Martí-Codolar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Martí-Codolar
Rutes Històriques a Horta-Guinardó-granja marti codolar 03.jpg
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic Eclèctic afrancesat
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteHorta-Guinardó
Localització C. Cardenal Vidal i Barraquer, 1. Barcelona
 41° 25′ 40″ N, 2° 08′ 59″ E / 41.427886°N,2.149629°E / 41.427886; 2.149629Coord.: 41° 25′ 40″ N, 2° 08′ 59″ E / 41.427886°N,2.149629°E / 41.427886; 2.149629
BCIL
Identificador IPAC: 30258
Modifica les dades a Wikidata
Vista dels Jardins Martí-Codolar

Martí-Codolar o la Granja Vella és una finca residencial i agrícola del districte Horta-Guinardó de Barcelona. Està protegida com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte d'Horta-Guinardó, la Granja Vella de Martí Codolar es troba a l'illa de cases delimitada per l'Avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, el Carrer de la Granja Vella, l'Avinguda de Martí i Codolar i el Camí de Sant Genís. Es tracta d'un edifici aïllat al bell mig d'un jardí envoltat de construccions annexes.[2]

La Granja Vella és un edifici singular, d'un estil a mig camí entre l'eclecticisme i l'historicisme d'arrel francesa. Es tracta d'una edificació de planta quadrada que comprèn planta baixa, planta noble i golfes sota coberta a doble vessant. La façana principal, ricament treballada, presenta la planta baixa acabada amb estucs bicolors en franges horitzontals Al bell mig s'hi obre el portal principal, emmarcat per dues pilastres faixades de pedra de Montjuïc que sostenen una llinda esculpida amb un atlant que sosté la volada del balcó de la planta noble. A banda i banda del portal s'hi obren dues finestres tancades amb una complexa gelosia de ferro forjat de perfil bombat a joc amb les baranes dels balcons de la planta noble. Les portes de dits balcons estan flanquejades amb pilastres que sostenen entaulaments i frontons de gust clàssic i de gran volumetria. El frontó central, que presideix el balcó, conté un medalló en forma de petxina que presenta el bust de Consol Pasqual, esposa de Lluís Martí-Codolar Gelabert. Les golfes s'obren al carrer per mitjà de tres ulls-de bou parcialment inserits en un potent cornisament escultòric. Al bell mig de la façana, un frontó circular trencat conté les sigles M-C (Martí-Codolar) coronades per una pell de lleó. La façana queda rematada per una balustrada ornada amb borles i hídries i un grup escultòric que representa tres amorets jugant amb garlandes florals. L'angle meridional de la façana ressalta per la presència d'una galeria de pedra sostinguda per tres columnes corínties que sostenen un entaulament circular amb decoracions en relleu. Sobre la tribuna s'alça una torre vuitavada amb pilastres cantoneres entre les que s'obren tot d'arcs de mig punt. Sobre el cornisament d'aquesta torre, quatre llucanes (una de les quals conté un rellotge i un petit carilló) s'insereixen a una cuculla de pissarra i zenc.[2]

L'interior de la torre destaca per haver conservat les fusteries i vitralls originals, així com llurs terres i arrambadors de marbre i una magnífica xemeneia neogòtica de pedra i fustes nobles.[2]

Els jardins es presenten densament poblats per tota mena de vegetació com pins, palmeres, avets i acàcies al voltant d'avingudes ombrívoles ornades amb escultures i templets clàssics de pedra. Entre aquestes escultures cal ressaltar un grup de putti que representen els dotze treballs d'Hèrcules i dues esfinxs.[2]

