aliat a Carles V i va afirmar que Maria de Borbó i la seva germana no eren bones tries. La reina de Navarra es demanava si Jaume V no acabaria per casar-se amb Cristina de Dinamarca i va suggerir en lloc seu la seva cunyada Isabeau d'Albret.[2]
El gener de 1535, Jaume V va escriure a Francesc I explicant que sentia que havia estat mal aconsellat en aquesta negociació i va enviar el seu herald James Aikenhead a França. Aikenhead va ser encarregat d'explicar que James no podia apartar-se del tractat de 1517 i casar-se amb una dona que no sigui una princesa sense el consentiment de les Corts Generals d'Escòcia.[3]
Segones negociacions
[modifica]Francesc I una vegada més va indicar a Jaume V que una princesa de la família reial no estava disponible ja que Magdalena era massa fràgil, i les negociacions del seu casament amb Maria de Borbó es van reprendre a fi de bé.[4]
.jpg)
El 3 de juny de 1535, Jaume V va escriure des del castell de Stirling a Francesc I en relació amb el seu possible casament amb Magdalena, el tractat i l'oferta alternativa de Maria de Borbó. Va escriure que havia sentit de Nicolas Canivet que Marie de Borbó era una esposa convenient. Jaume V va enviar amb la carta l'herald James Aikenhead, que s'havia encarregat d'observar el seu caràcter, les seves maneres, la seva conducta i la seva conversa. Aikenhead, si estava satisfet sobre aquests punts, hauria de negociar el seu dot com si fos una noia de França Si l'afer es tancava, Maria hauria de marxar cap a Escòcia amb el seu seguici de nombroses dames abans de l'hivern.[5]
Encara una vegada més, el duc d'Albany va considerar breument que el rei pogués de casar-se amb Cristina de Dinamarca, des d'aleshores duquessa vídua amb títol de noblesa de Milà, i Jaume V va interrompre llavors les negociacions en progrés del seu casament amb Maria de Borbó. En aquell moment, hi havia igualment una inquietud per si decideix finalment casar-se amb la seva antiga amant, Margaret Erskine. Tanmateix, el 28 de desembre de 1535, Aikenhead va tornar a França per reprendre el projecte de casament i obtenir la millor oferta possible per a Jaume V. I encara, les instruccions donades a Aikenhead estipulaven que la dot de Maria hauria de ser important. Jaume V va nomenar a continuació els seus «fiscals», és a dir els seus representants legals per finalitzar el contracte.[6]
El 29 de març de 1536, un contracte definitiu conclòs a Crémieu, perquè Maria es casés amb Jaume V d'Escòcia, va ser tancat per Francesc I de França. Hi van assistir Joan III d'Estourmel, mestre de la casa del duc de Vendôme, assistit de Mathieu de Lonjoüe, bisbe de Soissons, Guillaume Poyet, president de les Corts Generals de París, Guillaume Féau, senyor de Fernay, camarlenc reial, i James Aikenhead, que apareix als documents francesos sota el nom de «Hacquenet». El contracte va ser signat pel cardinal Tournon, el canceller Antoine de Vila, Anne de Montmorency, mariscal de França, i l'almirall Philippe de Chabot.[7] Jaume V havia consentit ja al casament nomenant els seus fiscals per finalitzar els detalls el 29 de desembre de 1535.[8] Entre les seves disposicions, el contracte preveia que François I cediria el castell de Dunbar, i les armes que s'hi conservaven, que era llavors sota la guàrdia del duc d'Albany, a Jaume V, i que si Jacques moria primer, Maria tindria a la seva disposició el palau de Falkland per la resta de la seva vida.[9] L'abril de 1536, Francesc I consolida l'acord enviant al rei el collaret de l'Orde de Sant Miquel.[10] El duc d'Albany, que donava suport a aquest casament, va morir el juliol de 1536
El rei d'Escòcia visita a Maria de Borbó a Saint-Quentin al setembre de 1536, a continuació marxa a trobar Francesc I.[11] En comptes de casar-se amb Maria, es casa finalment amb la filla del rei, Magdalena l'1 de gener de 1537. El 14 d'octubre de 1536, Rodolfo Pio, bisbe de Faenza, escriu que Francesc I tenia aleshores la intenció de casar Maria de Borbó amb Francesc I de Lorena.[12] Magdalena de França i Maria de Borbó van morir poc temps després, amb un any d'interval. El cronista escocès Robert Lindsay de Pitscottie va escriure:
La filla del duc de Vendôme va emmalaltir de pena a causa del casament del rei d'Escòcia i va morir poc després: el rei d'Escòcia en va quedar força afectat, pensant ser la causa de la mort de la noia.[13]
.
Una trobada secreta?
