Vés al contingut

Maria de Borbó-Vendôme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria de Borbó-Vendôme
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1515 Modifica el valor a Wikidata
château de La Fère (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1538 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
château de La Fère (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNotre-Dame de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV de Borbó Modifica el valor a Wikidata  i Francesca d'Alençon Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de Vendôme
Antoni de Borbó
Lluís I de Borbó-Condé
Carles de Borbó
Francesc de Borbó
Joan de Borbó-Soissons
Elionor de Borbó Modifica el valor a Wikidata

Maria de Borbó-Vendôme (29 d'octubre de 1515 - 28 de setembre de 1538) era filla de Carles IV de Borbó i de Françoise d'Alençon. Va ser objecte de negociacions de casament amb Jaume V d'Escòcia. Li va retre visita però es va casar finalment amb Magdalena de Valois. Maria va morir dos anys més tard.

Biografia

[modifica]

Primeres negociacions

[modifica]

El casament del rei escocès amb una princesa francesa era esperat des de l'aliança franco-escocesa pel tractat de Rouen l'any 1517. El mateix tractat estava principalment orientat en el suport militar mutu. Quan Jaume V d'Escòcia va ser major d'edat, primer es va pensar que es casaria amb la princesa Magdalena de Valois. Al desembre de 1534, estava clar que Magdalena estava malalta i Francesc llavors va suggerir que Jaume V es casés amb Marie de Borbó per respectar el tractat. El casament tenia el suport del regent John Stuart, duc d'Albany, i al final de 1534, el seu secretari Nicolas Canivet i el secretari de Jaume V, Thomas Erskine de Haltoun, van trobar-se amb el rei escocès i li van mostrar el retrat de Maria.[1] Tanmateix, Margarida d'Angulema havia discutit aquest projecte de casament amb el diplomàtic d'Enric VIII d'Anglaterra, el duc de Norfolk el juny de 1533. Va subratllar que Carles IV de Borbó estava estretament aliat a Carles V i va afirmar que Maria de Borbó i la seva germana no eren bones tries. La reina de Navarra es demanava si Jaume V no acabaria per casar-se amb Cristina de Dinamarca i va suggerir en lloc seu la seva cunyada Isabeau d'Albret.[2]

El gener de 1535, Jaume V va escriure a Francesc I explicant que sentia que havia estat mal aconsellat en aquesta negociació i va enviar el seu herald James Aikenhead a França. Aikenhead va ser encarregat d'explicar que James no podia apartar-se del tractat de 1517 i casar-se amb una dona que no sigui una princesa sense el consentiment de les Corts Generals d'Escòcia.[3]

Segones negociacions

[modifica]

Francesc I una vegada més va indicar a Jaume V que una princesa de la família reial no estava disponible ja que Magdalena era massa fràgil, i les negociacions del seu casament amb Maria de Borbó es van reprendre a fi de bé.[4]

Jaume V d'Escòcia, Corneille de Lyon cap a 1535

El 3 de juny de 1535, Jaume V va escriure des del castell de Stirling a Francesc I en relació amb el seu possible casament amb Magdalena, el tractat i l'oferta alternativa de Maria de Borbó. Va escriure que havia sentit de Nicolas Canivet que Marie de Borbó era una esposa convenient. Jaume V va enviar amb la carta l'herald James Aikenhead, que s'havia encarregat d'observar el seu caràcter, les seves maneres, la seva conducta i la seva conversa. Aikenhead, si estava satisfet sobre aquests punts, hauria de negociar el seu dot com si fos una noia de França Si l'afer es tancava, Maria hauria de marxar cap a Escòcia amb el seu seguici de nombroses dames abans de l'hivern.[5]

