Mario Tobino
![]() Mario Tobino el 1962 ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 gener 1910 ![]() Viareggio (Itàlia) ![]() |
Mort | 11 desembre 1991 ![]() Agrigent (Sicília) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Bolonya ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Mario Tobino (Viareggio, Toscana, 1910 — Agrigent, 1991) va ser un escriptor italià.
Entre 1948 i 1980 va ser director de l'hospital psiquiàtric de Lucca i va escriure diversos poemaris i novel·les. Les seves obres tenen una forta component autobiogràfica i solen tractar temes socials i psicològics.[1]
Obres[modifica]
Poemes[modifica]
- Poesia (1934)
- Amicizia (1939)
- Veleno e amore (1942)
Narrativa[modifica]
- Il deserto della Libia, 1952
- Le libere donne di Magliano (1953)
- La brace dei Biassoli (1956)
- Il clandestino (1962)
- Per le antiche scale (1972)
- La ladra (1984)
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Tobino |
- ↑ «Mario Tobino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.