Vés al contingut

Marie von Ebner-Eschenbach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarie von Ebner-Eschenbach

Karl Blaas: Freifrau Marie von Ebner-Eschenbach, oli, 1873 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Marie Ebner von Eschenbach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Marie Dubský von Třebomyslice Modifica el valor a Wikidata
13 setembre 1830 Modifica el valor a Wikidata
Schloss Zdislawitz (Txèquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1916 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZdislavice (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura alemanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Zdislavice (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, novel·lista, prosista, dramaturga, escriptora de contes Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la social i Bildungsroman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMoritz von Ebner-Eschenbach Modifica el valor a Wikidata
PareGraf Franz Dubsky Modifica el valor a Wikidata
GermansAdolf Dubský z Třebomyslic
Viktor Dubský von Třebomyslice Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0902211 TMDB.org: 1279876
Musicbrainz: 5fe732cc-0e9e-4c20-9ea7-79561ca55ef4 IMSLP: Category:Ebner-Eschenbach,_Marie_von Find a Grave: 242881890 Project Gutenberg: 35081 Modifica el valor a Wikidata

Marie von Ebner-Eschenbach (n. el 13 de setembre del 1830 al castell de Zdislavice a la propera de Kroměříž a Moràvia; m. el 12 de març del 1916 a Viena) fou una escriptora austríaca del Realisme. Amb ironia i un humor amable, descriu la vida de l'aristocràcia, la petita burgesia i el món camperol de Moràvia. La seva narrativa psicològica és considerada una de les més importants de la literatura austríaca de parla alemanya.[1][2]

Biografia

[modifica]

Marie von Ebner-Eschenbach, nascuda a la família noble Dubský, duquessa des del 1843, fou la filla del baró Franz Dubský, duc Dubský des del 1843, i de la seva dona, la baronessa Marie von Vockel. Per via paterna, tenia arrels bohèmies i catòliques; per la línia materna tenia arrels saxones i protestants. Va tenir sis germans.

Les seves primeres obres són dramàtiques, inspirades en Schiller. Maria Stuart in Schottland (Maria Estuard a Escòcia) va ser la primera obra que publicà. Més endavant es va orientar cap al gènere narratiu i després de la publicació de la novel·la curta Lotti die Uhrmacherin (Lotti, la rellotgera), el 1880, les portes de les editorials es van obrir per a l'autora. El 1887 aparegué la novel·la Das Gemeindekind (El nen de la comunitat), que sempre s'ha considerat important per a la literatura. La novel·la tracta de les tensions entre optimisme i pessimisme. Marie von Ebner-Eschenbach esdevingué tan cèlebre que els seus 70è i 80è aniversari foren grans festivitats a Àustria i Alemanya.[3][4]

Tota la vida l'autora lluità contra els pensaments «normals» del seu temps i reclamà que les dones estiguessin actives. No va escriure per a guanyar-se la vida sinó per a canviar la societat amb inspiració i convicció. Des del 1890 havia trobat el seu estil dramàtic per a les novel·les, que contenen molts diàlegs. Les obres Ohne Liebe (Sense amor) i Am Ende (A la fi) foren grans èxits a Berlín i Viena. El 1898 rebé distincions importants de l'estat austrohongarès i el 1900 esdevingué la primera doctora honoris causa de la Universitat de Viena.[5][4]

El seu marit va morir el 1898. Després Marie von Ebner-Eschenbach va viatjar repetides vegades a Itàlia i publicà el 1906 les seves memòries sota el títol Meine Kinderjahre (La meva infància).[4]

Obra

[modifica]
  • Aus Franzensbad. Leipzig: Lorck, 1858.
  • Maria Stuart in Schottland. Teatre. Viena: Ludwig Mayer, 1860.
  • Das Veilchen. Teatre. Viena: Wallishausser, 1861.
  • Marie Roland. Teatre. Viena: Wallishausser, 1867.
  • Doktor Ritter. Poema dramàtic. Viena: Jasper, 1869.
  • Die Prinzessin von Banalien. Conte. Viena: Rosner, 1872.
  • Das Waldfräulein, 1873.
  • Božena. Novel·la. Stuttgart: Cotta, 1876.
  • Die Freiherren von Gemperlein. Conte. 1878.
  • Lotti, die Uhrmacherin, a "Deutsche Rundschau", 1880.
  • Aphorismen. Berlín: Franz Ebhardt, 1880.
  • Dorf- und Schloßgeschichten. Contes. 1883 (inclou Krambambuli).
  • Zwei Comtessen. Contes. Berlín: Franz Ebhardt, 1885.
  • Neue Dorf- und Schloßgeschichten. Contes. Berlín: Paetel, 1886.
  • Das Gemeindekind. Novel·la. 1887.
  • Unsühnbar. Conte. Berlín: Paetel, 1890.
  • Drei Novellen. Novel·letes. 1892.
  • Glaubenslos?. Conte. Berlín: Paetel, 1893.
  • Das Schädliche. Die Totenwacht. Dos contes. Berlín: Paetel, 1894.
  • Rittmeister Brand. Bertram Vogelweid. Dos Contes. Berlín: Paetel, 1896.
  • Alte Schule. Contes. Berlín: Paetel, 1897.
  • Am Ende. Teatre. Berlín: Bloch, 1897.
  • Aus Spätherbsttagen. Contes. Berlín: Paetel, 1901 (inclou Die Spitzin).
  • Agave. Novel·la. Berlín: Paetel, 1903.
  • Die unbesiegbare Macht. Dos contes. Berlín: Paetel, 1905.
  • Meine Kinderjahre. Esquitxes biogràfiques. Berlín: Paetel, 1906.
  • Altweibersommer. Berlín: Paetel, 1909.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Marie Ebner-Eschenbach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
  2. ↑ «Marie, baroness von Ebner-Eschenbach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
  3. ↑ Hernández, I. «Ebner-Eschenbach, Marie von (1830-1916). »». MCNBiografias.com. [Consulta: 7 març 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Biografie» (en alemany). Deutsches Historisches Museum Berlin. Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 7 març 2020].
  5. ↑ «Ebner-Eschenbach, Marie Freifrau von geborene Freiin von Dubsky, ab 1843 Gräfin von Dubsky». aeiou. Österreich-Lexikon. [Consulta: 7 març 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Marie von Ebner-Eschenbach
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie von Ebner-Eschenbach
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marie_von_Ebner-Eschenbach&oldid=29991767»