Encara una vegada més, el duc d'Albany va considerar breument que el rei pogués de casar-se amb Cristina de Dinamarca, des d'aleshores duquessa vídua amb títol de noblesa de Milà, i Jaume V va interrompre llavors les negociacions en progrés del seu casament amb Maria de Borbó. En aquell moment, hi havia igualment una inquietud per si decideix finalment casar-se amb la seva antiga amant, Margaret Erskine. Tanmateix, el 28 de desembre de 1535, Aikenhead va tornar a França per reprendre el projecte de casament i obtenir la millor oferta possible per a Jaume V. I encara, les instruccions donades a Aikenhead estipulaven que la dot de Maria hauria de ser important. Jaume V va nomenar a continuació els seus «fiscals», és a dir els seus representants legals per finalitzar el contracte.[6]

El 29 de març de 1536, un contracte definitiu conclòs a Crémieu, perquè Maria es casés amb Jaume V d'Escòcia, va ser tancat per Francesc I de França. Hi van assistir Joan III d'Estourmel, mestre de la casa del duc de Vendôme, assistit de Mathieu de Lonjoüe, bisbe de Soissons, Guillaume Poyet, president de les Corts Generals de París, Guillaume Féau, senyor de Fernay, camarlenc reial, i James Aikenhead, que apareix als documents francesos sota el nom de «Hacquenet». El contracte va ser signat pel cardinal Tournon, el canceller Antoine de Vila, Anne de Montmorency, mariscal de França, i l'almirall Philippe de Chabot.[7] Jaume V havia consentit ja al casament nomenant els seus fiscals per finalitzar els detalls el 29 de desembre de 1535.[8] Entre les seves disposicions, el contracte preveia que François I cediria el castell de Dunbar, i les armes que s'hi conservaven, que era llavors sota la guàrdia del duc d'Albany, a Jaume V, i que si Jacques moria primer, Maria tindria a la seva disposició el palau de Falkland per la resta de la seva vida.[9] L'abril de 1536, Francesc I consolida l'acord enviant al rei el collaret de l'Orde de Sant Miquel.[10] El duc d'Albany, que donava suport a aquest casament, va morir el juliol de 1536

El rei d'Escòcia visita a Maria de Borbó a Saint-Quentin al setembre de 1536, a continuació marxa a trobar Francesc I.[11] En comptes de casar-se amb Maria, es casa finalment amb la filla del rei, Magdalena l'1 de gener de 1537. El 14 d'octubre de 1536, Rodolfo Pio, bisbe de Faenza, escriu que Francesc I tenia aleshores la intenció de casar Maria de Borbó amb Francesc I de Lorena.[12] Magdalena de França i Maria de Borbó van morir poc temps després, amb un any d'interval. El cronista escocès Robert Lindsay de Pitscottie va escriure:

La filla del duc de Vendôme va emmalaltir de pena a causa del casament del rei d'Escòcia i va morir poc després: el rei d'Escòcia en va quedar força afectat, pensant ser la causa de la mort de la noia.[13]

.

Una trobada secreta?

[modifica]

Quatre cròniques escoceses conten una història segons la qual Jaume V hauria visitat la cort del duc de Vendôme disfressat.[14] Hauria intercanviat la seva roba amb un criat, potser John Tennent de Listonshiels. Maria no va ser enganyada i el va reconèixer pels seus cabells panotxa i gràcies al retrat que li havia estat donat Encara que aquesta història sembla dubtosa, un historiador modern ha destacat que els observadors anglesos han informat d'un cert misteri al voltant del viatge de Jaume a St Quentin des de Dieppe.[15]

Després del casament de Jaume V i Magdalena i que el castell de Dunbar i les seves armes van ser lliurats, James Aikenhead en va esdevenir el capità.[16]

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodor Blanch Gallart
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Borràs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Juliana Borràs Pla
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Casadevall
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llorenç Casadevall Tauler
 
 
 
 
 
 
 
Mercè Casadevall Vicens
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mercè Vicens Genover
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Barceló
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eugeni Barceló Castelló
 
 
 
 
 
 
 
Jacint Barceló Savalls
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jacinta Savalls Mascort
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Barceló Ferrer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Josep Ferrer Llach
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Ferrer Bonany
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Bonany Sabater
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Bassols
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Salvador Bassols Moradell
 
 
 
 
 
 
 
