Marino Marini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarino Marini
Paolo Monti - Servizio fotografico (Milano, 1958) - BEIC 6340602.jpg
Biografia
Naixement 27 febrer 1901
Pistoia (Itàlia)
Mort 6 agost 1980 (79 anys)
Viareggio (Itàlia)
Activitat
Ocupació Escultor i pintor
Ocupador Brera Academy Tradueix
Alumnes Kengiro Azuma i Gudrun Eduards
Participà en
28 juny 1964documenta 3
11 juliol 1959documenta 2
16 juliol 1955documenta 1
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Marino Marini, foto Paolo Monti, 1963.
Marino Marini, busti. Foto Paolo Monti, 1963
Miracolo, 1959-1960, de Marino Marini davant de la Neue Pinakothek de Munic.

Marino Marini (Pistoia, 1901 - Milà, 1980) va ser un escultor i pintor italià.[1] Marini, nascut amb el segle XX, va iniciar la seva formació artística a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència, on n'hi ha un ampli museu del seu nom i amb la seva obra de pintura i escultura. Des de 1929, Marini es va dedicar a viatjar pel món. D'altra banda va impartir classes de la seva especialitat fins al 1940 a Monza, i, des de 1940, a l'Acadèmia de Brera a Milà. El 1952 li van concedir el premi de la Biennal de Venècia.

Obra[modifica]

El 1930, establert ja al territori de l'escultura, realitzava figures humanes de molta envergadura, en general dones o acròbates en bronze. A partir de 1935, Marini va descobrir els temes que dominarien els seus treballs de maduresa: l'escultura arcaica, els cavalls, el cavall i el genet. Ara realitza les obres escultòriques que li van valer el reconeixement dels seus contemporanis, amb figures vigoroses i tràgiques, però desproveïdes de moviment (de vegades mutilades). Va fer d'altra banda un gran nombre de retrats en bronze, i destaquen els d'Igor Stravinsky (1951), i Mies van der Rohe.

Cap a 1948, Marini comença els seus treballs com a pintor. En aquest moment vivia a Suïssa. Moltes de les seves pintures, distorsionades, s'acosten a l'art abstracte sense que deixin de reconèixer-se elements figuratius en elles, com succeeix també amb la seva escultura. Avui se'l considera un clàssic del segle XX.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.63 (Biblioteca de Consulta Larousse). DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marino Marini Modifica l'enllaç a Wikidata