Marquès d'Alfarràs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de títol nobiliariMarquès d'Alfarràs
Corona de marqués.svg
Primer titular Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors
Rei Felip V
Data 12 de juliol de 1702[1]
Actual titular María Soledad Desvalls Leonori[2]
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Marquès de d'Alfarràs és un títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.[3][1][4]

Història[modifica]

Al juny del 1400 la Paeria de Lleida vengué la regió d'Alfarràs per 50.000 sous al qui fou paer en cap, Bernat de Boixadors.[3][5] El 1441 Miquel de Boixadors també era senyor d'Andaní. Els Boixadors van continuar en la baronia d'Alfarràs fins al segle XVIII, quan passà als Desvalls.[3]

Palau del Marquès d'Alfarràs a Horta, avui Barcelona

Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors aconseguí el 1702 el títol de marqués d'Alfarràs, concedit per Felip V.

En la segona meitat del segle XVIII el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marqués de Llupià i quart del Poal, va casar-se amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, pubilla del darrer Ribes-Vallgornera, esdevenint d'aquesta manera marqués consort d'Alfarràs. S'establí a Barcelona, on va construir el laberint d'Horta,[3] i juntament amb altres personalitats de l'època constituí la “Conferència Física”, una societat científica que s'ocupava de les ciències naturals i ciències exactes. Aquesta societat es transformà posteriorment en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la que en fou secretari i vicepresident. En la Guerra del Francès contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis. Durant aquesta guerra, el 22 d'octubre de 1809, els sometents d'Àger, les Avellanes i Almenar, comandats per Manuel Blavia, es concentraren a Alfarràs per protegir el pont sobre la Noguera.

Alfarràs fou de la senyoria dels Desvalls, marquesos d'Alfarràs, fins a l'extinció de les senyories. En endavant, si bé perderen la senyoria, conservaren el títol nobiliari fins a l'actualitat.

Un marquès d'Alfarràs fou membre del consell de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, fundada el 1844.[6]

Des de mitjan segle XIX, el panteó familiar és al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414).

Marquesos d'Alfarràs[modifica]

Titular Període
Creat per Felip V
I Pere de Ribes i Boxadors 1702 - ?
II Jeroni de Ribes
III Maria Teresa de Ribes i d'Olzinelles
IV Antoni Miquel Desvalls i de Ribes
V Joaquim Desvalls i de Sarriera 1823 - ?
VI Lluís Desvalls i Fort de Saint Maurin
VII Joan Desvalls i d'Amat
VIII Joan Baptista Desvalls i Amat 1890 - 1926
IX Lluís Desvalls i Trías 1926 - 1987
X Lluís Desvalls i Maristany 1988[2] - 2014
XI María Soledad Desvalls i Leonori 2015

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
  2. 2,0 2,1 Carta de successió, Boletín Oficial del Estado (BOE) de data 22-set-1988
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Alfarràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Arce Robledo, Carlos de. Quién Es Quién en la Nobleza Española?. Mitre, 1985, p. 309. ISBN 978-848-615-384-7. 
  5. Dalmau, Rafael. Els castells catalans, Volum 6 (en català), 1966. ISBN 978-842-320-292-8. 
  6. El País, 30/07/1989, Entre Espartero y la huelga general de 1902

Coord.: 41° 49′ 50.77″ N, 0° 34′ 6.91″ E / 41.8307694°N,0.5685861°E / 41.8307694; 0.5685861