Marion Muller-Colard
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1978 (45/46 anys) Marsella (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Teologia Protestant d'Estrasburg - doctorat (–2006) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura infantil i juvenil, literature and religion (en)  i teologia |
| Ocupació | teòloga, escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Ocupador | Labor et Fides (2022–) |
| Membre de | |
Premis | |
Marion Muller-Colard és una teòloga protestant i escriptora francesa, nascuda a Marsella el 1978.[1] És membre del Comitè consultiu nacional d'ètica per les ciències de la vida i la salut de França (2017).
Biografia[modifica]
Marion Muller-Colard és doctora per la facultat de teologia protestant d'Estrasburg.[1][2] Després d'un any d'especialització d'estudis jueus a Jerusalem, va consagrar els seus anys de recerca a un estudi del Llibre de Job,[1] i com a voluntària de mediació penal. Igualment, també ha escrit les seves meditacions pel setmanari protestant francès Réforme.[3]
Paral·lelament, ha publicat a la premsa històries juvenils. Ha publicat la seva primera novel·la a les edicions Gallimard el 2011: Prunelle de mes yeux a la col·lecció Folio Junior. El seu assaig L'Autre Dieu. La Plainte, la Menace et la Grâce va obtenir el 2015 el premi "Écritures & Spiritualités" i "Spiritualités d'aujourd'hui".
Va ser nomenada membre del Comitè consultiu nacional d'ètica per les ciències de la vida i la salut de França en qualitat de personalitat pertanyent a les principals famílies filosòfiques i espirituals el 26 de desembre de 2017.[4]
Viu als Vosges alsacians amb el seu marit i els seus dos fills.
Obres[modifica]
Assaigs i contes[modifica]
- Détails d'Évangile, Passiflores, 2012 ISBN 978-2-918469-39-1
- L'Autre Dieu. La Plainte, la Menace et la Grâce, Labor et Fides, 2014 ISBN 978-2-8309-1554-9.[5] Premi Spiritualités d'Aujourd'hui i Premi Écritures & Spiritualités.[6]
- Le Complexe d'Élie, Labor et Fides, 2016 ISBN 978-2-8309-1594-5
- L'Intranquillité, Bayard, coll. J'y crois, 2016 ISBN 978-2-227-48914-1. Premi d'Espiritualitat Panorama-La Procure[7]
- Eclats d'évangile, Bayard - Labor et Fides, 2017 ISBN 978-2-8309-1630-0
- Le plein silence, Labor et Fides, 2018 ISBN 978-2-8309-1654-6
- La vierge et moi, Bayard, 2019 - ISBN 978-2227497979
En català[modifica]
- La intranquil·litat, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2020 ISBN 978-84-17796-23-5
- L'altre Déu, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2020 ISBN 978-84-17796-35-8
Literatura juvenil[modifica]
- Prunelle de mes yeux, Gallimard Jeunesse, 2011 ISBN 978-2-07-063812-3
- Plume d'Ange, Passiflores, 2013 ISBN 978-2-918469-63-6
- Le tam-tam magique, illustrations de Mylène Rigaudie, éd. Milan, 2013
- Le Professeur Freud parle aux poissons, illustré par Nathalie Novi, Les petits Platons, 2014 ISBN 978-2-36165-047-6
- Le petit théâtre de Hannah Arendt, illustré par Clémence Pollet, Les petits Platons, 2014 ISBN 978-2-36165-069-8
- Bouche cousue, coll. « Scripto », Gallimard Jeunesse, 2016 ISBN 9782070573295
Teatre[modifica]
El petit Théâtre de Hannah Arendt, Bouche cousue i La vierge et moi han estat adaptades al teatre per la companyia alsaciana Le gourbi bleu en el marc d'un espectacle en tres parts (Tryptique) estrenat a Illzach, el 2 de novembre de 2019.[8]
Premis i reconeixements[modifica]
El seu assaig L'altre Déu. El plany, l'amenaça i la gràcia (Fragmenta Editorial, 2020), va rebre el Premi Abat Marcet de llibre religiós en català, en la segona edició de 2020,[9] i que organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
Enllaços externs[modifica]
- Biographie de Marion Muller-Colard, escriptora i teòloga protestant a France Culture.
- Pàgina de Marion Muller-Colard a Fragmenta
Notes i referfències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lagarriga, dídac P. «Marion Muller-Colard: “De vegades ens cal un mot d'autoritat per treure’ns del plany”», 10-01-2021. [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ Marion Muller, Le mal de justice : quelle justice peut rendre compte du mal ? Réponse de Job, des amis et de Dieu, Université de Strasbourg, 2006, 314 p. [1]
- ↑ «Liste des contributions à Réforme». Arxivat de l'original el 2015-06-22. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Arrêté du 26 décembre 2017 portant nomination au comité consultatif national d'éthique pour les sciences de la vie et de la santé [2] Arxivat 2018-01-12 a Wayback Machine.
- ↑ Compte-rendu par Gilles Castelnau sur son blog Protestants dans la ville [3]
- ↑ Poget, Jacques «Marion Muller-Colard: L’écriture à la lumière des Ecritures». Réformés - le Journal, 23-01-2018.
- ↑ «Le Prix du livre de spiritualité Panorama-La Procure attribué à Marion Muller-Colard pour l'intranquilité» (en francès). Twitter, 01-06-2017. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ L'Alsace, 02/11/2019
- ↑ «Marion Muller-Colard i Jordi Cervera, premi Abat Marcet». Catalunya Religió, 30-09-2021 [Consulta: 1r octubre 2021].