Marta Estrada i Miyares

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarta Estrada i Miyares Creu de Sant Jordi 2004
Nom original (es) Marta Estrada Miyares
Biografia
Naixement (ca) Marta Estrada i Miyares
1946
Granollers, Vallès Oriental
Residència Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Tesi doctoral Estudis sobre les poblacions d'organismes aquàtics en medi no uniforme
Director de tesi Ramon Margalef i López
Ocupació Oceanografia
Organització Institut d'Investigacions Pesqueres
Institut de Ciències del Mar
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Societat Catalana de Biologia
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Marta Estrada i Miyares (Granollers, Vallès Oriental, 1946) és una investigadora catalana, considerada una oceanògrafa i biòloga marina de prestigi i rellevància internacional.[1] Els seus estudis més destacats es basen en la caracterització fisiològica i en l'impacte ecològic de les algues i del fitoplàncton.[2]

Trajectòria professional[modifica]

Filla de pares aficionats a l'arqueologia, Marta Estrada va néixer a Granollers. Va iniciar els seus estudis a l'Escola Municipal del mateix municipi i va prosseguir-los a l'Institut Verdaguer de Barcelona.[2] Es va llicenciar amb un expedient brillant i matrícula d'honor en Ciències Biològiques l'any 1968 i en Medicina i Cirurgia el 1970 a la Universitat de Barcelona. A la fi dels seus estudis universitaris va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Llicenciatura, el Premi Nacional Fi de Carrera i el Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, tots tres rebuts el 1969. Un any abans, el 1968, havia rebut una beca del Pla de Formació del Personal Investigador per fer una tesi sota la direcció de Ramon Margalef i López a l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IPP),[3] que va presentar el 1976 amb el nom Estudis sobre les poblacions d'organismes aquàtics en medi no uniforme i per la qual se li va atorgar el títol de doctora en Biologia amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona.[4]

En paral·lel, a finals de la dècada dels 60, Estrada va formar part del personal del vaixell d'expedició Coornide de Saavedra, que va tenir una rellevància destacada en el progrés de les investigacions oceanogràfiques espanyoles. Hi va participar realitzant diverses funcions, d'entre les quals el control de l'ordinador de bord, la determinació de la clorofil·la i la producció primària, i també la presa de dades en continu de temperatura, salinitat i nutrients. El 1971 va rebre la plaça de col·laboradora científica, tot i que no en va fer ús fins al 1972, quan va tornar d'una estada de sis mesos com a becada a l'Institute of International Education (EUA), que li va servir per ampliar també la seva tesi. Allà va treballar, entre d'altres, a l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole i a bord del vaixell de recerca costa-riqueny Thompson.[2][3]

A mitjans dels anys 70, Marta Estrada es va començar a especialitzar en l'ecologia del fitoplàncton i en les poblacions d’algues nocives, de les que en va investigar els mecanismes de control de les seves proliferacions.[1] Va participar en dos programes oceànics estatunidencs destacats —el Coastal Upwelling Ecosystems Analysis (CUEA) i el Persistent Upwelling Structures (OPUS)— i va realitzar expedicions al Perú. Costa Rica novament, el nord-oest d'Àfrica i Califòrnia, resultat d'una col·laboració d'intercanvi de científics entre l'IIP i la Universitat de Washington.[2] Durant aquesta etapa va dur a terme estudis exhaustius de la productivitat del fitoplàncton i de la seva biomassa, consum de nitrat, i composició natural.[2]

Més endavant, va continuar centrant la seva investigació en el fitoplàncton i en la seva interacció amb l'ecosistema global marí. Va formar part d'exploracions oceanogràfiques al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Àrtic i Antàrtic. Pel que fa a aquest últim, s'hi troba l'expedició que va compartir amb la també oceanògrafa catalana Josefina Castellví i Piulachs el 1984 a bord del vaixell argentí Almirante Irizar (dirigit per Antoni Ballester i Nolla).[1][2] Ja entrats en els 80, va ser nomenada cap del departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (nova denominació de l'Institut d'Investigacions Pesqueres), i entre 1995 i 1997 va ser nomenada directora de la institució.[5]

Fins a l'actualitat ha publicat un gran nombre de treballs en revistes internacionals especialitzades, així com llibres i capítols de volums sobre oceanografia. També ha participat en conferències i congressos, ha dirigit diversos doctorands i postdoctorats, i ha impartit classes a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Les Palmas de Gran Canaria i a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.[2]

Distincions i afiliacions institucionals[modifica]

A més a més de les distincions acadèmiques per les seves titulacions com a llicenciada i doctora, Estrada va ser guardonada el 1992 amb el Premi Trégouboff de l'Acadèmia de les Ciències de París.[2][4] El 1995, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic,[5] i el 2004 li va concedir la Creu de Sant Jordi.[5][6]

Sòcia de la Societat Catalana de Biologia des de l'any 1996 i havent-ne ostentat la vicepresidència,[4] el novembre de 2016 va ser distingida amb el títol de sòcia honorífica de l'entitat.[1] També va esdevenir membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2011, amb la pronunciació del discurs de recepció Ecologia de les marees roges.[7] El desembre de 1999 també va ser nomenada Acadèmica electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. En l'acte d'ingrés hi va pronunciar la conferència Hidrodinàmica i fitoplàncton en el mar català.

Altres associacions o entitats de les quals ha estat membre o afiliada són les següents:[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La SCB celebra, el 9 de novembre, l’assemblea de socis i la sessió inaugural del curs 2016-2017» (en català). BIO+. Societat Catalana de Biologia, novembre 2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Berdalet, Elisa; Blasco, Dolors; Vaqué, Dolors «A life sketch of Marta Estrada Miyares, a phytoplankton ecologist and oceanographer» (PDF) (en anglès). Scientia Marina. CSIC, 80S1, setembre 2016, pàg. 11-14. ISSN: 0214-8358.
  3. 3,0 3,1 Guerra Sierra, Ángel; Prego Reboredo, Ricardo. El Instituto de Investigaciones Pesqueras: Tres Décadas de Historia de la Investigación Marina Española (en castellà). CSIC Press, 2003, p. 204-207. ISBN 9788400081959. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Institut Memòria d'Estudis Catalans 2002-2003, 2004, p. 189-190. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Marta Estrada i Miyares». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Creus Sant Jordi 2004 al web de la Generalitat de Catalunya
  7. Estrada i Miyares, Marta «Ecologia de les marees roges» (PDF) (en català). Secció de Ciències Biològiques. Institut d’Estudis Catalans [Barcelona], 2011.