Marie-José Pérec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie-José Pérec

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Basse-Terre (Guadalupe) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióESSEC Business School
INSEP Modifica el valor a Wikidata
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócorredora de velocitat, atleta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –  2004 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacques Piasenta Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivacursa de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalFernand Urtebise (1985–) Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- Stade Français Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1996athletics at the 1996 Summer Olympics – women's 200 metres (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica)
1996Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 - 400 metres femenins  (medalla d'or olímpica)
1992Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - 400 metres femenins  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1663542 Twitter (X): marijoperec World Athletics: 14273468 Olympics.com: marie-jose-perec Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Jocs Olímpics
Atletisme
Or Barcelona 1992 400 m
Or Atlanta 1996 200 m
Or Atlanta 1996 400 m
Campionat del Món
Or Tòquio 1991 400 m
Or Göteborg 1995 400 m
Campionat d'Europa
Bronze Split 1990 400 m
Or Helsinki 1994 400 m
Or Helsinki 1994 4 x 400 m

Marie-José Pérec (Basse-Terre, Guadalupe, 9 de maig de 1968) és una antiga atleta francesa especialitzada en les curses de velocitat d'extensió més llarga, tot i que també va córrer els 400 metres i els 400 tanques. Fou una campiona d'Europa, del món i olímpica. A més a més, és la segona dona que guanyà les curses de 200 i 400 metres, després de Valerie Brisco-Hooks, en uns mateixos Jocs i la primera atleta, indiferentment del sexe, en repetir triomf olímpic als 400.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Marie-José Pérec va nàixer a Basse-Terre, la capital del departament d'ultramar de Guadalupe. Allí començà a practicar l'atletisme, per a emigrar als 16 anys a París. Entrà a formar part del seu club de tota la vida, l'Stade Français, essent el seu primer entrenador, d'una llarga llista, Fernand Urtebise.

El 1988 es va proclamar campiona de França en els 400 metres, a banda de batre el seu primer rècord nacional. Així, es va guanyar una plaça als Jocs de Seül. Encara que ni tan sols fou diploma, tot just començava la seva ascensió. A l'any següent aconseguiria els seus primers triomfs internacionals: en febrer als 200 m del Campionat d'Europa Pista Coberta i en juliol un doblet en 200 m i els relleus 4 x 100 m als Jocs de la Francofonia.

La seva definitiva consolidació als grans campionats va tenir un primer pas el 1990 amb la medalla de bronze als 400 metres del Campionat d'Europa. Un any després guanyà la mateixa prova al Mundial de Tòquio i també el 1992 als Jocs de Barcelona. A més a més, s'acomiadà del 1992 amb unes destacades actuacions als 200 metres: una altra victòria a la Copa del Món i la seva millor marca, uns 22.20 al meeting de Zuric.

Després d'un 1993 difícil, amb una lesió, obtingué dos quarts llocs al Mundial de Stuttgart. Des de llavors, però, va començar una hegemonia de Pérec a les proves de velocitat. El 1994 feu un doblet en 400 metres i relleus 4 x 400 als Campionats d'Europa de Hèlsinki, recuperà el títol mundial de 400 a Göteborg i, per damunt de tot, conquerí un altre doblet (aquest en 200 i 400) als Jocs d'Atlanta. Pérec superà en els 400 Cathy Freeman amb un rècord olímpic de 48.25. Als 200 va batre una eterna Merlene Ottey, alçant-se amb un doblet històric.

Malauradament, els èxits de Pérec no es van a tornar a repetir des d'Atlanta. Començà l'any 1997 amb unes discretes actuacions. Després es va lesionar i arribà tan sols als quarts de final al Campionat del Món. Va romandre un any parada per mononucleosi i, quan tornà, el 1999 els resultats foren decebedors. Posteriorment millorà els resultats de cara als Jocs de Sydney, però un cop a la vila olímpica, va marxar justificant-se amb una suposada inseguretat cap a la seva persona. Després de dos anys parada, va fixar-se com a nou objectiu el mundial de París. Les lesions no li tornaren a respectar, i per això no ho va aconseguir. Continuà competint sense tornar a destacar fins a l'any 2004, quan va anunciar la seva retirada.[2][1][3][4]

Resultats internacionals destacats[2][4][modifica]

Any Competició Lloc Resultat Prova
1988 Jocs Olímpics Seül, Corea del Sud Semifinals 400 m
1989 Campionat d'Europa Pista Coberta La Haia, Països Baixos 1a 200 m
Campionat del Món Pista Coberta Budapest, Hongria 6a 200 m
Jocs de la Francofonia Casablanca i Rabat, Marroc 1a 200 m
1a 4 x 100 m
1990 Campionat d'Europa Split, Iugoslàvia 3a 400 m
1991 Campionat del Món Tòquio, Japó 1a 400 m
5a 4 x 100 m
1992 Jocs Olímpics Barcelona, Catalunya 1a 400 m
Copa del Món d'atletisme L'Havana, Cuba 1a 200 m
2a 4 x 100 m
1993 Campionat del Món Stuttgart, Alemanya 4a 200 m
4a 4 x 100 m
1994 Campionat d'Europa Hèlsinki, Finlàndia 1a 400 m
1a 4 x 400 m
1995 Campionat del Món Göteborg, Suècia 1a 400 m
1996 Jocs Olímpics Atlanta, Estats Units 1a 200 m
1a 400 m
1997 Campionat del Món Atenes, Grècia 1/4 de final 200 m

Resultas nacionals destacats[modifica]

  • Campiona de França de 100 m en pista: 1991.
  • Campiona de França de 200 m en pista: 1992 i 1995.
  • Campiona de França de 200 m en pista coberta: 1989.
  • Campiona de França de 400 m tanques en pista: 1989.

Millors marques[modifica]

  • En pista coberta:
  • En pista:

LLegenda: RN=Rècord Nacional; RO=Rècord olímpic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Marie-José Pérec». Euroesport. [Consulta: 2 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Marie-Jose PEREC». Comitè Olímpic Internacional. [Consulta: abril 2023].
  3. 3,0 3,1 Casado, Eduardo. «Qué fue de… Marie-José Perec» (en castellà). 20 minutos, 18-12-2011. [Consulta: 2 abril 2023].
  4. 4,0 4,1 «Marie-José PÉREC». World Athletics. [Consulta: 2 abril 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie-José Pérec