[modifica]Quatre cròniques escoceses conten una història segons la qual Jaume V hauria visitat la cort del duc de Vendôme disfressat.[14] Hauria intercanviat la seva roba amb un criat, potser John Tennent de Listonshiels. Maria no va ser enganyada i el va reconèixer pels seus cabells panotxa i gràcies al retrat que li havia estat donat Encara que aquesta història sembla dubtosa, un historiador modern ha destacat que els observadors anglesos han informat d'un cert misteri al voltant del viatge de Jaume a St Quentin des de Dieppe.[15]
Després del casament de Jaume V i Magdalena i que el castell de Dunbar i les seves armes van ser lliurats, James Aikenhead en va esdevenir el capità.[16]
Ascendència
[modifica]| Teodor Blanch Gallart | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Borràs | |||||||||||||||||||
| Juliana Borràs Pla | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Casadevall | |||||||||||||||||||
| Llorenç Casadevall Tauler | |||||||||||||||||||
| Mercè Casadevall Vicens | |||||||||||||||||||
| Mercè Vicens Genover | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Barceló | |||||||||||||||||||
| Eugeni Barceló Castelló | |||||||||||||||||||
| Jacint Barceló Savalls | |||||||||||||||||||
| Jacinta Savalls Mascort | |||||||||||||||||||
| Dolors Barceló Ferrer | |||||||||||||||||||
| Joan Josep Ferrer Llach | |||||||||||||||||||
| Dolors Ferrer Bonany | |||||||||||||||||||
| Dolors Bonany Sabater | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Bassols | |||||||||||||||||||
| Salvador Bassols Moradell | |||||||||||||||||||
| Salvador Bassols Fàbregas | |||||||||||||||||||
| Maria Ona Fàbregas Feixas | |||||||||||||||||||
| Salvador Bassols Vilardell | |||||||||||||||||||
| Jordi Vilardell Ayats | |||||||||||||||||||
| Coloma Vilardell Collellmir | |||||||||||||||||||
| Coloma Collellmir Puigvert | |||||||||||||||||||
| Clara Bassols Teixidor | |||||||||||||||||||
| Miquel Teixidor Casabó | |||||||||||||||||||
| Joan Miquel Teixidor Clarà | |||||||||||||||||||
| Oriola Clarà Güell | |||||||||||||||||||
| Clara Maria Teixidor Masmitjà | |||||||||||||||||||
| Lluís Pere Masmitjà Serarols | |||||||||||||||||||
| Margarida Masmitjà Puigdemont | |||||||||||||||||||
| Margarida Puigdemont Cabratosa | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Bellver | |||||||||||||||||||
| Josep Anton Bellver Valls | |||||||||||||||||||
| Josep Andreu Bellver Llobet | |||||||||||||||||||
| Sibila Llobet Pastors | |||||||||||||||||||
| Josep Andreu Bellver Escursell | |||||||||||||||||||
| Joan Escursell Comellas | |||||||||||||||||||
| Joana Escursell Abeyà | |||||||||||||||||||
| Maria Rosa Abeyà Rovira | |||||||||||||||||||
| Josep Enric Bellver Sellarès | |||||||||||||||||||
| Pompeu Sellarès Riera | |||||||||||||||||||
| Pompeu Sellarès Farell | |||||||||||||||||||
| Antònia Farell Gamissans | |||||||||||||||||||
| Agnès Sellarès Colldeforns | |||||||||||||||||||
| Ramon Colldeforns Puig | |||||||||||||||||||
| Catalina Colldeforns Corominas | |||||||||||||||||||
| Catalina Corominas Pladellorens | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Bellver Clusells | |||||||||||||||||||
| Jaume Clusells Playà | |||||||||||||||||||
| Gerard Clusells Casajoana | |||||||||||||||||||
| Rosalia Casajoana Viladoms | |||||||||||||||||||
| Gerard Clusells Puigmartí | |||||||||||||||||||
| Valentí Puigmartí Oller | |||||||||||||||||||
| Valentina Puigmartí Camprubí | |||||||||||||||||||
| Dolors Camprubí Solervicens | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Clusells Puigdellívol | |||||||||||||||||||
| Joan Puigdellívol Domènech | |||||||||||||||||||
| Joan Puigdellívol Soler | |||||||||||||||||||
| Montserrat Soler Passarell | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Puigdellívol Casanovas | |||||||||||||||||||
| Miquel Casanovas Canaletes | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Casanovas Serradell | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Serradell Guitart | |||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Hay, Denys, ed., Letters of James V, HMSO (1954), 280-281: Bapst, E., Les Mariages de Jacques V, 232.
- ↑ «Letters and Papers Henry VIII, vol. 6 (1882), no. 692».
- ↑ Hay, Denys, Letters of James V, HMSO (1954), 282-283.
- ↑ Hay, Denys, Letters of James V, HMSO (1954), 51-52, 283.
- ↑ Hay, Dennis, Letters of James V, HMSO (1954), 289-290.
- ↑ Hay, Denys, ed., The Letters of James V, HMSO (1954), 283, 289-290, 302-5.
- ↑ Decagny, Paul, Notice historique sur le château de Suzanne en Santerre (Somme) et sur la maison d'Estourmel, (1857), 37.
- ↑ Teulet, Alexandre. «Relations Politiques de la France et de l'Espagne avec l'Écosse, vol. 1, Paris (1862) 94-105]» (en llatí).
- ↑ Hay, Denys, ed., Letters of James V, HMSO (1954), 314-215.
- ↑ Hay, Denys, ed., The Letters of James V, HMSO (1954), 318: Bapst, E., Les Mariages de Jacques V, 273.
- ↑ Cameron, Jamie, James V, the personal rule, 1528-1542, Tuckwell, (1998), 131.
- ↑ Letters & Papers Henry VIII, vol. 11, (1888), no. 711, cita Cameron, Jamie, James V, Tuckwell (1998), 131.
- ↑ Lindsay of Pitscottie, Robert, Chronicles of Scotland, vol. 2, Edinburgh (1814), 374.
- ↑ Adam Abell, George Buchanan, John Lesley, Robert Lindsay of Pitscottie.
- ↑ Cameron, Jamie, James V, the personal rule, 1528-1542., (1998), 152-153, note 6
- ↑ Register of the Great Seal, 1513-1546, Edinburgh (1883), nos. 2286, 2360, 2361.
- Retrat de Marie de Borbó, v. 1535 per François Clouet, Museu Condé, Chantilly, RMN.
- Teulet, Alexandre, Relacions polítiques de França i d'Espanya amb Escòcia, vol. 1, París (1862)