Marie Bigot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarie Bigot
Marie Bigot.tiff
Gravat anònim
Biografia
Naixement Marie Kiéné
3 de març de 1786
Colmar
Mort 16 de setembre de 1820(1820-09-16) (als 34 anys)
París
Causa de mort Tuberculosi
Activitat
Ocupació Pianista i compositora
Gènere artístic Música clàssica
Moviment Música clàssica
Alumnes Fanny Mendelssohn i Felix Mendelssohn
Instrument Piano

Musicbrainz: ebcfd4c2-4d96-4748-98cd-7924b441a159
Modifica les dades a Wikidata

Marie Bigot de Morogues (Colmar, Alt Rin, 2 de març de 1786-París, 16 de setembre de 1820) fou una pianista i compositora francesa, filla del violinista Joseph Kiéné i la pianista Catherine Leyer.

Biografia[modifica]

A l'edat de 5 anys, es va mudar amb els seus pares a Neuchâtel, Suïssa, on la seva mare li va donar les primeres lliçons de piano.[1]

El 1804, amb divuit anys d'edat, es casà amb Paul Bigot, el bibliotecari del comte Razumowsky i visqué a Viena, on conegué Haydn, Salieri i Beethoven.

El 20 de febrer de 1805 ella tocà davant Haydn, que digué: "Oh, estimada filla, no soc jo qui va escriure aquesta música, eres tu qui l'ha compost!".[2]

En maig d'aquest mateix any, a l'Augarten de Viena, va interpretar la sonata Apassionata de Beethoven, animada pel mateix compositor.[1]

S'establí definitivament a París l'any 1809 i allà coincidí amb Cherubini i Auber i altres músics francesos de l'època. Cramer, Dussek i Clementi apreciaren molt els seus dots com a pianista, amb un tocar refinat i delicat.

Cramer, tocant junt amb ella les sonates a 4 mans de Mozart, li digué: "Mai he sentit res semblant; fer música amb tu sempre serà per a mi una gran sort que no té preu".[3]

El seu marit Paul va participar en la campanya de Napoleó a Rússia i el 1812 va ser empresonat durant quatre anys. Arran dels greus problemes econòmics, Marie es va dedicar a donar classes de piano per guanyar-se la vida i mantenir els seus fills.[2]

El 1816, durant un temps breu, tingué entre els seus alumnes els joves Fèlix i Fanny Mendelssohn.

Marie Bigot va morir el 16 de setembre de 1820 a París d'una malaltia pulmonar, probablement d'una tuberculosi.[4]

Relació amb Beethoven[modifica]

Beethoven va tenir bastant relació amb Marie Bigot, cosa que es pot comprovar a les cartes publicades de Beethoven:

"L'objectiu era mostrar-te quant m'atrau tot allò relacionat amb tu; de manera que no desitge res més que poder viure sempre amb tu; i aquesta és la veritat".[5]

En un escrit de Paul Bigot, anys després de la mort de Marie, trobem la següent història sobre la Sonata Appassionata:

"Mentre viatjava, ell (Beethoven) va quedar sorprès per una tempesta i pluja torrencial que va amarar la seva bossa de viatge, on tenia la nova sonata en fa menor. En arribar a Viena, ens va visitar i a rialles va mostrar els fulls encara completament mullats a la meva dona, que va fer-los un cop d'ull més de prop. Inspirada en aquest sorprenent començament, va anar al piano i va començar a tocar la composició. Beethoven no s'esperava això i es va sorprendre de veure com la senyora Bigot no va baixar el tempo ni un moment tot i les nombroses ratllades i modificacions que ell havia fet. Era l'original que portava a la seva editorial. Quan Madame Bigot va acabar de tocar, li va demanar que li'l donés com a regal. Beethoven va acceptar i li'l tornà fidelment una vegada que s'havia editat".[4]

Repertori[modifica]

Marie Bigot es va centrar principalment en obres de Johann Sebastian Bach, així com en el treball de piano i música de cambra de l'Escola de Viena, en particular les composicions de piano de Beethoven.[4]

Composicions[modifica]

En les seues obres combina dos pols oposats: la gràcia francesa i la severitat alemanya.

La seva Sonata de piano op. 1 es va publicar a Viena. La sonata està dedicada a la reina Luise de Prússia, probablement a causa del treball diplomàtic del seu marit a la cort prussiana. La seva Op. 2 és un Andante varié amb vuit variacions i un caprici, dedicat a la seva germana Caroline Kiéné: també es va publicar a Viena. La seva Suite d'études i un rondeau van ser publicats a París.

Fétis esmenta altres dotze valsos publicats amb el seu nom en el seu article biogràfic, però en dubta de l'autenticitat.[4]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Stanley Sadie. Dictionary of Music and Musicians (en anglés). 3. 2a. Grove, 1904-10. ISBN 0-333-60800-3. 
  2. 2,0 2,1 Ludwig Finscher. Die Musik in Geschichte und Gegenwart, Allgemeine Enzyklopädie der Musik (en alemany). 2. Stuttgart: Bärenreiter-Verlag, 1999, p. 1607-1608. ISBN 9783761811337. 
  3. Rabbe; Sainte-Preuve. Biographie universelle et portative des contemporains, ou Dictionnaire historique des hommes vivants et des hommes morts depuis 1788 jusqu'à nos jours,... (en fr). Chez l'éditeur, 1836. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Redaktion, Mugi. «MUGI - Musik und Gender im internet» (en en). [Consulta: 5 gener 2018].
  5. Beethoven, Ludwig van. Beethoven's Letters (en en). Courier Corporation, 2013-07-24. ISBN 9780486317281.