Marianne von Martines

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarianne von Martines
Marianna Martines.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 4 de maig de 1744
Viena
Mort 13 de desembre de 1812 (68 anys)
Viena
Activitat professional
Ocupació Compositora, cantant, musicòloga i pianista
Gènere Òpera
Instrument Piano
Modifica dades a Wikidata

Marianne von Martines o Marianna Martines (nascuda com a Ana Catalina Martínez)[1] (Viena, 1744 - 1812) fou una compositora, pianista i cantant austríaca.

Era de família espanyola exiliada a Nàpols després de la Guerra de Successió. El seu pare era majordom del nunci apostòlic a la Cort Imperial de Viena.

Rerefons[modifica]

L’avi de Marianna Martines fou un soldat espanyol que s’exilià a Nàpols després de la desfeta de les tropes austriacistes durant la Guerra de Successió espanyola. El seu pare, Nicolo Martines, nasqué a Nàpols, on provà sort en la carrera militar, però en desistí i es traslladà a Viena per servir com a Maestro di Camera (majordom) del nunci papal a l’ambaixada del Sant Pare a l’Imperi austríac. Pels serveis prestats a la cort austríaca, els fills de Nicolo aconseguiren un títol nobiliari, fet que els atorgà el distintiu “von” al cognom, i que també va afectar Marianna.

A Itàlia, Nicolo havia teixit amistat amb Pietro Trapassi, més conegut com a Metastasio, un dels principals poetes de l’època, que el 1730 entrà a servir a la cort imperial de Viena com a Poeta Laureate. Metastasio va residir a la casa dels Martines la resta de la seva vida (de 1734 a 1782), i la seva presència va ser crucial per a la carrera professional de Marianna. 

Els Martines vivien en un gran edifici senyorial d'habitatges a Michaelerplatz. Com era habitual a l’època, els pisos de l’edifici es dividien segons l’estatus social.

Així, a la primera planta, o planta noble, vivien membres de la casa noble d’Esterházy. A la segona planta trobem Nicola Porpora, un dels més coneguts professors de cant i composició de l’època. La família Martines es trobava a la 3a planta, cosa que denota un cert estatus. Per sobre d’ells, a l’àtic fred i humit, trobem un jove Joseph Haydn que intenta construir una carrera com a músic independent.

Aquesta informació, més enllà de ser una anècdota, ens diu la influència que exercirien en la seva vida i carrera musical aquests personatges, cabdals en la construcció de la música de l’època.

Primers anys[modifica]

Marianna von Martines va néixer al bloc de pisos de Michaelerplatz, batejada com a Ana Catalina Martínez. La seva tutela educativa, com la dels seus germans, va anar a càrrec de Metastasio, que projectà els seus coneixements musicals en ells, especialment en Marianna.

Ben aviat va aconseguir que fes classes de clavecí amb Haydn i, als deu anys, lliçons de cant amb Porpora, amb el mateix Haydn com a correpetidor i assistent de Porpora.

El progrés meritori de Marianna la va portar a començar a fer classes amb Johann Adolph Hasse i el compositor de la Cort Imperial, Giuseppe Bonno.

Gràcies a Metastasio, Marianna també disposava d’uns coneixements generals molt superiors als estàndards que solien assolir les dones en aquell temps. Parlava italià i alemany com a llengües mare, però segons consta en una carta autobiogràfica dirigida al pare Martini, també dominava el francès, i segons el musicòleg Charles Burney, present a Viena a l’època, també podia parlar anglès.

Carrera com a instrumentista i compositora[modifica]

Ja de petita, Martines mostrava el domini del cant i del clavecí, combinant-los i tocant-los alhora davant la Cort Imperial, com assenyala Helene Wessely. Més tard, ja adulta, Marianna tocava freqüentment per a l'emperadriu Maria Teresa

El 1760 estrena la que seria la seva primera obra, Lletanies per a cor i orquestra.

El 1761 estrena a l’església de Sant Miquel de Viena la Missa en do per a solista i cor.

Els psalms In exitu Israel i Dixit Dominus daten de 1774.

El 1782 presenta l’oratori Isacco, figura del Redentore, per a gran orquestra i més de 200 cantants.

Marianna compon en estil italià, molt semblant a l’estil de C. Ph. E. Bach, amb una producció variada que inclou oratoris, psalms, cantates profanes i seculars i peces per a solista i conjunts instrumentals.

