Marjor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marjor
Miocè mitjà – actualitat
Turkomen Markhor2.jpg
Capra falconeri hepteneri.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Caprinae
Espècie: C. falconeri
Nom binomial
Capra falconeri
Wagner, 1839[2][3]
Subespècies[4]

Capra aegagrus chialtanensis
Capra falconeri cashmiriensis
Capra falconeri falconeri
Capra falconeri heptneri
Capra falconeri jerdoni
Capra falconeri megaceros

El marjor (Capra falconeri) és una espècie de cabra salvatge que es pot trobar en boscos poc densos de l'Himalàia occidental. Viu principalment al nord del Pakistan (especialment a Chitral, parts del Baltistan i al Parc Nacional Hazarganji-Chiltan, prop de Quetta), l'Afganistan, l'Índia, el Tadjikistan, el Turkmenistan i l'Uzbekistan.[5] És oficialment l'animal nacional del Pakistan. El seu bel és molt semblant al de la cabra domèstica.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Mesura entre 65 i 115 centímetres d'alçada fins a la creu. Les femelles pesen entre 32 i 50 kg, mentre que els mascles oscil·len entre 80 i 110. Les femelles són de color crema, tenen el ventre blanc i les potes blanques amb taques negres. Els mascles són d'un color més suau, encara que tenen el mateix patró de colors al ventre i a les potes, es diferencien de les femelles en els colors del rostre, sent de tons negres o marrons foscos, i també per una gran quantitat de pelatge blanc i llarg que s'estén al seu coll i pit, que als mascles més madurs creix fins als genolls. Ambdós sexes tenen banyes en forma d'espiral que poden créixer fins als 160 centímetres de llarg en el cas del mascles, i fins als 25 centímetres en el de les femelles.[6]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Es troben a altituds de 500 a 3.500 metres, on s'alimenten d'herba, fulles, i altra matèria vegetal. Són capaces d'alçar-se sobre les potes posteriors per assolir les fulles més altes dels arbustos. Viu entre 600 i 3.600 m d'altitud i associat al matollar format principalment per alzines (Quercus ilex),[cal citació] pins (Pinus gerardiana) i ginebres (Juniperus macropoda).[7][8]

Són animals crepusculars que desenvolupen les seves activitats durant les primeres hores del matí i fins ben entrada la tarda. Les femelles s'agrupen en ramats d'uns nou individus mentre que els mascles són solitaris.

Durant la temporada d'aparellament, els mascles lluiten entre si per l'atenció de les femelles. En aquestes lluites els mascles s'entortolliguen entre cops, girant i empenyent al contrincant per fer-lo caure.

És depredat pel linx (Lynx lynx), el lleopard de les neus (Uncia uncia), el llop (Canis lupus), l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) i el lleopard (Panthera pardus).[9][10][11]

