Va criar-se junt al trinquet de Castelló, ja que la seua iaia vivia just davant.[1] Als cinc o sis anys comença a jugar a pilota, en una època en què l'escola de la localitat era la més potent i una quarantena de joves jugaven a raspall.[2] Marrahí era dels que destacava a les competicions juvenils,[2] si bé als tretze anys s'ho deixaria, desanimat.[1] Als déneu anys comença a entrenar a la Llosa de Ranes, i en vore que mantenia les seues qualitats, va jugar partides a poc a poc.[1] En 2013 arriba a la final de l'Individual, i va caure en la final contra Coeter II.[3]
El 2014 es va consagrar com a jugador de raspall i va obtenir els dos títols més prestigiosos, la Lliga Professional i el Campionat Individual,[4] i la Federació el va considerar com el millor jugador de l'any.[2]
Destaca la seua treta, i la potència en el joc en general.[1] No debades, és conegut com El Canó.[1][2]