Són molt recurrents les composicions per a veu sola, o veu solista acompanyada, les quals hauria estrenat ella mateixa, segons els seus biògrafs (Godt i Wessely), constatant l’habilitat tècnica de què disposava, ja que les seves són composicions plenes de passatges amb coloratures i plenes d’intervals i refilets.

Martines també escrivia els textos de cantates i oratoris, en italià, certificant l’enorme influència que excercí en ella Metastasio.

Les composicions de Marianna von Martines van ser molt acollides en el seu temps, fins al punt que alguns estudiosos suggereixen que Mozart va modificar la Missa K. 139 de 1768 després d’escoltar el “Christe” de la Missa núm. 1 en Re Major de Martines. Entre 1761 i 1765 Martines escriuria quatre misses, la tercera de les quals va ser estrenada el 1761 a l’església Michaelerkirche, al costat de casa seva. 

Últims anys[modifica]

La música de Martines va ser reconeguda i premiada a nivell europeu. El 1773 fou nomenada membre honorària de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, i fou la primera dona a rebre aquest honor. L’any següent se li concediria el títol de Doctora Honoris Causa de la Universitat de Pàdua.

El seu oratori Isacco, figura del Redentore va ser estrenat durant els nombrosos concerts que Martines va oferir a la Tonkünstler Societat el 17 i 19 de març de 1782, on també va tocar grans obres de Haydn, Mozart, Beethoven i Händel al clavecí, i de Caterina Cavalieri i Ludwig Fischer en el repertori vocal.

Martines i la seva germana, que no es van casar mai, van cuidar de Metastasio fins que aquest va morir el 1782. Per l’amistat i l’admiració que Metastasio tenia per la seva alumna, aquest va llegar-li en herència 20.000 florins, el seu clavecí, i la seva biblioteca musical. En morir, Metastasio també deixaria la seva finca en mans de la familia Martines.

Després de la mort de mestre, Marianna i la seva germana organitzarien vetllades musicals a la seva casa. Aquests esdeveniments atreien, setmana rere setmana, notables convidats com Haydn, el tenor Michael Kelly o el mateix Amadeus Mozart, el qual va arribar a compondre peces a quatre mans per tocar amb Marianna.

Encara que la seva carrera musical continuà activa, amb un reconeixement global com a compositora i instrumentista, Marianna von Martines no va poder obtenir mai un càrrec important a la cort, ja que la seva condició de dona ho feia impensable.

La seva darrera aparició pública data de 27 de març de 1808, en què assistí a la representació de l’oratori La creació de Haydn, dirigida pel mestre Salieri, en homenatge al compositor, ara ja vell.

Martines va morir el 13 de desembre de 1812. Les seves despulles es troben al cementiri de Sant Marc.

Llista d’obres[modifica]

  • 2 Oratoris.
  • 4 Misses.
  • 6 Motets.
  • Cantates seculars i profanes.
  • Dixit Dominus per Solista, Cor i Orquestra.
  • In Exitu Israel de Agypto, psalm per solista, cor i orquestra.
  • Laudate Pueri Dominum, psalm 112 per quartet de cor i orquestra.
  • 3 Sonates per teclat (en Mi Major, Sol Major i La Major).
  • 1 Concert per teclat en La Major.
  • 1 Simfonia.

Algunes de les seves obres han estat publicades recentment per editorials compromeses amb la recuperació de compositors i en la reparació de les dones compositores, com són Hildegard Publishing i Furore-Verlag. 

Discografia.[modifica]

  • Marianna Martines: Psalm Cantatas. Elke Mascha Blankenburg, Koch Schwann B000001SOK, 1995. Compact disc.
  • Marianna Martines: "Il primo amore". concertos and cantatas. Núria RialDHM 2011 Compact disc.
  • 18th Century Woman Composers. Barbara Harbach, fortepiano. Gasparo Records: B000025YJJ, 1995. Compact Disc.
  • Haydn, Martines and Auenbrugger. Monica Jakuc Leverett, fortepiano. Titanic, B000001I7X, 1993. Compact disc.
  • Woman Composers and the Men in Their Lives. Leanne Rees, Fleur de Son, B0000479BH, 2000. Compact disc.

Referències[modifica]

  • Tom núm. 2 pàg. 350 d'Auditorium: Cincos Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta.
  1. Es troba la forma Martinez en obres de consulta antigues, sobretot, però en cap font documental de l'època, a Viena, apareix aquesta forma. L'autora sempre va signar les seves obres amb la forma Marianna von Martines. (Verlassenschaftsabhandlung Maria Theresia Martines, A-Whh, OMaA, Gruppe II, 54/1775)

Fonts[modifica]