Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMariano Gómez-Zamalloa y Quirce
Mariano Gómez Zamalloa (cropped).jpg
Biografia
Naixement (es) Mariano Gómez-Zamalloa y Guirce
26 de març de 1897
La Corunya
Mort 4 de setembre de 1973(1973-09-04) (als 76 anys)
Madrid
Escudo de la provincia española de Sidi-Ifni.svg  Governador de la Província d'Ifni
23 de juny de 1957 – 12 de febrer de 1959
Coat of Arms of the Spanish Sahara.svg  Governador del Sàhara Espanyol
23 de maig de 1957 – 10 de gener de 1958
Educació Acadèmia d'Infanteria de Toledo
Activitat
Ocupació Militar
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar 4ej.png General de Divisió
Unitat militar Emblem of the Spanish Indigenous Regular Forces.svg Regulars
Blue division.svg Divisió Blava
Conflicte Guerra del Rif
Guerra Civil espanyola
Segona Guerra Mundial
Guerra d'Ifni
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce (La Corunya, 26 de març de 1897 - Madrid, 4 de setembre de 1973) va ser un militar espanyol.

Biografia[modifica]

Fill de militars, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en 1909. El 1925 va rebre el grau de tinent i va participar en la Guerra del Rif com a oficial del Grup de Regulars n.3 de Ceuta.[1] Al començament de la Guerra Civil espanyola ostentava el rang de capità del mateix regiment de Regulars a Ceuta.[2] Es va unir a la revolta militar i al capdavant d'una unitat de regulars va creuar l'estret de Gibraltar a bord del destructor Churruca, desembarcant a Cadis i assegurant el control de la ciutat. Ascendit a comandant, es va traslladar a Jerez de la Frontera, on es va posar al capdavant de diverses columnes compostes per dretans i terratinents amb les quals va participar en diverses operacions militars a les províncies de Cadis i Sevilla, capturant les poblacions d'Arcos de la Frontera i Olvera.[3] Més endavant la seva unitat també va participar en l'avanç cap a Madrid, travessant Extremadura i la Vall del Tajo. Durant els durs combats sostinguts amb l'Exèrcit republicà pel control de la capital, va lluitar a la Casa de Campo, Carabanchel, Ciempozuelos i a la batalla del Jarama. Arran d'aquesta batalla va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual per la seva heroica actuació en la defensa del Pingarrón. Gómez-Zamaolla va resultar greument ferit per foc enemic, amb 19 ferides de guerra i mutilat en un 87%.[4] Això li valdria ser condecorat en 1940 amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.[4] El 1940 assolí el grau de tinent coronel i el juliol de 1941 per incorporar-se al Regiment Pimentel de la Divisió Blava i va combatre en el Front Oriental integrat en l'Exèrcit alemany. El 1942 fou condecorat amb la Creu de Ferro de Segona Classe. El maig del mateix any fou repatriat a Espanya. [n. 1] En tornar fou ascendit a coronel i va comandar el batalló d'Infanteria del Ministeri de l'Exèrcit, el Regiment d'Infanteria número 1 de Madrid i el de la Guàrdia de Franco.

El 10 de desembre de 1955 rebre la Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild i el 12 de maig de 1956 va ser nomenat Governador Militar de Gran Canària. El juny de 1957 fou nomenat governador general de la província de l'Àfrica Occidental Espanyola,[6] i després d'una reorganització fou governador de la província d'Ifni.[7] Durant el seu mandat es produïren els fets de la Guerra d'Ifni i aconseguir contenir l'ofensiva dels guerrillers marroquins contra les guarnicions espanyoles en el Sàhara espanyol i a Ifni,[8] raó per la qual l'1 d'octubre de 1958 va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Orde de Cisneros. Va ser ascendit a general de divisió el 8 de febrer de 1959. El 2 de juny de 1959 va ser nomenat cap de la Divisió Cuirassada Brunete. El 1965 va rebre la gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes i el 1968 passà a la reserva. Va morir el 4 de setembre de 1973 a causa d'un coma hepàtic complicat per les ferides de guerra que tenia.[9]

Bibliografia[modifica]

  • Jaime Barriuso, Pablo Sagarra, Soldado en cuatro guerras Clásicos Galland, 2015 ISBN 9788416200115

Notes[modifica]

  1. Gómez-Zamalloa arribà a ser el subcomandant d'un dels regiments que componien la Divisió Blava.[5]

Referències[modifica]

  1. Javier Arbués Villa, Guillermo Fatás Cabeza (1990). Gran Enciclopedia de España. Volumen 10. Enciclopedia de España, pág. 462
  2. AA. VV. (2006). Dos siglos de imagen de Andalucía, Centro de Estudios Andaluces, pág. 33
  3. Preston, Paul (2013) [2011]. El Holocauso Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, pág. 200
  4. 4,0 4,1 José Enríque Varela Iglesias (2006). General Varela: Diario de Operaciones, 1936-1939. Almena Ediciones, pág. 284n
  5. Serafín Pardo Martínez (2005). Un año en la División Azul, AF Editores, pág. 217
  6. Gastón Segura Valero (2006). La Guerra que silenció Franco, Martínez Roca, pág. 172
  7. Javier Morillas (1988). Sahara occidental, desarrollo y subdesarrollo. Prensa y Ediciones Iberoamericanas, pág. 89
  8. Ramiro Santamaría (1984). Ifni y Sahara: la guerra ignorada, Ediciones Dyrsa, pp. 91-92
  9. "Ha muerto el Teniente general Gómez-Zamalloa", ABC, pág. 45 (5 de setembre de 1973)

Enllaços externs[modifica]