Mariatxi
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | gènere musical tradició musical |
| Història | |
| Creació | segle XVIII |
Els grups de mariatxi o mariatxis (nom original en castellà: mariachi) són conjunts musicals originaris de la zona occidental de Mèxic,[1] en particular de Guadalajara, a l'estat de Jalisco. Encara representant solament una de les moltes facetes regionals de la música mexicana, el mariatxi s'ha estès a altres regions del món com símbol típic de la cultura mexicana general. Es diferencien els conjunts pel seu estil, Mariachi tradicional i Mariachi moderno.[2][3][4]
Entre els autors de cançons per a mariatxi més importants estan Rubén Fuentes, José Alfredo Jiménez, Tomás Méndez, Manuel Esperón i Luis Miguel. A part d'aquests, molts artistes de cinema mexicans han aparegut com a mariatxis al llarg de llur carrera. Al segle XXI es calcula que hi ha 30.000 mariachis a Mèxic,[5] però s'hi troben arreu del món, especialment als EUA.[6]
Música[modifica]
La música dels mariatxis es basa en diverses tradicions musicals populars mexicanes i centro-americanes interpretades amb un conjunt variable d'instruments. Entre aquests cal destacar els violins, trompetes, guitarra acústica, la vihuela mexicana i el guitarrón. Alguns grups varen afegir un tipus d'arpa tradicional mexicana o àdhuc una flauta, però aquest darrer instrument és utilitzat més rarament. Les cançons són de molta vitalitat, expressant emocions molt populars entre la gent mexicana. És característic dels mariatxis el "grito mexicano" que es crida durant els interludis d'una cançó i que sovint ve també del públic. N'és un exemple l'"AY YA YAY YA!" (crit que es fa des del públic, mentrestant, els intèrprets segueixen tocant la cançó).
Història[modifica]
Podem trobar el terme mariachi en referències històriques des de la segona meitat del segle xviii.[7] Sembla que els mariatxis es varen originar en músics de carrer de les zones urbanes. Els mariatxis varen aparèixer a les primeres programacions musicals de ràdio de Mèxic i també a les primeres pel·lícules mexicanes vestits d'una forma característica i vistosa i amb barret mexicà. Així es troben íntimament lligats a la indústria cinematogràfica mexicana des del principi.
A partir de 1970 aproximadament alguns grups de mariatxis varen afegir altres instruments com l'acordió, orgue, instrument de teclat, harmònica, saxòfon i fins i tot tambor; aquests instruments però no es consideren part de la música mariatxi tradicional. Al principi tots els components d'un grup de mariatxis eren homes, però més recentment s'han incorporat també dones, no sense fortes polèmiques inicials.[8] Tot i així, els inicis de les mariatxis dones es remunten a la dècada del 1950, quan varen sorgir grups femenins d'aquest gènere com Mariachi Las Coronelas Mariachi Las Adelitas, i no seria fins a la dècada del 1980 quan propostes com Mariachi Las Perlitas arribarien a tenir rellevància a nivell mundial.[7]
En els últims anys hi ha cantants com Alejandro Fernández i Pepe Aguilar que han fet una fusió de la música mariatxi amb orquestra i instruments de percussió donant origen al "pop mexicà".
S'acostuma a cridar als mariatxis a Mèxic en festes públiques tals com el dia de les Mares (10 de maig) o el de la Verge del Guadalupe (12 de desembre), així com reunions familiars i serenates, entre altres ocasions. També participen en les campanyes presidencials (Loza 1993, Turino 2003, Sheehy 2005, de la Mora 2006, Jáuregui 2007). Malgrat llurs orígens humils els mariatxis són actualment cars de llogar per una actuació.
Formes musicals[modifica]
- Mètrica de 2/4 [chun-ta]
- Mètrica de 3/4 [chun-ta-ta]
- Canción ranchera (tres tiempos)
- Corrido (tres tiempos)
- Valses mexicanos
- Son Jaliscience
- Huapango
- Mètrica de 4/4
- Mètrica de 6/8
- Mètrica barrejada
- Exemples:
- "Muerte de un gallero" (corrido-son)
- "El Charro Mexicano" (ranxera-son)
- Oberturas de música clásica
Referències[modifica]
- ↑ Jáuregui, Jesús. El Mariachi. Símbolo musical de México.. México: INAH/CONACULTA/Taurus, 2007, p. 420. ISBN 970-770-925-1.
- ↑ (Jáuregui 1997, p. 204)
- ↑ (Jáuregui 1997, p. 241)
- ↑ (Jáuregui 1997, p. 203)
- ↑ Cruz Bárcenas, Arturo «En México, 30 mil mariachis; necesario, un sindicato nacional: Chucho López». La Jornada, 18-06-2002 [Consulta: 9 octubre 2014].
- ↑ «Mexican mariachi music receives international recognition». CNN [Consulta: 9 octubre 2014].
- ↑ 7,0 7,1 de la Torre Diaz, Ana Paula «La historia de los primeros mariachis de mujeres (feminismo a la ranchera)» (en castellà). + DE MX, 31-03-2019 [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ "Mariachi Women"
Bibliografia[modifica]
- Álvaro Ochoa Serrano. 2008. Mitote, Fandango y Mariacheros. Centro Universitario de la Ciénega. Universidad de Guadalajara; Casa de la Cultura del Valle de Zamora; Fondo Editorial Morevallado ISBN 978-968-9322-32-0
- Álvaro Ochoa Serrano. 2013. Manual del Mariachi. Secretaría de Cultura de Jalisco. ISBN 978-607-734-007-2
- Álvaro Ochoa Serrano. 2015. La música va a otra parte. Mariache México-USA. El Colegio de Michoacán y El Colegio de Jalisco. ISBN 978-607-9470-01-2 El Colegio de Michoacán. ISBN 978-607-8350-29-2 El Colegio de Jalisco.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariatxi |
- Puro Mariachi (anglès)
- Mariachi Spectacular (anglès)
- Mariachi History by Jonathan Clark (anglès)
- Tucson's Ronstadt Family (anglès)
- Mariachi Rosas Divinas (anglès)