Mariano Gaspar y Remiro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMariano Gaspar y Remiro
Biografia
Naixement 9 d'abril de 1868
Épila
Mort 5 d'agost de 1925(1925-08-05) (als 57 anys)
Épila
Educat a Universitat de Saragossa
Es coneix per Gran especialista en àrab
Activitat
Ocupació Arabista
Modifica dades a Wikidata

Mariano Gaspar Remiro (Épila, província de Saragossa, 9 d'abril de 1868 - 5 d'agost de 1925) fou hebraista i arabista aragonès, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia[modifica]

Va estudiar al Seminari Conciliar de Saragossa i finalment es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa. En 1890 es doctorà a la Universitat Central de Madrid i el 1893 es llicencià en dret a la Universitat de Salamanca. Va ser catedràtic d'àrab i hebreu a les universitats de l'Havana (1892), Salamanca (on va publicar una Gramàtica Hebrea en 1895), Granada (1898), on fou vicerector i degà de Filosofia i Lletres, i finalment, en la Central de Madrid (1913).[1]

Membre de la Reial Acadèmia de la Història, va ser escollit per formar-ne part el 24 d'octubre de 1919. Va prendre possessió el 23 de maig de 1920. En 1910 va ser membre del Centre d'Estudis Històrics de Granada i el seu Regne, amb la seva corresponent Revista de la qual és fundador, suposant el primer dels seus assoliments ferms. Si bé el Centre i la seva Revista van realitzar activitats i van acollir treballs de diversa índole, pràcticament la meitat del que es duia a terme es referís a temes àrabs per la influència que aquest posseïa en la institució. La Revista va deixar de publicar-se en 1925, amb 15 nombres apareguts. També participà en el Congrés d'Història de la Corona d'Aragó celebrat a València en 1923.[2]

Obres[modifica]

  • Escritores árabes de Granada (1907)
  • Granada en poder de los Reyes Católicos
  • Vocablos y frases del judeo-español (1912)
  • Correspondencia diplomática entre Granada y Fez (1916)
  • Documentos árabes en la corte nazarita de Granada (1913)
  • Últimos pactos y correspondencia íntima entre los Reyes Católicos y Boabdil sobre la entrega de Granada
  • Las inscripciones de la Alhambra
  • Cordobeses musulmanes en Alejandría y Creta
  • Historia de Murcia musulmana (1905)

Referències[modifica]

  1. «Mariano Gaspar y Remiro». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Editorial Akal, 2002, p.290. 


Premis i fites
Precedit per:
José María Salvador y Barrera
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 12

1919 - 1925
Succeït per:
Francisco Rodríguez Marín