Marie Balmary

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarie Balmary
Biografia
Naixement segle XX
Activitat
Ocupació Escriptora, psicoanalista i psiquiatra
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Marie Balmary és una psicoanalista francesa, nascuda a la Bretanya i afincada a París,[1] dedicada tant a la pràctica professional de la psiquiatria com a la recerca.[2]

Deixebla de Jacques Lacan, va donar-se conèixer a la dècada de 1970 per la seva relectura del complex d'Èdip descrit per Sigmund Freud.[3] En el seu treball, Balmary intentà recuperar la història del pare d'Èdip, Lai,[4] segons el relat mitològic i l'etimologia del llenguatge, a més de relacionar el complex i la seva descripció freudiana amb la història de la pròpia família de Freud.[5] Les seves conclusions, publicades a L'homme aux statues. Freud et la faute cachée du père (1979),[2] van ser rebutjades per molts dels seus col·legues, fet que va provocar la seva sortida de la Universitat de La Sorbona.[6]

Va prosseguir el seu treball publicant estudis interdisciplinaris en els quals busca els punts de trobada entre la psicoanàlisi, les religions, la Bíblia, la mitologia (especialment la grega)[7] i altres relats fonamentals de la civilització occidental.[8] Defensora de la necessitat de la dimensió transcendent de la persona, ha expressat les seves conviccions en llibres com Freud fins a Déu (2010)[9] i en una de les seves obres més conegudes, El monjo i la psicoanalista (2005), fruit de les seves converses amb Marc-François Lacan,[10] germà petit de Jacques Lacan i monjo benedictí.[11]

L'obra de Marie Balmary ha estat donada a conèixer en català i en castellà per Fragmenta Editorial. Andreu Trilla ha traduït diversos llibres de Marie Balmary del francès al català.[12]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]