Marisol Escobar
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Maria Sol Escobar 22 maig 1930 16è districte de París (França) |
| Mort | 30 abril 2016 (85 anys) Manhattan (Nova York) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Escobar, Marisol, María Sol Escobar |
| Formació | Jepson Art Institute (en)  Otis College of Art and Design Harvard-Westlake School The New School Art Students League of New York École des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Lloc de treball | Los Angeles Nova York París |
| Ocupació | escultora, artista d'assemblage, dissenyadora, pintora, dibuixant |
| Membre de | |
| Gènere | Art figuratiu i assemblatge |
| Moviment | Art pop |
| Participà en | |
| 27 juny 1968 | documenta 4 |
| Jewelry by Contemporary Painters and Sculptors |
|
Premis | |
 | |
María Sol Escobar, més coneguda com a Marisol Escobar (París, França, 22 de maig de 1930-Nova York, Estats Units, 30 d'abril de 2016), va ser una escultora d'ascendència veneçolana.[1] Es destaquen les seves obres d'art pop.
Art Pop[modifica]
És en la dècada de 1960 quan comença a ser influenciada per artistes pop, com ara Andy Warhol i Roy Lichtenstein. Marisol apareix en dues pel·lícules realitzades per Andy Warhol, El petó i Tretze belles joves. Una de les seves obres més famoses d'aquest període és La festa, un conjunt de siluetes grandària natural en una instal·lació realitzada en la Sidney Janis Gallery. Totes les siluetes o figures es troben departint en diverses postures. És curiós observar que Marisol es va desfer del seu cognom Escobar per distanciar-se de la identitat paterna i per «diferenciar-se de la multitud».
Tot i que Marisol va experimentar amb diversos moviments artístics, el seu estil sempre ha estat distintiu i únic. «No Pop, No Op, és Marisol!» va ser la forma en què Grace Glueck va titular el seu article en el New York Times el 1965. El silenci ha estat una part important de la seva obra i vida, ja que parla l'estrictament necessari i es diu que en les seves obres brinda silenci, «forma i pes». Parla en general poc sobre la seva carrera, arribant a dir, «Sempre he estat afortunada. A la gent li agraden les meves obres».
Sovint ha inclòs rostres de personatges públics, membres de la seva família i amics en les seves escultures. En una de les seves exposicions, «Marisol Escobar's ‘The Kennedys' va criticar la imatge de la família quant a que semblaven ser més importants que la vida mateixa». De vegades també inclou en les seves obres la seva interpretació del sofriment de la condició humana, per exemple en Dust Bowl Migrants i Father Damien. Aquesta última escultura és l'element destacat en l'entrada a l'Hawaii State Capitol i l'Hawaii State Legislature de Honolulu. Una segona versió de la Father Damien Statue es troba en la National Statuary Hall Collection, al Capitoli dels Estats Units. El seu respecte per Leonardo da Vinci la va portar a realitzar una representació escultòrica de l'Últim Sopar i de La Verge, el Nen Jesús i Santa Anna.
Referències[modifica]
- ↑ «Mor a Nova York l'artista veneçolana Marisol Escobar». Arxivat de l'original el 2018-05-06. [Consulta: 22 octubre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Avis Berman, A Bold and Incisive Way of Portraying Movers and Shakers. Smithsonian; 14 de febrero de 1984: 14-16.
- "Escobar, Marisol". The Hutchinson Encyclopedia. 22 de septiembre de 2003.
- Gardner, Paul. Who is Marisol?. ARTnews 88 (Mayo 1989): 12 –15.
- "Marisol". The Columbia Encyclopedia. Sixth Edition; 22 de abril de 2004.
- Walsh, Laura. Life of JFK depicted through art at Bruce Museum Exhibit. AP Worldstream; 19 de septiembre de 2003: 8.
- Westmacott, Jean. Marisol Escobar, Pop Art. Nova York: W. W. Norton & Company, 1989.