Marisol Touraine
Marisol Touraine (París, 7 de març de 1959) és una política francesa socialista, diputada, i presidenta del Consell general d'Indre-et-Loire. Va exercir de ministra d'Afers Socials i Salut amb els primers ministres Jean-Marc Ayrault,[1][2] Manuel Valls i Bernard Cazeneuve.
Biografia[modifica]
Touraine va néixer el 7 de març de 1959 a París, filla del prestigiós sociòleg francès Alain Touraine i d'una investigadora xilena, Adriana Arenas Pizarro.[3][4] Es va graduar a l'Institut d'Estudis Polítics de París.[2] Va estudiar a l'École Normale Supérieure, on es va especialitzar en temes econòmics i socials. També va anar a la Universitat Harvard, però no va obtenir-hi cap títol.[5][6] Domina el castellà amb fluïdesa.[7]
Carrera política[modifica]
Del 1988 al 1991, Touraine va ser assessora del primer ministre Michel Rocard en qüestions geoestratègiques.
Touraine va formar part de l'Assemblea Nacional de França per Indre i Loira (3a circumscripció) del 1997 al 2002 per al Partit Socialista.[2] Va ser derrotada a la segona volta de les Eleccions legislatives franceses de 2002 per Jean-Jacques Descamps (UMP). Va recuperar el districte a les Eleccions legislatives franceses de 2007 amb una petita majoria (50,22%) i va servir fins al 2012.[8]
En l'àmbit regional, Touraine és consellera general d'Indre-i-Loire des de les Eleccions cantonals franceses de 2001.[2] Va exercir com a vicepresidenta del Consell General d'Indre i Loira del 2008 al 2011 i com a presidenta del 2011 al 2012, quan va renunciar -hi.[2] Ha estat consellera general d'Indre i Loira des del 1998, havent estat reelegida el 2004 i el 2011.[2]
A les Eleccions presidencials franceses de 2012, Touraine va donar suport a Dominique Strauss-Kahn abans de donar suport a Hollande.
Ministra de Salut i Afers Socials[modifica]
El 16 de maig de 2012, Touraine va ser nomenada pel primer ministre Jean-Marc Ayrault com a ministra de Sanitat i Afers Socials.[9] La designació va ser acceptada pel president de França, François Hollande, d'acord amb la tradició.[10] En el seu lloc ministerial, va treballar per millorar la prevenció i el diagnòstic precoç del VIH / SIDA , va promoure el tractament universal contra l’hepatitis C amb medicaments innovadors, va implementar envasos de tabac normal i va llançar un sistema d'etiquetatge nutricional.[11]
L'octubre de 2012, Touraine va anunciar que els centres de proves podrien obrir-se el 2012 a França perquè els drogodependents s'injectessin les seves pròpies drogues amb seguretat. Aquesta mesura va rebre crítiques tant de l'oposició com dels membres de la majoria. Va iniciar negociacions amb metges i organitzacions professionals d'assegurances mèdiques per limitar els preus de l'assistència mèdica.[12]
Durant el seu mandat, Touraine va supervisar una reforma de les pensions del 2013 que va ampliar gradualment el període d’ingrés obligatori de 41,5 anys a 43 el 2035 i va obligar els treballadors, jubilats i empresaris a cobrir un dèficit anual fixat en cas contrari per arribar als 20.000 milions d’euros (26 dòlars) mil milions) el 2020.[13][14] També va treballar en la implementació d’una reforma del 2015 destinada a facilitar l’accés a un metge per als treballadors amb baixos ingressos.[15]
També durant el seu mandat, Touraine va dirigir la resposta de França tant a un brot de MERS el 2013[16] com al Brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 a partir del 2013, durant la qual diversos nacionals francesos van contreure el virus.[17] Després d'una revisió de la mesura des del 2012 fins al 2015, va optar per aixecar les restriccions a la donació de sang per als homes que tenen relacions sexuals amb homes, que estaven vigents des del 1983.[18]
Al final del seu mandat, s'esperava que Touraine s'unís a les primàries presidencials del seu partit el 2017; finalment va decidir no presentar-se a la presidència.[19] Quan el primer ministre Valls va declarar que buscaria la nominació del partit socialista i deixaria el govern per centrar-se en la campanya, Touraine va ser vista pels mitjans de comunicació com una possible opció per substituir-lo i liderar el que efectivament es convertiria en un govern provisional; en comptes d'això, el lloc va ser per Bernard Cazeneuve.[20] En la remodelació posterior del gabinet per formar el govern de Cazeneuve, va perdre la responsabilitat dels drets de les dones davant del recentment nomenat ministre Laurence Rossignol.
