Marta Rigau i Poch

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarta Rigau i Poch
Modifica dades a Wikidata

Marta Rigau i Poch[nt 1] (Torroella de Montgrí, 1865 - 1904 ?) va ser una instrumentista de tenora, considerada la primera intèrpret de cobla.[1][nt 2]

Nasqué en el si d'una família torroellenca profundament artística: el seu pare, Joan Rigau, era músic [nt 3] i els germans de la Marta, Pere Barretó, i Rogeli, foren també instrumentistes i compositors. En constituir-se la cobla familiar La Nova Barretó [nt 4] el 1884, s'hi incorporà ben dignament [7] com a primera tenora. El 18 d'abril de 1885 es va casar [8] i va deixar definitivament la interpretació en públic. Fins a mig segle després no hi hagueren noves instrumentistes de cobla.[9]

El fill de Marta Rigau, Joan Tauler i Rigau (1885-1952), va ser jutge a Torroella de Montgrí (fins al 1936) i secretari del jutjat de Castelló d'Empúries (1947), un incansable promotor de la sardana [10] a les terres gironines, i autor [nt 5] del llibret Art de ballar la sardana. Renéta de Maria, Núria Tauler [nt 6] és concertista i professora de flauta.

Notes[modifica]

  1. Marta Rigau era familiarment anomenada Martereta
  2. La segona instrumentista de cobla sembla que va ser Blanca Nadal i Collell, filla del fiscornaire Joaquim Nadal i Riera Nyero, que fou flabiolaire en el debut de la cobla La Principal (Girona) [2] el 16 de juny del 1933. Coetània de Blanca Nadal va ser la pianista Marina Genís i Casanovas, que el 1931 [3] tocà a l'orquestrina Excelsior (Palafrugell), a l'any següent ja fou membre estable de l'orquestra Unió Artística de Palafrugell, i en formació de cobla hi tocava el flabiol el 1934 (la seva germana Aurora Genís va ser el 1946 la primera vocalista de l'orquestra La Lira de Sant Celoni). Més modernament, la primera instrumentista titular d'una cobla al postfranquisme va ser Maria Antònia Pujol i Subirà (Gironella, 1958, professora de piano i tenora, professora superior de musicologia i títol superior de música), que el 1980 de forma ocasional (documentada a Castellterçol el 2.11.1980), i a partir de 1981 de forma regular, tocà a la Cobla Bages; posteriorment ho féu també [4] a la Cobla Contemporània.
  3. Joan Rigau i Trill (Torroella de Montgrí, 6.7.1841 - Torroella de Montgrí, 7.1.1890) va ser sabater de professió, i músic vocacional. Era cantant tenor, instrumentista de cornetí, va ser director d'un cor de veus masculines, i fundà i dirigí la cobla-orquestra Els Barretons, un conjunt basat en la família Rigau.[5]
  4. La Nova Barretó hauria estat una refundació de la cobla Els Barretons feta per en Joan Rigau, en marxar-ne Pere Rigau i Poch i alguns dels millors instrumentistes per a fundar la competidora cobla Els Montgrins[6]
  5. Tauler, Joan. Art de ballar la sardana. Barcelona: Tipografia l'Avenç, 1907. 
  6. Núria Tauler i López (Barcelona, 27.6.1963) estudià flauta al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Josep Andreu, hi obtingué el premi d'honor el 1983, i el títol de professora de flauta travessera el 1985. També estudià Formes Musicals i Contrapunt amb Manuel Oltra, Música de Cambra amb Antoni Besses i fou becada per Alexandre Magnin, professor del Conservatori de Zuric; i pel govern hongarès per a participar en el 17è International Music Camp de Pécs el 1985; allí hi tingué per mestres Lóránt Kovács i István Barth (flauta), i János Devich (música de cambra). Posteriorment fou concertista de flauta travessera i piccolo, jurat del Concurs Internacional de Música Maria Canals i professora de grau superior al Conservatori del Liceu [7]

Referències[modifica]

  1. Costal i Fornells, Anna «Les primeres de la cobla. Una petita Nannerl Mozart empordanesa que va ser exhibida pel pare i va haver de rivalitzar amb el germà». Revista de Girona, núm. 300, 2016, pàg. 75.
  2. «Notícies. La Principal». L'Autonomista, 16-06-1933, pàg. 2.
  3. Ferrer Senabre, Isabel. Les pistes de ball durant el primer franquisme: espais de lleure a l'Horta-Albufera. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013, p. 299-300. 
  4. «Músics que, en el decurs dels set anys de vida de la cobla Contemporània, n'han format i en formen part (2002)». [Consulta: 26 abril del 2018].
  5. Castells, Pere «De nostra història musical. Una figura popular: Joan Rigau (Barretó)». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1969.
  6. Radressa i Casanovas, Joan «Notes entorn dels inicis de la cobla Els Montgrins». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 2008, pàg. 97-106.
  7. 7,0 7,1 Vilà i Armengol, Enric «La saga musical Rigau-Tauler de finals del segle passat fins a l'actualitat». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1989, pàg. 109-113.
  8. Bellaprat, Jordi «La noia que tocava la tenora». Revista Emporion, núm. 122, febrer 2017.
  9. Palma, Victòria «Femení i singulars; Marta Rigau, la primera tenora 'en femení'». Catalunya Música, 7 març del 2013.
  10. Castells, Josep «La sardana a Torroella». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1932.