Marion Donovan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarion Donovan
Biografia
Naixement (en) Marion O'Brien
15 octubre 1917
Fort Wayne
Mort 4 novembre 1998 (81 anys)
Nova York
Formació Universitat de Yale
Yale School of Architecture Tradueix
Rosemont College Tradueix
Activitat
Ocupació Emprenedora i inventora
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Marion Donovan de fadrina Marion O'Brien (Fort Wayne, Indiana, 15 d'octubre de 1917Nova York, 4 de novembre de 1998) va ser una inventora i empresària nord-americana. És coneguda per la invenció del bolquer a prova d'aigua [1][2] i gràcies a aquesta invenció va ser elegida per formar part del Saló Nacional de la Fama d'Inventors en 2015.[2]

Biografia[modifica]

Marion O'Brien va néixer en una família d'inventors, que tenia una fàbrica on les màquines i els nous invents eren el més quotidià. Créixer en un ambient tan creatiu va ajudar Marion en els seus inicis.[3]

Entre els invents de la seva família podem destacar el torn South Bend" utilitzat per maquinar engranatges d'automòbil, invenció del seu pare i el seu oncle. Als set anys, Marion va quedar òrfena de mare, per la qual cosa va passar moltes hores a la fàbrica de la seva família.[4]

Marion O'Brien va estudiar literatura anglesa a la universitat de Rosemont, als afores de Philadelphia, on es va graduar en 1939, i després va treballar durant un breu temps com a redactora de les revistes Vogue i Harper's Bazar.[4][5]

El 1942 es va casar amb James Donovan, importador de cuir, i la parella va marxar a viure a Westport (Connecticut). En 1946 va néixer la seva primera filla i amb ella Marion es va haver d'enfrontar als bolquers rentables i les seves incomoditats.[4] Això va ser l'inici de la seva carrera com a inventora. Anys més tard va cursar de nou estudis universitaris i als quaranta-un any va obtenir un màster en arquitectura a la Universitat Yale.[5]

Els seus invents[modifica]

En 1946 es va plantejar resoldre el problema que tenien les dones de rentar i escaldar els bolquers dels seus fills. En aquesta primera fase del seu invent va fabricar una coberta impermeable del bolquer, utilitzant la tela d'un paracaigudes; era un bolquer de tela de niló que no deixava passar l'orina a la roba, de manera que el nen no mullava la seva roba ni la del bressol.[6][7]

Aquest invent el va estar utilitzant amb la seva pròpia filla fins que en 1949 va aconseguir presentar la sol·licitud per obtenir la patent i començar a comercialitzar-los. Inicialment es venien en la tenda Saks de la Cinquena Avinguda. Aquests bolquers es deien “Boaters”, i va aconseguir la patent el 12 de juny de 1951.[8] La memòria de la patent començava així: "Aquest invent està relacionat amb unes millores noves i útils en embolcalls o fundes de bolquers. Abans, els bolquers i les seves fundes no eren a prova de fuites i per tant es necessitaven accessoris com ara fundes de matalàs, llençols i calcetes de goma, i altres articles semblants [...] Un objectiu d'aquesta invenció és superar aquests inconvenients mitjançant la funda o embolcall per a bolquers que es descriu més avall.[8][9] Van ser un èxit rotund i al cap de dos anys ja tenia ofertes que s'elevaven als dos milions de dòlars.[6][7][3]

Aquest èxit va fer que Marion decidís millorar el seu producte i va seguir investigant i innovant-hi, i tractant de trobar millors materials, més aïllants (per evitar que s'escapés l'orina) i al mateix més protectors de la pell dels bebès.[6][3] Un dels principals inconvenients per introduir aquestes millores era que, per realitzar-les, calia que el bolquer tingués diverses capes de cel·lulosa. Per aconseguir-ho, Marion va demanar ajuda a les fàbriques papereres de l'època, però no va aconseguir que li fessin molt de cas, per la qual cosa van passar uns deu anys fins que una companyia, Procter & Gamble, es va interessar per l'invent. És així Marion com va contactar amb Víctor Mills, enginyer químic d'aquesta empresa, a qui va vendre la seva idea, i és així com desenvoluparia i comercialitzaria els bolquers d'un sol ús, els “Pampers”, tal com els coneixem avui dia.[3][10]

Els bolquers no van ser l'únic invent de Marion, sinó que va realitzar bastants més, dels quals 20 els va dur a terme entre 1949 i 1996 i són coneguts, com el fil dental, la goma elàstica que ajuda a tancar el vestit o la sabonera que escorre el sabó, tots ells destinats a fer més còmoda i fàcil la vida de les dones i en concret la de les mestresses de casa.[6][7][3]

Va morir a Nova York a l'edat de 81 anys.[6]

Referències[modifica]

  1. Marion Donovan: Inventor de Pañales Desechables .asp Consultat el 4 de febrer de 2016
  2. 2,0 2,1 Robert Mcg Thomas Jr, « Marion Donovan, 81, Solver Of the Damp-Diaper Problem », The New York Times, 18 novembre 1998. ISSN = 0362-4331. [1] (en anglès) Consultat el 4 de febrer de 2016
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Mujer hoy. 10 inventos imprescindibles creados por mujeres. Marion Donovan: los pañales desechables. [2] Consultat el 25 de març de 2016
  4. 4,0 4,1 4,2 MARION DONOVAN. [3] Consultat el 25 de març de 2016
  5. 5,0 5,1 «Marion O'brien Donovan Papers» (en anglès), 2000. [Consulta: 23 maig 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Descubre la historia de Marion Donovan, la inventora de los pañales!. Publicat en 25 juliol, 2014 per lomasfarma. [4]. Consultat el 25 de març de 2016.
  7. 7,0 7,1 7,2 20Minutos. El origen de los pañales desechables. Alfred López. 6 de febrer de 2012. [5] Consultat 25 de març de 2016
  8. 8,0 8,1 «Diaper Wrap Patent No. 2,556,800» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2017].
  9. «Bolquers i calcetes d'usar i llençar: quin gran invent!» (en català), 17-06-2011. [Consulta: 23 maig 2017].
  10. Historia de los pañales desechables. Laura Rollan. Especialista en Reproducción Asistida. Publicat el 26 de juliol de 2013. [6] Consultat 25 de març de 2016