Vés al contingut

Mario Sereni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMario Sereni
Biografia
Naixement25 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Perusa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 2015 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Perusa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Nacional de Santa Cecília
Accademia Musicale Chigiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficHMV
RCA Red Seal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm8068527 Musicbrainz: 41608556-b2b3-44f7-996d-c98b9b634392 Discogs: 1208452 Allmusic: mn0001951454
Find a Grave: 149829397Modifica el valor a Wikidata

Mario Sereni (Perusa, 25 de març de 1928 - Perusa, 24 de juliol de 2015) va ser un baríton italià, actiu entre les dècades de 1950 i 1980. Ex-tornador, es va matricular al Conservatori de Perugia als vint anys, i posteriorment va perfeccionar les seves habilitats a l'"Accademia Musicale Chigiana"" amb Mario Basiola. Va debutar el 1953 al Maggio Musicale Fiorentino a Il diavolo nel campanile, obtenint un èxit considerable. Posteriorment, la seva convincent interpretació de Wolfram di Eschembach a Tannhäuser al Massimo de Palerm (1955) li va obrir les portes dels teatres d'òpera italians i estrangers més importants.

El 1956 va aparèixer a Faust al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1957 va debutar al Metropolitan de Nova York amb Andrea Chénier. Així va començar, als trenta anys, una llarga trajectòria als teatres nord-americans més importants: Lucia di Lammermoor amb Maria Callas (1958), Pagliacci (Silvio, 1959), Manon Lescaut (1960), La forza del destino (1960, en la qual va substituir el desaparegut Leonard Warren), Il trovatore (1961), Pagliacci (1961), (1963), El barber de Sevilla (1963 i 73). Va actuar al Met fins al 1984, fent un total de més de 500 actuacions.[1]

També va dur a terme una intensa activitat als teatres més prestigiosos d'Europa. Entre les interpretacions més significatives hi ha La traviata al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa amb Maria Callas (1958; l'enregistrament en directe d'aquesta actuació s'ha convertit en un clàssic de la discografia), Ernani a Roma (1958), La traviata a La Scala dirigida per Herbert Von Karajan (1964),[2] Don Carlo a Viena (1968), Giovanna d'Arco a Roma (1972). En els darrers anys de la seva carrera va cantar principalment als Estats Units, així com al Metropolitan de Boston, Washington i Detroit. Es va acomiadar dels escenaris el novembre de 1984, al Metropolitan, en el paper de Schaunard a La Bohème, amb Plácido Domingo com a director d'orquestra.

Sereni estava dotat d'un talent vocal remarcable, recolzat per una tècnica i un estil rigorosos. En particular, el fraseig sempre ha estat molt clar i expressiu, i recorda l'antic recitar cantando del període clàssic. Val la pena esmentar en aquest sentit la notació altament laudatòria de Rodolfo Celletti sobre la històrica edició lisboeta de La traviata.[3]

Repertori

[modifica]
Repertori operístic
Rol Títol Autor
Escamillo Carmen Bizet
Michonnet Adriana Lecouvreur Cilea
Belcore L'elisir d'amore Donizetti
Enrico Ashton Lucia di Lammermoor Donizetti
Alfonso XI La favorita Donizetti
Malatesta Don Pasquale Donizetti
Carlo Gérard Andrea Chénier Giordano
De Siriex Fedora Giordano
Valentin Faust Gounod
Silvio
Tonio/Taddeo
Pagliacci Leoncavallo
Compar Alfio Cavalleria rusticana Mascagni
Barnaba La Gioconda Ponchielli
Lescaut Manon Lescaut Puccini
Marcello
Schaunard
La bohème Puccini
Sharpless Madame Butterfly Puccini
Ramblado Fernandez La rondine Puccini
Michele Il tabarro Puccini
Ping Turandot Puccini
Sesto Tarquinio Lucrezia Respighi
Figaro Il barbiere di Siviglia Rossini
Don Carlo Ernani Verdi
Giacomo Giovanna d'Arco Verdi
Gusmano Alzira Verdi
Macbeth Macbeth Verdi
Rolando La battaglia di Legnano Verdi
Miller Luisa Miller Verdi
Rigoletto Rigoletto Verdi
Conte di Luna Il trovatore Verdi
Giorgio Germont La traviata Verdi
Renato Un ballo in maschera Verdi
Don Carlo di Vargas La forza del destino Verdi
Rodrigo di Posa Don Carlo Verdi
Amonasro Aïda Verdi
Ford Falstaff Verdi
L'Araldo del Re Lohengrin Wagner

Discografia

[modifica]

Gravacions d'estudi

[modifica]

Enregistraments en viu

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. http://archives.metoperafamily.org/archives/frame.htm
  2. Famosa la contestazione alla prima, in gran parte preordinata, rivolta principalmente al direttore, ma nella quale vennero coinvolti anche i cantanti (vedi "L'opera in CD e video" di Elvio Giudici)
  3. R.Celletti: "Il teatro d'opera in disco" II ediz., Rizzoli 1988