Mario de Oliveira Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMario de Oliveira Costa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipAtacant Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1985–1985 CR Vasco da Gama
1985–1986 CR Vasco da Gama 6(1)
1986–1986 Centro Sportivo Alagoano
1986–1986cessió Centro Sportivo Alagoano 18(2)
1987–1987 CR Vasco da Gama
1987–1988 Clube Náutico
1988–1991 São Paulo FC
1988–1991 São Paulo FC 67(13)
1991–1991 Cruzeiro EC
1991–1992 Cádiz CF
1991–1991cessió Cruzeiro EC
1991–1992cessió Cádiz CF 15(8)
1992–1993 UD Marbella
1992–1993 UD Marbella 7(2)
1993–1994 Atlètic de Madrid
1993–1994 Atlètic de Madrid 1(0)
1994–1994 Fluminense FC
1994–1994 Cruzeiro EC
1994–1994cessió Fluminense FC
1994–1994 Cruzeiro EC 20(2)
1994–1995 SC Braga
1995–1995 Club León
1995–1996 Club León 7(0)
1996–1998 UD de Leiria
1996–1998 UD de Leiria 22(4)
1998–1998 Paraná Clube
1998–1998 Al-Ittihad FC
1999–1999 EC Juventude
1999–2000 EC Juventude 8(2)
2000–2000 Americano FC (RJ)
2001–2001 AD Cabofriense Modifica el valor a Wikidata

Mario de Oliveira Costa, més conegut com a Tilico, és un exfutbolista i entrenador brasiler, nascut el 23 de març de 1965 a Rio de Janeiro.

Trajectòria[modifica]

Va començar a destacar en els filials del Vasco de Gama. El 1986 va ser cedit al CSA-AL, i posteriorment traspasst al Náutico de Capibaribe, on va romandre tres anys. El seu bon joc van atraure l'atenció del Sao Paulo, equip on va coincidir amb altres figures com Palhinha, Jamelli o Cafú. El Sao Paulo va guanyar diversos títols eixa època.[1]

Durant la segona meitat del 91 va ser cedit al Cruzeiro, on va guanyar la Supercopa. Tilico va arribar a formar part de l'equip ideal de Sud-amèrica de 1991. També se li obriren les portes de la selecció brasilera.

Al febrer de 1992 arriba cedit al Cadiz CF, de la primera divisió espanyola. Va quallar una gran temporada, amb 8 gols en 15 partits, que li van donar la permanència als andalusos. La directiva cadista va provar de comprar al brasiler, però el seu preu era excessiu per a un conjunt modest. Però sí que ho va fer l'Atlètic de Madrid, encara que el va enviar a l'Atlético Marbella la temporada 92/93. A la següent, es va incorporar a la disciplina matalassera, amb uns resultats pèssims: només 13 minuts en Lliga, a banda de partits de Copa i UEFA.[1]

La 93/94 la finalitzaria al Fluminense del seu país. Després de jugar al León mexicà, va retornar a Europa el 1996, per jugar dues campanyes a la Uniao Leiria portuguesa. Més tard continuaria militant al Ittihad saudita (1998) i en els brasilers Juventude (1999-2000) i Cabofriense (2001) abans de la seua retirada.[1]

Després de penjar les botes, s'ha dedicat a entrenar diversos equips inferiors del seu país, així com la seua experiència a la banqueta més destacada, l'Al-Ahli d'Arabia Saudita.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Perfil a cadistas1910». Arxivat de l'original el 2018-12-09. [Consulta: 8 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]