Marie Cornélie Falcon
  | |
| Nom original | (fr) Cornélie Falcon |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 gener 1814 París |
| Mort | 25 febrer 1897 (83 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 55 Grave of Falcon (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
 | |
Marie Cornélie Falcon (francès: Cornélie Falcon) (París, 28 de gener de 1814 - París, 25 de febrer de 1897) fou una cantant d'òpera francesa del segle xix.[1] Tenia un registre molt particular de soprano dramàtica amb foscos greus de mezzosoprano i aguts curts. Aquesta particularitat va originar que cantants amb aquestes característiques fossin anomenades des d'aleshores "sopranos Falcon".[2][3]
Gran actriu, de presència imponent i estranya veu, va captivar les audiències parisenques. Es va consagrar en el paper d'Alice de Robert le diable, de Meyerbeer, el 1832, durant una representació a la qual van assistir María Malibrán, Rossini, Berlioz, Cherubini, Alfred de Musset, Théophile Gautier i altres celebritats a l'Opera de París.[4]
La seva carrera va durar amb prou feines sis anys, perquè se suposa que va abusar del seu instrument més enllà de les seves capacitats malmetent-se'l prematurament.
Va crear els rols de Rachel a La Juive, de Halevy, i la Valentine, de Les Huguenots, de Giacomo Meyerbeer. El 1837 va crear la Stradella, de Niedermeyer, en la segona representació la seva veu s'havia extingit per sempre.[5]
La tipologia Falcon[modifica]
Com que el seu rang natural era el d'una soprano dramàtica, la Falcon era capaç d'arribar sense esforç als aguts, a més a més de tenir mitjans i greus ferms. Aquesta manera de cantar va crear estil i Richard Wagner va escriure tres papers per a la tesitura d'una mezzosoprano amb les habilitats de la Falcon, és a dir, amb condicions de soprano. Aquests papers són els d'Ortrud (la dona de Friedich von Telramund, comte de Brabant), de Lohengrin, la deessa Venus (de Tannhäuser) i Kundry (dona sensual al servei de Klingsor, l'enemic dels cavallers del Grial), de Parsifal.[4]
Cèlebres dives exponents d'aquesta tipologia de cantants són les mezzosopranos alemanyes Christa Ludwig i Waltraud Meier, les estatunidenques Grace Bumbry o Shirley Verrett o Edyth Walker, o la cantant lituana Violeta Urmana. Properes a la categoria Falcon es troben la soprano francesa Régine Crespin i la soprano nord-americana Jessye Norman, com també sopranos dramàtiques que amb el temps van anar reforçant els greus i escurçant els seus aguts.
Referències[modifica]
- ↑ «Cornélie Falcon (1814-1897)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ Henahan, Donal «MUSIC VIEW; WHAT ARE THE USES OF OPERATIC ARGOT?» (en anglès). The New York Times, 24-04-1983. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «La soprano Falcon» (en castellà). Radio Musical Nacional, 22-04-2020. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Cabourg, Jean. «Cornélie Falcon» (en francès). Opéra Magazine. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «A French Prima Donna dead; Marie Cornelie Falcon Breathes Her Last in Paris.» (en anglès). The New York Times, 26-02-1897, pàg. 7. ISSN: 0362-4331.
Bibliografia[modifica]
- Warrack, John and West, Ewan (1992), The Oxford Dictionary of Opera.
- Angels and Monsters, extracte