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha classificat el marjor com a espècie en perill d'extinció en un futur proper si els esforços de conservació no es mantenen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. BioLib (anglès)
  5. Animal Diversity Web (anglès)
  6. ARKive (anglès)
  7. Nowak, R., 1999.
  8. Encyclopedia of Life (anglès)
  9. Roberts, T., 1997. The Mammals of Pakistan. Pakistan, Oxford: Oxford University Press.
  10. Burrand, M., 1925. Big Game Hunting in the Himalayas and Tibet. Londres: Herbert Jenkins.
  11. Nowak, R., 1999. Walker's Mammals of the World. Sisena edició. Baltimore i Londres: The Johns Hopkins University Press.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abdusaliamov i Islom, A., 2005. Rare and threatened Artiodactyla of Tajikistan and the possibilities of their protection. Selevinia 2005: 178–184.
  • Ahmad, A., 1989. Investigation on the occurrence, population Investigation on the occurrence, population status, and management of markhor (Capra sp.) in Baluchistan. Wildlife Managememt Branch, Pakistan Forest Institute, Peshawar, el Pakistan.
  • Aleem, A., 1979. Markhor, population dynamics and food availability, in Chitral Go1 wildlife sanctuary. Pakistan Journal of Forestry 29: 166–181.
  • Anònim, 1995. Uzbekistan hunt quotas. Ecostan News 3(2).
  • Bhatnagar, Y. V., Mishra, C., Peerzada, R. A., Trivedi, P., Raghunath, R. i Kaul, R., 2007. Conservation of the Markhor in Kashmir. Nature Conservation Foundation, Mysore, l'Índia.
  • Borodin, A. M. (ed.), 1984. USSR Red Data Book. Lesnaya Promyshlennost, Moscou, Rússia.
  • Burnie, D., (2001) Animal. Dorling Kindersley, Londres.
  • Burton, M. i Burton, R., (2002) International Wildlife Encyclopedia. Marshall Cavendish, Nova York.
  • Chernogaev, E. A., Kayumov, B. K., Savich, O. V., Pogrebnuk, A. D. i Aromov, B., 1995. Present status taxonomy and numbers of some animal species in Uzbekistan nature reserves.
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1–243.
  • Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  • Fedosenko, A. K., Weinberg, P. I. i Valdez, R., 2000. The data on the status of Turkmen urial (Ovis vignei cycloceros), Tadjik urial (Ovis vignei bochariensis), and Tadjik markhor(Capra falconeri heptneri) populations in Turkmenistan. Bulletin of the Moscow Society of Nature 105: 10–16.
  • Ganhar, J. N., 1979. The Wildlife of Ladakh. Harumukh Publisher, Srinagar, Caixmir.
  • Grubb, P., 1993. Order Artiodactyla. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 377–414.
  • Grubb, P., 2005. Artiodactyla. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed), pàg. 637–722. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  • Habibi, K., 1977. The mammals of Afghanistan - their distribution and status. United Nations Development Programme - Food and Agriculture Organization of the United Nations - Dept. of Forest and Range, Ministry of Agriculture, Roma.
  • Hess, R., 1986. Numbers of Flare-horned markhors (Capra falconeri falconeri) and Siberian ibexes (Capra ibex sibirica) in the areas of the Chitral Gol, the Shinghai Nallah and the Barpu Glacier in summer 1985 and winter 1985/86. National Council for Conservation of Wildlife in Pakistan, Islamabad.
  • Hess, R., 1990. Markhor (Capra falconeri). A: S. P. Parker (ed.), Grzimek's Encyclopedia of Mammals, pàg. 529–535. McGraw-Hill, Nova York.
  • Iftikhar, A., 2004. Potential role of wildlife conservation in the socio-economical uplift of the rural areas in Pakistan. Game and Wildlife Science 21(4): 767–774.
  • IUCN, 2007. 2007 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Suïssa.
  • Johnson, K. A., 1997. Staus of Suleiman markhor and Afghan urial populations in the Torghar Hills, Balochistan Province, Pakistan. A: S. A. Mufti, C. A. Woods i S. A. Hasan (eds), Biodiversity of Pakistan, pàg. 12. Pakistan Museum of Natural History and Florida Museum of Natural History, Islamabad, Pakistan i Gainsville, Florida.
  • Khalikov, Tsh., 2004. Materials on conditions of population of artiodactyls in mountains of Kugitang and Bausuntau (western site). Uzbekskii Biologicheskii Zhurnal 5: 66–71.
  • Macdonald, D., (2001). The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  • Malik, M. M., 1985. Management of Chitral Go1 National Park, Pakistan. King Mahendra Trust for Nature Conservation and International Centre for Integrated Mountain Development, Katmandú, el Nepal.
  • NWFP, 1992. Distribution and status of wildlife in NWFP. Wildlife Wing, NWFP Forest Department Publication, Peshawar.
  • NWFP Forest Department, 1987. Wildlife census and habitat survey in NWFP. Wildlife Wing, NWFP Forest Department Publication, Peshawar.
  • Petocz, R. G., 1972. Report on the Laghman markhor survey. Report to the Government ofAfghanistan, Kabul.
  • Qayyum, S. A., 1987. Wildlife of Azad Kashmir. Forest Dept., Govt. of Azad Kashmir, Muzaffarabad.
  • Ranjitsinh, M. K., Seth, C. M., Ahmad, R., Bhatnagar, V. Y. i Kyarong, S. S., 2005. Goats on the border: A rapid assessment of the Pir Panjal Markhor in Jammu and Kashmir: Distribution, status and threats. Wildlife Trust of India, Nova Dehli, l'Índia.
  • Rao, A. L., 1986. Legislation. A: M. Carwardine (ed.), The Nature of Pakistan: a guide to conservation and development issues, pàg. 27–29. IUCN, Gland, Suïssa.
  • Rasool, G., 1976. Report on the Wildlife, National Park and equivalent Reserves in Northern Areas.
  • Roberts, T. J., 1969. A note on Capra falconeri (Wagner, 1839). 2. Stiugetierkde 34: 238–249.
  • Rosser, A. M., Tareen, N. i Leader-Williams, N., 2005. The precautionary principle, uncertainty and trophy hunting: a review of the Torghar population of central Asian markhor Capra falconeri.
  • Schaller, G. B. i Kahn, S. A., 1975. Distribution and status of markhor (Capra falconeri). Biological Conservation 7: 185–198.
  • Schaller, G. B. i Mirza, Z. B., 1971. On the behavior of Kashmir markhor (Capra falconeri cashmiriensis). Mammalia 35: 548–566.
  • Shackleton, D. M., 1997. Wild Sheep and Goats and Their Relatives: Status Survey and Conservation Action Plan for Caprinae. A: D. M. Shackleton (ed.), Wild sheep and goats and their relatives. Status survey and conservation action plan for Caprinae, IUCN/SSC Caprinae Specialist Group, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Shackleton, D. M., 2001. A review of community-based trophy hunting programs in Pakistan. Mountain Areas Conservancy Project (with assistance of IUCN-Pakistan, National Council for Conservation of Wildlife, and Ministry of Environment, Local Government and Rural Development, Pakistan.), Islamabad.
  • Shrestha, T.K., (1981). Wildlife of Nepal. Curriculum Development Center, Tribhuvan University Press, Katmandú, el Nepal.
  • Sokov, A. I., 1989. Status of rare Artiodactyls and methods of their protection in Tadjikistan. Moscou, Rússia.
  • Tareen, N. A., 1990. Torghar: the black mountain of Hope. Natura, WWF Pakistan Newsletter July: 18–21.
  • Valdez, R., 1985. Lords of the pinnacles: wild goats of the world. Wild Sheep & Goat International, Mesilla, Nou México.
  • Virk, A. T., 1991. Management plan for wild ungulates in Baluchistan, Pakistan. M. S. Thesis, University of Montana.
  • Weinberg, P. I., Valdez, R. i Fedosenko, A. K., 1997. Status of Heptner's markhor in Turkmenistan. Journal of Mammalogy 78: 826–829.
  • Wilson,, D., D. Reeder, 1993. Mammal Species of the World (Second Edition). Washington DC: Smithsonian Institution Press.
  • Woodford, M. H., Frisina, M. R. i Awan, G, A., 2004. The Torghar Conservation Project: Management of the livestock, Suleiman markhor (Capra falconeri) and Afghan urial (Ovis orientalis) in the Torghar Hills, Pakistan. Game and Wildlife Science 21(3): 177–187.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]