Vés al contingut

Mariangela Melato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMariangela Melato

(1972) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Maria Angela Caterina Melato Modifica el valor a Wikidata
19 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 2013 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Brera Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,67 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, teatre i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParellaRenzo Arbore Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna Melato Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmariangelamelato.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0577423 Allocine: 7178 Rottentomatoes: celebrity/mariangela_melato Allmovie: p48278 TMDB.org: 25810
Discogs: 2693322 Find a Grave: 103399643 Modifica el valor a Wikidata

Mariangela Melato (Milà, 19 de setembre de 1941Roma, 11 de gener de 2013) va ser una llorejada actriu italiana de cinema, televisió i teatre, guanyadora del Nastro d'argento i del David di Donatello. El 1984, va rebre la placa especial com a múltiple guanyadora del premi al costat d'Alberto Sordi, Nino Manfredi, Monica Vitti, Sophia Loren i Vittorio Gassman.

Biografia[modifica]

Filla d'una modista i un policia, va estudiar en l'Acadèmia de Brera i va començar a treballar en cinema en Binario cieco.[1]

De 1963 a 1965, treballa amb Dario Fo en Settimo: ruba un po' meno i La colpa è sempre del diavolo, el 1967 amb Luchino Visconti i el 1968 en Orlando furiós de Lucca Ronconi.[1]

La dècada del 1970 va ser el més fructífer període cinematogràfic al costat de Nino Manfredi, Vittorio De Sica, Giancarlo Giannini, dirigida per Lina Wertmüller. Posteriorment, va treballar amb Claude Chabrol, Giorgio Strehler, Elio Petri, Luigi Comencini i Pupi Avati.

Va morir als 71 anys de càncer de pàncrees, a Roma.[1]

Hom la recorda en teatre per obres com Medea, Fedra, Qui té por de Virginia Woolf?, Casa de nines, A Electra li senta bé el dol, La feréstega domada, L'ànima bona de Szechwan, Un tramvia anomenat Desig, La Mare Coratge i els seus fills, Les troianes i altres clàssics.

En cinema, es recorden els seus treballs en: Amor i anarquia i Mimí Metalúrgico, La classe operaia va in paradiso, Todo modo (1976), Car Michele (1976), Segreti segreti (1985), Dimenticare Venezia (1979), Figlio mio, infinitamente caro (1985), Mortacci (1988) de Sergio Citti; Aiutami a sognare (1980) de Pupi Avati. També va rodar la pel·lícula Travolti da un insolito destino nell'azzurro mare d'agost (Insòlita aventura d'estiu), de Lina Wertmüller, que després Madonna va intentar emular en el remake conegut com a Swept Away

La seva germana és l'actriu Anna Melato.

Filmografia[modifica]

Cinema
Amb Giancarlo Giannini i Lina Polito a Film d'amore e d'anarchia
Mariangela Melato a La poliziotta de Stefano Vanzina
Amb Adriano Celentano a Di che segno sei?
Televisió

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariangela Melato
  1. 1,0 1,1 1,2 «Addio a Mariangela Melato Signora del teatro e del cinema». L'Unità, 11-01-2013 [Consulta: 29 març 2013]. Arxivat 2013-05-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-29. [Consulta: 20 agost 2015].