Marta Palau i Bosch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(ca) Marta Palau i Bosch 1934 (84/85 anys) Albesa |
| Educació |
Universitat Estatal de San Diego Escuela Nacional de Pintura, Escultura y Grabado "La Esmeralda"  |
| Activitat | |
| Ocupació | Artista |
| Premis | |
 | |
Marta Palau Bosch (Albesa, Noguera, 1934 - ) és una artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme.
Semblança biogràfica[modifica]
Filla de pares exiliats durant el franquisme, va arribar a Mèxic en 1940 procedent de França. Va realitzar els seus estudis en l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego. Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona per especialitzar-se en la tècnica del tapís. Va ser deixebla de Josep Grau-Garriga. Va exposar per primer cop al Jewish Community Center de San Diego i a la Galeria Juan Martín de Ciutat de Mèxic en 1962. De 1964 a 1977 ha exposat a diversos museus dels Estats Units, Puerto Rico i Mèxic.[1]
Addicionalment, ha fet incursions en la pintura, el gravat i la ceràmica. Per realitzar les seves obres utilitza elements del Land Art, de l'Arte Povera, de l'expressionisme abstracte i de l'art popular. Algunes de les seves obres reflecteixen el seu interès per la pintura rupestre de la Baixa Califòrnia. En la tècnica dels tapissos utilitza fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures.[2]
De 1973 a 1976, fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara, Jalisco. El 1976 va fer un collage sobre paper Sellos de la España sellada, que s'exposa a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. En 1979, presentà un homenatge a Lázaro Cárdenas del Río, en Jiquilpan, com agraïment al treball realitzat pel president d'acollir refugiats del bàndol republicà a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola. Ha presentat les seves exposicions en diverses parts de la república mexicana, incloent a la Sala Nacional del Palacio de Bellas Artes en 1985 titulada Mis caminos son terrestres.[3] A principis de la dècada de 1980 va desenvolupar un taller experimental a l'Havana. En 2010, va ser guanyadora del Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Belles arts.[4] Viu a cavall de Tijuana i Mèxic DF.
Referències[modifica]
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 302.
- ↑ «Marta Palau i Bosch». enciclopèdia.cat. [Consulta: 8 abril].
- ↑ «Marta Palau i Bosch». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Felicita Conaculta a ganadores del Premio de Ciencias y Artes 2010». La Razón, 17-11-2010. [Consulta: 8 abril].
Enllaços externs[modifica]
- Fernando Antonio Rojo Betancur. «Marta Palau. Instalaciones Mano Poderosa 1, 2, 3. Imágenes especulares y desdoblamiento de una identidad». [Consulta: 8 abril].
- Vídeos d'exposicions de Marta Palau a youtube
