Marina Herlop
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1992  (31/32 anys)Piera (Anoia) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Professional de Música de Badalona Universitat Pompeu Fabra |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositora, cantant |
| Lloc web | marinaherlop.com |
              | |
Marina Herlop (Piera, 1992)[1] és una pianista, cantant i compositora catalana. Ha publicat quatre àlbums en solitari, Nanook (2016), Babasha (2019), Pripyat (2022) i Nekkuja (2024)[2] i és la vocalista i teclista del grup Myōboku.[3] Destaca pel seu estil de fusió entre el classicisme i l'avantguarda, i per fer servir un idioma inventat en les lletres de les seves cançons, barrejant vocabulari de diferents llengües i paraules inventades.[4]
Formació[modifica]
Herlop va iniciar-se al món del piano als 9 anys a l'escola de música de la seva ciutat natal, Piera, on va estudiar fins als 13. Mentre cursava Periodisme i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, va reprendre les classes de piano que la portarien a accedir al Conservatori Professional de Música de Badalona, on va obtenir el Grau Professional el juny de 2017.[5]
Àlbums[modifica]
Un any després de començar a compondre, Herlop va gravar el seu primer disc, Nanook, amb Adri González a la producció, gravació i masterització entre el 14 de febrer i el 23 d'abril de 2016.[5] El disc va ser publicat des de Instrumental Records, la discogràfica del reputat pianista britànic James Rhodes, de la que Herlop en va ser el primer fitxatge.[6] El debut va tenir una bona rebuda entre la crítica, i es va interpretar com un treball a cavall entre el neoclassicisme i la música experimental.[7]
El 2018 es va publicar el seu segon àlbum, Babasha, amb la discografica Aloud Music. La revista musical MondoSonoro va afirmar que el disc és "un treball elegant i melancòlic però també inquietant i vibrant, en una conjunció de per sí turbadora" i hi va llegir influències d'artistes com Björk, Thom Yorke o Joanna Newson.[8]
Myōboku[modifica]
Herlop forma part del projecte musical Myōboku juntament amb Oscar Garrobé, membre de Ljubliana and the Seawolf, com a vocalista i teclista. El seu primer EP, titulat com el grup, va sortir el març de 2020.[9] L'estil del grup ha estat definit com a inusual i inclassificable, amb influències que van del space-funk al jazz psicodèlic, avant-garde, art-pop o afro-beat.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «XXXVII FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA DE BARCELONA», 21-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ Julián, Raúl «“Deberíamos clasificar la música por la pretensión con la que ha sido creada”». Mondo Sonoro, 10-11-2018.
- ↑ 3,0 3,1 «MYÔBOKU». Monkey Week. Arxivat de l'original el 2019-10-31. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ Aïda, Camprubí «MARINA HERLOP. Un lenguaje propio». Rockdelux, 2018.
- ↑ 5,0 5,1 «Marina Herlop». Aloud Music.
- ↑ «Marina Herlop». Eufònic.
- ↑ Tello, Sandra «Marina Herlop, a la recerca de l'esteticisme més pur». Enderrock, 08-03-2017.
- ↑ Julián, Raúl «Babasha». Mondosonoro, 16-05-2018.
- ↑ «https://www.elenanorabioso.com/2020/03/myoboku-estrena-su-primer-trabajo/». [Consulta: 18 maig 2020].