Marsha P. Johnson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarsha P. Johnson
Marsha P. Johnson, Joseph Ratanski and Sylvia Rivera in the 1973 NYC Gay Pride Parade by Gary LeGault (cropped).jpg
Biografia
Naixement 24 agost 1945
Elizabeth, New Jersey (Nova Jersey)
Mort 6 juliol 1992 (46 anys)
West Village Tradueix
Activitat
Ocupació Drag queen i activista pels drets LGBT

IMDB: nm4584075 Rottentomatoes: celebrity/marsha_p_johnson Metacritic: person/marsha-p-johnson
Modifica les dades a Wikidata

Marsha P. Johnson (Elizabeth, 24 d'agost[1][2] de 1945West Village, 6 de juliol de 1992) va ser una drag queen afroamericana[3][4][5] i activista del moviment d'alliberament LGBT. Nascuda a Elizabeth (Nova Jersey), era una veterana dels disturbis de Stonewall i una figura popular en l'ambient gai i artístic de Nova York de les dècades de 1960 a 1990. Més tard, es va convertir en una activista en la lluita contra la sida amb ACT UP.

Acció social[modifica]

Una de les drag queens i street queens més conegudes de la ciutat de Nova York, Johnson ha estat identificada com una de les activistes més importants en els enfrontaments amb la policia durant els disturbis de Stonewall.[6] A principis de la dècada de 1970, Johnson i la seva amiga Sylvia Rivera van cofundar l'organització Revolucionaris Activistes Transvestits del Carrer (STAR, per les sigles en anglès); juntes eren una presència visible en les marxes a favor de l'alliberament LGBT i altres accions polítiques radicals. En la dècada de 1980, Johnson va continuar el seu activisme del carrer com a organitzadora respectada i membre d'ACT UP. Juntament amb Rivera, Johnson era «mare» de la Casa STAR, recollint roba i menjar per ajudar les joves drag queens, dones trans i altres nois que vivien al Christopher Street o a casa seva, al Lower East Side de Nova York.[7]

En una ocasió, davant d'un tribunal, el jutge va preguntar a Marsha: «Què significa la 'P' del nom?»; Johnson va contestar la seva resposta habitual «Pay it No Mind» («No li facis cas»). Aquesta frase es convertiria en el seu distintiu.

El 1974 Marsha P. Johnson va ser fotografiada per Andy Warhol, com a part d'una sèrie de polaroids de «senyores i cavallers», que se centrava en drag queens. Johnson també era membre del grup de drag queens de Warhol, Hot Peaches, que ha estat comparada amb una altra similar de Sant Francisco, The Cockettes.[8]

Mort[modifica]

El juliol de 1992 es va trobar el cos de Johnson surant en el riu Hudson, no gaire lluny del moll del West Village, poc després de la Marxa de l'Orgull. La policia va considerar la mort un suïcidi.[9] Els amics i seguidors de Johnson van assegurar que no tenia tendències suïcides i es va engegar una campanya de pòsters per defensar que Johnson havia estat assetjada el dia de la seva mort prop d'on es va trobar el seu cos.[10][11] Els intents per aconseguir que la policia investigués la causa de la mort van ser infructuosos. Després d'una forta campanya dirigida per l'activista Mariah Lopez, el novembre 2012 el departament de policia de Nova York va reobrir el cas com un possible homicidi.[12]

Reconeixements[modifica]

Només dos dies abans de la seva mort, Johnson havia estat entrevistada extensament sobre la seva vida. L'entrevista forma el nucli del documental del 2012, Pay it No Mind: The Life and Times of Marsha P. Johnson, dirigit per Michael Kasino i Richard Morrison. Per al documental també van ser entrevistats molts dels amics més propers de Johnson. Johnson és honrada per ells com un «santa», com una persona profundament espiritual, que entrava a totes les esglésies i temples, que regalava el poc que tenia per ajudar a aquells que es trobaven als carrers i que feia ofrenes, influenciades per la Santeria, als esperits de les aigües que envolten i recorren a través de Nova York. És honrada com una queen, una activista veterana i una supervivent.

