Mariano Gamir Ulibarri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMariano Gamir Ulibarri
Biografia
Naixement1877 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Valparaíso de Abajo (província de Conca) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1893 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Exèrcit Popular de la República
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
ConflicteGuerra Civil espanyola
* Batalla de Santander
Batalla de Bilbao
Família
ParesJosé Gámir y Maladén Modifica el valor a Wikidata  i Emilia Ulibarri Bote Modifica el valor a Wikidata
GermansEmilio Gámir y Ulibarri Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mariano Gamir Ulibarri (Madrid,[1] 1877 - Valparaíso de Abajo, ara Campos del Paraíso, província de Conca, 1962) fou un militar espanyol que lluità en la guerra civil espanyola al bàndol republicà.

Biografia[modifica]

Format a l'Escola Militar de Toledo, de la qual després va ser director, era general al temps de la revolta militar que el 17 de juliol de 1936 va donar origen a la Guerra Civil espanyola, participant com a cap de la 5a Brigada d'Infanteria de la 3a Divisió orgànica en la detenció i aixafament de la revolta en València on estava destinat.

Destinat al front del nord, va presidir la Junta Delegada del Govern al Nord constituïda el 6 d'agost de 1937, integrada pels governs d'Euskadi, Astúries i Cantàbria i encarregada de coordinar la defensa enfront de l'ofensiva franquista, després de la retirada republicana de Biscaia. Així, va estar al comandament de l'Exèrcit del Nord en la batalla de Santander del 14 d'agost a l'1 de setembre de 1937.[2][3]

Cessat 'de facto' per dirigir noves operacions militars, se li va enviar a la inspecció d'Ensenyament Militar i a Catalunya com a part del grup de militars espanyols que va organitzar la sortida de les Brigades Internacionals el 1938. En el final de la guerra va fugir a França on va residir fins a 1955, any en què va tornar a Espanya per no tenir ja condemnes pendents.

Mariano Gamir Ulibarri va morir en 1962 a Valparaíso de Abajo (província de Conca).

Referències[modifica]

  1. [1] Necrològica
  2. El titular abans de la batalla del comandament de l'Exèrcit del Nord era el general Francisco Llano de la Encomienda
  3. «Gamir Ulibarri, Mariano - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). [Consulta: 24 febrer 2022].

Bibliografia[modifica]

  • THOMAS, Hugh, Historia de la Guerra Civil Española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1976. ISBN 84-226-0874-X.
  • Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros S.L. ISBN 84-9734-465-0