Al bell mig d'un estany ovalat es troba un monument que commemora les visites de Ferran VII i d'Alfons XIII, consistent en un bust apol·lini damunt d'una columna toscana al fust de la qual s'hi llegeix la inscripció "El rey Nuestro Señor D. Fernando VII y su augusta esposa la reyna dña. María Josefa Amalia Q.D.G. el 17 de Marzo de 1828 honraron con su r. Presencia esta casa de campo: y sus propietarios D. Ysidro Ynglada y D. Teresa Ynglada y Codolar, que tuvieron la satisfaccion de acompañarles, han hecho erigir este monumento, agradecidos". Als peus de la columna hi reposa un lleó que sosté una cartel·la amb la corona reial i la inscripció "60 años después, en 1 de junio de 1888 los propietarios de esta casa de campo Sres. Martí-Codolar la vieron favorecida con la real presencia de S.M. el rey Don Alfonso XIII Q.D.G. y lo consignan en memoria perenne de distinción tan señalada". També als jardins hi ha la recreació d'un dòlmen en record de la visita que feu Sant Joan Bosco amb la inscripció "El Rvmo. Don Juan Bosco, insigne fundador de los Talleres Salesianos, acompañado de los huérfanos acogidos en el Oratorio de Sarrià, honró con su presencia y bendijo esta casa el día 3 de mayo de 1886. Para perpetuar el recuerdo de tan grata visita se levantó este monumento".[2]

Història[modifica]

La casa té l'origen en una masia del segle XVII anomenada Can Gausachs. El 1722 van vendre casa i terres als monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i van convertir-la en la Granja de Sant Jeroni. Quan els monjos van comprar una altra casa, en terrenys on avui hi ha l'Hospital de la Vall d'Hebron, van anomenar-la la Granja Nova, mentre que l'altra va passar a ser la Granja Vella. El 1798 van vendre la Granja Vella a la família Milà de la Roca, de Barcelona, que van transformar l'antiga casa rural en una casa neoclàssica senyorial als inicis del XIX.[3]

L'any 1828 va ser propietat d'Isidre Inglada i Marquès, que portà la finca a la seva esplendor i la transformà en un lloc aristocràtic.[4] L'any 1852 en va ser l'hereu Joaquim Martí i Codolar, que va construir-hi els jardins i la gran bassa quadrada.[3] L'any 1865 mor Martí i la seva dona i fill Lluís Martí-Codolar construeixen pavellons i jardins i creen el primer zoo de Barcelona, que l'any 1892 compra l'ajuntament, amb el que s'inicia el zoo barceloní.[4]

Foren visitants d'aquesta finca el rei Ferran VII i el rei Alfons XIII, encara infant. El 1886 es va produir la coneguda visita de Joan Bosco a la Granja Vella i Lluís Martí-Codolar hi va fer bona amistat.[3] L'any 1936 la finca fou ocupada per milicians i després per la Generalitat.[4] L'amistat i la relació amb els salesians de Sarrià van fer que el 1946 els Martí-Codolar cedissin l'antiga Granja Vella a la congregació dels salesians, que hi van entrar el 1949 i van inaugurar el seminari,[3] construint edificis annexos.[4]

A partir de 1954 als jardins s'hi construïren diversos pavellons per a les activitats acadèmiques de la congregació. Així, l'any 1954 s'inaugurà un nou oratori; el 1959, l'església; el 1963, el pavelló acadèmic; i el 1969, el pavelló residencial. L'ajuntament de Barcelona va comprar als salesians una gran extensió de la finca per a la construcció del Parc de la Vall d'Hebron, amb tot d'instal·lacions esportives incloses dins la remodelació dels barris de la Teixonera, Horta i Vall d'Hebron.[2]

Referències[modifica]

  1. Ribas Tur, Xavier «Barcelona llueix la seva arquitectura». Ara [Barcelona], 27-10-2012, p.37. ISSN: 2014-010X.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Martí-Codolar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Seminari de Martí-Codolar (Granja Vella) i la Granja Nova». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 27 març 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «La Granja Vella Martí Codolar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó (en català). Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6. 
  • Giménez i Compte, Carlota. Ajuntament de Barcelona - Districte d'Horta-Guinardó. Montbau. Un barri de Collserola (en català). Ajuntament de Barcelona - Districte d'Horta-Guinardó, 2011. Dipòsit legal B-11899-2011. ISBN 978-84-9850-287-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martí-Codolar Modifica l'enllaç a Wikidata