Marian Anderson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarian Anderson
Marian Anderson.jpg
Biografia
Naixement 27 febrer 1897
Filadèlfia
Mort 8 abril 1993 (96 anys)
Portland
Causa de mort Infart miocardíac i insuficiència cardíaca
Lloc d'enterrament Eden Cemetery Tradueix
Grup ètnic Afroamericà
Activitat
Ocupació Música, cantant d'òpera i cantant
Tipus de veu Contralt
Premi rebut

Lloc web Lloc web oficial
Spotify: 670lYhY8JzIi5zTNdGtX3M IMDB: nm0993450
Modifica dades a Wikidata
Fotografia de joventut de Marian Anderson

Marian Anderson (Filadèlfia, Estats Units, 17 de febrer de 1899-Nova York, Estats Units, 8 d'abril de 1993) fou una contralt estatunidenca.

Principis[modifica]

Estudià en la seva ciutat nadiua i ben aviat es dedicà a la música. Destacà en el terreny del lied i la cançó espiritual. El seu debut, el 1925, fou l'inici d'una esplèndida carrera; la seva veu motivà l'admiració d'Arturo Toscanini. Des de llavors cantà en nombroses ciutats europees, entre les quals Barcelona, quan el febrer de 1935 cantà espirituals negres al costat de l'Orfeó Català, amb Kosti Vehanen al piano i sota la batuta d'Otto Klemperer[1] i l'abril de 1936 torna a donar un concert en l'Associació de Música de Cambra, acompanyada una altra vegada del pianista finlandès Kosti Vehanen.[2]

Problemes racials[modifica]

El 1939, li fou prohibit l'accés al Constitution Hall de Washington DC per la seva condició de cantant negra; aquest fet motivà què, com a desgreuge, se li oferís cantar al Lincoln Memorial, davant 75.000 espectadors.[3]

Òpera ocasionalment[modifica]

Només ocasionalment cantà papers operístics, ja que es dedicà bàsicament al lied (Franz Schubert, sobretot) i als espirituals negres, però el 1955 l'empresari Rudolf Bing decidí trencar el tabú que encara mantenia allunyats del Metropolitan de Nova York els cantats afroamericans i li oferí el paper d'Ulrica en Un ballo in maschera.

El Liceu novament[modifica]

Aquell mateix any 1955, Marian Anderson retornà a Catalunya i va fer un concert al Gran Teatre del Liceu.[4] Poc de temps després, donà per conclosa la seva carrera. El 1956, publicà unes memòries (My Lord, What a Morning).

Últims anys[modifica]

El 1958 la nomenaren delegada dels Estats Units a les Nacions Unides i el 1972 rebé el Premi per la Pau.

Marian Anderson en el concert de desgreuge del Lincoln Memorial

En l'any 1991 fou guardonada amb un Grammy per la seva trajectòria musical.

Morí el 8 d'abril de 1993 a l'edat de 96 anys, cuidada pel seu nebot, el director d'orquestra James DePriest, titular de l'Orquestra d'Oregon.

Premis Marian Anderson[modifica]

Establert el 1944 per ella mateixa, que donà el premi que li atorgà la seva ciutat natal el 1943, par a promoure joves cantants. L'intent sucumbí al cap de poc de temps, però el 1990 en fou restablert. Des de 1998 s'atorga a artistes i humanitaris.

Guanyadors:

Discografia seleccionada[modifica]

  • Bach, Brahms, Schubert: Cançons i lieder
  • Marian Anderson: Recitals I i II

Referències[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pags, 20 i 21 d'Enciclopedias Planeta

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marian Anderson Modifica l'enllaç a Wikidata