Maros Miklós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaros Miklós
Biografia
Naixement14 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Pécs (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (–1967) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estocolm
Budapest Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLars-Ove Börjesson Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMaros Rudolf Modifica el valor a Wikidata
GermansMaros Éva Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmmaros.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f59726f4-a4e0-4667-98ca-db40a242ebc3 Lieder.net: 21561 Discogs: 1057001 Allmusic: mn0001639557 Modifica el valor a Wikidata

Maros Miklós (Pécs, 14 de novembre de 1943) és un compositor hongarès.

És un compositor hongarès. Fill del compositor Maros Rudolf i la violinista Klára Molnár i germana de l'arpista Éva. Va estudiar al Conservatori Béla Bartók de Budapest amb Rezsö Sugár i a l'Acadèmia de Música Ferenc Liszt amb Ferenc Szabó i va continuar els seus estudis a Estocolm amb I. Lidholm i G. Ligeti.[1]

De 1971 a 1973, Maros va ser professor de composició a l'Escola Secundària de Música de Stockholm. De 1971 a 1978, va ensenyar a l'Estudi de Música Electrònica (EMS) a Estocolm, i de 1976 a 1980 va ensenyar a "Stockholm Muikcollege". De 1980 a 1981, va ser convidat del Programa d'Artistes Berlin del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic de Berlín Occidental. El 1972, ell i la seva dona, la cantant Ilona Maros, van formar el "Maros Ensemble" per a la interpretació de la música contemporània. El 1990, Maros va rebre el premi Lifetime-Artists of the Swedish Government.[2]

A més de dues òperes, ha compost molts treballs per a conjunts de cambra, obres simfòniques, concerts i obres vocals. Les composicions seleccionades inclouen:

Orquestral[modifica]

  • Simfonia núm. 4 per a orquestra, 1998.

Concertant[modifica]

  • Sinfonia Concertante (Sinfonía núm. 3) per a violí, violoncel, contrabaix i cordes, 1986
  • Konzertmusik (Concert Music) per a violí, violí i conjunt de cambra, 1992

Música de cambra[modifica]

  • Viola-sonata per a viola i electrònica en directe, 1970;
  • Glädjebud (Good Tidings) per trompeta, violí i viola, 1971;
  • Lilt Arty i Crafty, per al alt, viola (o violoncel) i piano, 1976;
  • Diptychon, per a viola i òrgan, 1979;
  • Partita, per a viola i piano, 1991;
  • Claris, per a clarinet, viola i piano, 1994;
  • Confabulació, per a flauta, viola i guitarra, 1997.

Referències[modifica]

  1. Tyrrell, John (2001). The new Grove dictionary of music and musicians: Volume 15.
  2. White, John David; Christensen, Jean (2002). Nova música dels països nòrdics.

Per la seva obra, anau a[modifica]