Salvador Bassols Fàbregas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Ona Fàbregas Feixas
 
 
 
 
 
 
 
Salvador Bassols Vilardell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jordi Vilardell Ayats
 
 
 
 
 
 
 
Coloma Vilardell Collellmir
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Coloma Collellmir Puigvert
 
 
 
 
 
 
 
Clara Bassols Teixidor
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Miquel Teixidor Casabó
 
 
 
 
 
 
 
Joan Miquel Teixidor Clarà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Oriola Clarà Güell
 
 
 
 
 
 
 
Clara Maria Teixidor Masmitjà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís Pere Masmitjà Serarols
 
 
 
 
 
 
 
Margarida Masmitjà Puigdemont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida Puigdemont Cabratosa
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Bellver
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Josep Anton Bellver Valls
 
 
 
 
 
 
 
Josep Andreu Bellver Llobet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sibila Llobet Pastors
 
 
 
 
 
 
 
Josep Andreu Bellver Escursell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Escursell Comellas
 
 
 
 
 
 
 
Joana Escursell Abeyà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Rosa Abeyà Rovira
 
 
 
 
 
 
 
Josep Enric Bellver Sellarès
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pompeu Sellarès Riera
 
 
 
 
 
 
 
Pompeu Sellarès Farell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antònia Farell Gamissans
 
 
 
 
 
 
 
Agnès Sellarès Colldeforns
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Colldeforns Puig
 
 
 
 
 
 
 
Catalina Colldeforns Corominas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Catalina Corominas Pladellorens
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Bellver Clusells
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jaume Clusells Playà
 
 
 
 
 
 
 
Gerard Clusells Casajoana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rosalia Casajoana Viladoms
 
 
 
 
 
 
 
Gerard Clusells Puigmartí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Valentí Puigmartí Oller
 
 
 
 
 
 
 
Valentina Puigmartí Camprubí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Camprubí Solervicens
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Clusells Puigdellívol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Puigdellívol Domènech
 
 
 
 
 
 
 
Joan Puigdellívol Soler
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Montserrat Soler Passarell
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Puigdellívol Casanovas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Miquel Casanovas Canaletes
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Casanovas Serradell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Serradell Guitart
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
  1. Hay, Denys, ed., Letters of James V, HMSO (1954), 280-281: Bapst, E., Les Mariages de Jacques V, 232.
  2. «Letters and Papers Henry VIII, vol. 6 (1882), no. 692».
  3. Hay, Denys, Letters of James V, HMSO (1954), 282-283.
  4. Hay, Denys, Letters of James V, HMSO (1954), 51-52, 283.
  5. Hay, Dennis, Letters of James V, HMSO (1954), 289-290.
  6. Hay, Denys, ed., The Letters of James V, HMSO (1954), 283, 289-290, 302-5.
  7. Decagny, Paul, Notice historique sur le château de Suzanne en Santerre (Somme) et sur la maison d'Estourmel, (1857), 37.
  8. Teulet, Alexandre. «Relations Politiques de la France et de l'Espagne avec l'Écosse, vol. 1, Paris (1862) 94-105]» (en llatí).
  9. Hay, Denys, ed., Letters of James V, HMSO (1954), 314-215.
  10. Hay, Denys, ed., The Letters of James V, HMSO (1954), 318: Bapst, E., Les Mariages de Jacques V, 273.
  11. Cameron, Jamie, James V, the personal rule, 1528-1542, Tuckwell, (1998), 131.
  12. Letters & Papers Henry VIII, vol. 11, (1888), no. 711, cita Cameron, Jamie, James V, Tuckwell (1998), 131.
  13. Lindsay of Pitscottie, Robert, Chronicles of Scotland, vol. 2, Edinburgh (1814), 374.
  14. Adam Abell, George Buchanan, John Lesley, Robert Lindsay of Pitscottie.
  15. Cameron, Jamie, James V, the personal rule, 1528-1542., (1998), 152-153, note 6
  16. Register of the Great Seal, 1513-1546, Edinburgh (1883), nos. 2286, 2360, 2361.