Marie-Anne Adelaid Lenormand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie-Anne Adelaid Lenormand

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie-Anne Lenormand Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1772 Modifica el valor a Wikidata
Alençon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1843 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 3 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballNigromància, cartomància i clarividència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióllibretera, cartomancer (en) Tradueix, psíquica, escriptora, endevina Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaL. Norma Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorNapoleó Bonaparte
Maria Teresa de Savoia-Carignan
Alexandre I de Rússia
Louis Antoine de Saint-Just
Josefina de Beauharnais
Carles X de França
Jean-Paul Marat
Maximilien de Robespierre Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Find a Grave: 7720 Modifica el valor a Wikidata

Marie Anne Adelaide Lenormand (Alençon, França, 1772París, 1843) va ser una endevina professional francesa, de gran fama durant el període napoleònic. A França se la considera com la principal cartomant de tots els temps, ja que va tenir una gran influència en l'auge d'aquesta pràctica en el segle xviii.

Carrera[modifica]

Lenormand afirmava haver aconsellat, mitjançant la cartomància, a moltes persones famoses, entre les quals es trobaven els líders de la revolució francesa (Marat, Robespierre i Saint-Just), l'emperadriu Josefina i el tsar Alexandre I. Treballà activament com endevina durant més de 40 anys.[1]

El 1814 Lenormand va començar una segona carrera literària i va publicar nombroses obres, provocant moltes controvèrsies públiques. Fou empresonada més d'una vegada per traïció arrel de certes prediccions delicades, encara que mai romangué tancada molt temps.[2]

Mort[modifica]

Lenormand va morir a París el 25 de juny de 1843, i està enterrada a la divisió tercera del Cementeri de Père Lachaise.[3] Va deixar enrere una fortuna de 500.000 francs i no va deixar hereus més que un nebot que, en el moment de la seva mort, estava a l'exèrcit.[4] Catòlic devot, el seu nebot va cremar tota la parafernàlia ocultista de Lenormand, si bé es quedà amb la fortuna econòmica que li havia deixat.

Obres[modifica]

  • Les souvenirs prophétiques d'une sibylle sur les causes secrétes de son arrestation - Paris (1814) (592 pàgines)
  • Anniversaire de la mort de l'impératrice Josephine (1815)
  • La sibylle au tombeau de Louis XVI (1816)
  • Les oracles sibyllins ou la suite des souvenirs prophétiques - Paris (1817) (528 pàgines)
  • La sibylle au congrès d'Aix-la-Chapelle (1819) (316 pàgines)
  • Mémoires historiques et secrets de l'impératrice Joséphine, Marie-Rose Tascher-de-la-Pagerie, première épouse de Napoléon Bonaparte - Paris (1820) (556 pàgines)
  • Mémoire justificatif présenté par Mlle Le Normand (1821) (20 pàgines)
  • Cri de l'honneur (1821) (18 pàgines)
  • Souvenirs de la Belgique - Cent jours d'infortunes où le procès mémorable (1822) (416 pàgines)
  • L'ange protecteur de la France au tombeau de Louis XVIII (1824)
  • L'ombre immortelle de Catherine II au tombeau d'Alexandre Ier (1826)
  • L'ombre de Henri IV au palais d'Orléans (1830) (107 pàgines)
  • Le petit homme rouge au château des Tuileries - París (1831) (107 pàgines)
  • Manifeste des dieux sur les affaires de France (1932) (60 pàgines)
  • Arrêt suprême des dieux de l'Olympe en faveur de Mme. la duchesse de Berry et de son fils (1833) (144 pàgines)

Possiblement autora de:

  • Histoire de Jean VI. de Portugal, depuis sa naissance jusqu'à sa mort en 1826. - Paris : Ponthieu, 1827

Cartes Lenormand[modifica]

Després de la mort de Lenormand, el seu nom es va utilitzar en diverses baralles de cartomància, incloent-ne una de 36 cartes il·lustrades conegudes com a Petit Lenormand o, simplement, cartes Lenormand, que encara s'utilitza àmpliament en l'actualitat.[5] El joc Lenormand de 36 cartes es basa en un joc de cartes publicat el 1799 aproximadament com a part del Das Spiel der Hoffnung (El joc de l'esperança), un joc d’atzar dissenyat per Johann Kaspar Hechtel de Nuremberg.[6][7][8][9][10]

Referències[modifica]

  1. Decker, Ronald; Depaulis, Thierry; Dummett, Michael. A Wicked Pack of Cards: The Origins of the Occult Tarot. Londres: Gerald Duckworth and Company, 1996, p. 119. ISBN 9780715627136. 
  2. Firmin Didot. [[[:Plantilla:Google Livres]] Dictionnaire de la conversation et de la lecture] (en francès), 1868. 
  3. «Marie Anne Lenormand». Find A Grave. [Consulta: 11 setembre 2012].
  4. The Illustrated London News, 1 July 1843.
  5. «What is Lenormand?». [Consulta: 23 gener 2018].[Enllaç no actiu]
  6. Hoffmann, Detlef; Kroppenstedt, Erika. Wahrsagekarten: Ein Beitrag zur Geschichte des Okkultismus. Bielefeld: Deutsches Spielkarten Museum, 1972, p. 17, 21. 
  7. O'Donoghue, Freeman Marius. Catalogue of the Collection of Playing Cards Bequeathed to the Trustees of the British Museum by the late Lady Charlotte Schreiber. Londres: British Museum, 1901. 
  8. Decker, Ronald; Depaulis, Thierry; Dummett, Michael. A Wicked Pack of Cards: The Origins of the Occult Tarot. Londres: Gerald Duckworth and Company, 1996, p. 141, 282. ISBN 9780715627136. 
  9. Humoristische Blätter für Kopf und Herz. Nuremberg: Gustav Philipp Jakob Bieling, 1799. 
  10. Will, Georg Andreas; Nopitsch, Christian Conrad. Nürnbergisches Gelehrten-Lexicon: Sechster Theil von H-M, 1805.