La banda de pop barroc de Nova York, Antony and the Johnsons, va ser batejada en honor a Johnson, i el seu àlbum epònim de 1998 conté una cançó, «River of Sorrow», inspirada en Johnson i la seva mort. La cançó és part de la banda sonora del documental.

Un personatge basat en Johnson apareix en la pel·lícula Stonewall, una obra inspirada en els disturbis de Stonewall.[13] El paper de Johnson el realitza Otoja Abit.

Gènere[modifica]

Tal com és el cas amb moltes drag queens, street queens, gais femme i radical faeries de l'era, els amics de Johnson habitualment utilitzaven els pronoms femenins, «ella», per referir-se a Johnson. Però a Johnson tampoc li ofenia que es referissin amb pronoms masculins, especialment si eren utilitzats per camarades i amics propers.[14] En general, Johnson mostrava sempre la mateixa personalitat, independentment de com anés vestida. Tot i això, Johnson a vegades també afirmava la seva identitat masculina —com Malcolm, Marshall o Mikey— i en aquests moments se sentia ofesa si l'anomenaven «Marsha» o usaven pronoms femenins.[15]

« (anglès) Marsha rose above being a man or a woman, rose above being black or white, rose above being straight or gay. (català) Masha es va elevar per sobre de ser un home o una dona, es va elevar per sobre de ser negre o blanc, es va elevar per sobre de ser hetero o homosexual. »
— Randy Wicker, periodista, amic personal de Johnson i company de pis[16]

Referències[modifica]

  1. U.S., Social Security Applications and Claims Index, 1936-2007, Death, Burial, Cemetery & Obituaries: "Michaels, Malcolm Jr [Malcolm Mike Michaels Jr], [M Michae Jr], [Malculm Jr].
  2. Scan of Birth Certificate.
  3. «Feature Doc 'Pay It No Mind: The Life & Times of Marsha P. Johnson' Released Online. Watch It». Indiewire, 26 diciembre 2012. [Consulta: 17 febrer 2015].
  4. Feinberg, Leslie (September 24, 2006).
  5. Randy Wicker Interviews Sylvia Rivera on the Pier. Dura 8:24.  September 21, 1995. Accessed July 24, 2015.
  6. Stonewall: The Riots that Sparked the Gay Revolution, 2004. ISBN 0-312-20025-0.   
  7. "Marsha P. Johnson (1944 - 1992) Activist, Drag Mother."
  8. «Feature Doc 'Pay It No Mind: The Life & Times of Marsha P. Johnson' Released Online. Watch It». Indiewire, 26 diciembre 2012. [Consulta: 11 febrer 2015].
  9. Feinberg , Leslie. Transgender Warriors: Making History from Joan of Arc to Dennis Rodman, p. 131. ISBN 0-8070-7941-3.   
  10. Wicker, Randolfe (1992) "Bennie Toney 1992".  Accessed July 26, 2015.
  11. Wicker, Randolfe (1992) "Marsha P Johnson - People's Memorial".  Accessed July 26, 2015.
  12. Jacobs, Shayna. «DA reopens unsolved 1992 case involving the saint of gay life». New York Daily News, 16 diciembre 2012. [Consulta: 15 juny 2015].
  13. Stonewall Clip "Marsha P. Johnson" In Theaters September 25, 2015, RoadsideFlix, YouTube.
  14. Wicker, Randolfe (1992) "Marsha P Johnson - People's Memorial". Dura 14:00.  Accessed July 26, 2015.
  15. Cohen, Stephan. The Gay Liberation Youth Movement in New York: An Army of Lovers Cannot Fail, 2007, p. 16. ISBN 0-8070-7941-3.   
  16. Wicker, Randolfe (1992) "Marsha P Johnson - People's Memorial". Dura 14:28.  Accessed July 26, 2015.

Enllaços externs[modifica]