Vida personal[modifica]
Touraine és filla del sociòleg francès Alain Touraine i de l'acadèmica xilena Adriana Arenas Pizarro (morta el 1990).[2] Té un germà, Philippe, que és professor d'endocrinologia.[21] També és cosina primera d’Alberto Arenas, director de pressupostos de Xile durant la presidència de Michelle Bachelet.[7] Touraine està casada amb el diplomàtic Michel Reveyrand de Menthon, que actualment és ambaixador de França al Txad.[2] És mare de tres fills.[2][7] Quan el 2012 el president Hollande va publicar per primera vegada la llista de dipòsits i béns bancaris que tenien els 38 ministres,[22] Touraine va declarar béns personals per valor d’1,4 milions d’euros, principalment béns immobles.[23]
El setembre de 2013, el fill gran de Touraine va ser condemnat a tres anys de presó per extorsió i segrest.[24]
Referències[modifica]
- ↑ Angelique Chrisafis, Women in the French cabinet, The Guardian, 18 maig 2012
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Olivier Auguste, Marisol Touraine à la tête d'un pôle social féminin, Le Figaro
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 30 abril 2017. [Consulta: 13 abril 2017].
- ↑ «Marisol Touraine». .
- ↑ Chrisafis, Angelique. «Women in the French cabinet». the Guardian, 18-05-2012. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ «Marisol Touraine» (en francès). Gouvernement.fr. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Florencia Blume «Mis vínculos con Chile son más bien afectivos que políticos» (en castellà). , 20-05-2012.
- ↑ «Liste Définitive des Députés Élus à L'issue des Deux Tours» (en francès). National Assembly of France. [Consulta: 4 juliol 2010].
- ↑ «Nuevos ministros del Gobierno Francés». Actualidad Internacional Sociolaboral nº 178. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «The Associated Press: France's new prime minister names Cabinet». [Consulta: 16 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Former French Minister of Social Affairs, Health and Women’s Rights Marisol Touraine elected chair of the Unitaid Executive Board Unitaid, press release of 6 juny 2019.
- ↑ «Drug ‘shooting galleries’ to be tested by France» (en anglès), 22-10-2012. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ Hugh Carnegy (6 juny 2012), Hollande restores right to retire at 60 Financial Times.
- ↑ Catherine Bremer and Emmanuel Jarry (2 setembre 2013), France says pension reform enough for several years Reuters.
- ↑ Marine Pennetier (9 març 2015), France pushes health reform despite medics' anger Reuters.
- ↑ Steven Erlanger (13 May 2013) France Confirms Second Case of Virus Linked to SARS Reuters.
- ↑ Gus Trompiz (4 octubre 2014), First French Ebola patient leaves hospital Reuters.
- ↑ France ends law banning blood donation from gay men Reuters, 5 novembre 2015.
- ↑ Delphine Legouté «Marisol Touraine fait sa déclaration de non-candidature à la primaire de gauche». , 09-12-2016.
- ↑ Christian Hartmann (5 desembre 2016), French PM Valls launches presidential bid, quits government Reuters.
- ↑ «El perfil de Marisol Touraine, diputada y casada con un diplomático | Mundo» (en castellà). La Tercera, 03-02-2012. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ Catherine Bremer (12 abril 2013), Ministers' wealth list to expose France's "caviar left" Reuters.
- ↑ Catherine Bremer and John Irish (15 abril 2013), Wealth inventory exposes millionaires in French government Reuters.
- ↑ «He was found guilty of entering the home of an elderly woman and forcing her to give up her bank card and code, in a building next door to one in which his family owned an apartment» (en francès), 10-09-2013.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marisol Touraine |
