Martha Hildebrandt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartha Hildebrandt
Martha Hildebrandt 4.jpg
Biografia
Naixement 13 gener 1925 (94 anys)
Chiclín Tradueix
  President del Congrés de la República del Perú 

27 juliol 1999 – 13 novembre 2000
← Ricardo Marcenaro TradueixLuz Salgado Tradueix →
  Congressista del Perú 

26 juliol 1995 – 26 juliol 2011
Dades personals
Educació Universitat Nacional Major de San Marcos
Universitat Northwestern
Universitat d'Oklahoma
Activitat
Ocupació Lingüista, política i professora d'universitat
Ocupador UNESCO (1976–1977)
National Institute of Culture Tradueix (1972–1976)
Universitat Central de Veneçuela (1953–1961)
Universitat Nacional Major de San Marcos (1947–)
Partit Nueva Mayoría
Família
Germans César Hildebrandt Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Martha Luz Hildebrandt Pérez-Treviño (Districte de Chicama, La Libertad, 13 de gener de 1925 -) és una lingüista i política peruana. Va ser la segona dona a ocupar la Presidència del Congrés de la República del Perú en l'any 1999; abans ja ho havia fet Martha Chávez. Des de 1995 exerceix càrrecs en el Congrés de la República.

Estudis[modifica]

Va iniciar la seua educació sota la guia dels seus pares, radicats en la hisenda Paramonga. En la llavors Facultat de Lletres i Pedagogia de la Universitat Major de San Marcos, M.H. va fer simultàniament les carreres de Lletres i de Pedagogia. Va optar pel grau de Batxiller en Humanitats (1948) i el de Doctor en Lletres (1949) amb tesis sobre temes lingüístics: Asimilación y disimilación i El español en Piura i Ensayo de dialectología peruana, respectivament. Amb aquesta última va obtenir el Premi Nacional de Foment a la Cultura Javier Prado. Amb la beca llatinoamericana atorgada per la American Association of University Women, va fer estudis de Lingüística Estructural en la Northwestern University (Evanston, IIIinois, 1951-1952). Després estudià Lingüística Descriptiva en la State University of Oklahoma (Norman, Okla., 1952)..

Vida laboral i docent[modifica]

Com docent en la Universitat de San Marcos, va exercir la càtedra de Fonètica General i Espanyola des de 1947. Va dirigir el primer Curs de Capacitació per a Mestres Indígenes de la Selva Peruana a Yarinacocha, Ucayali (1953). Va ser professora de literatura i llengua castellana en la G.O.I. Mercedes Cabell de Carbonera. Convidada per la Universitat Central de Veneçuela, es va dedicar a la investigació filològica en el seu Institut Andrés Bell (1953-1961); entre 1955 i 1961 va ser també Professora de Lingüística Descriptiva en aquesta Universitat. Va dirigir, així mateix, la Secció de Lingüística Indígena de la Comissió Indigenista Nacional (Ministeri de Justícia) de Veneçuela.

De tornada al Perú i a San Marcos, M.H. va reprendre la seua càtedra de Fonètica (1962-1973) i va dirigir el Departament de Lingüística i Filologia. Professora Principal a Dedicació Exclusiva, va dirigir el Programa Acadèmic de Psicologia i Ciències Socials (1969-1970) i va integrar el seu Consell Universitari com a Directora de Coordinació Acadèmica i Avaluació Pedagògica (1970-1972). Avui és Professora Emèrita de la seua Ànima Máter.

En la UNESCO i el INC[modifica]

Martha Hildebrandt fou Directora General del recent creat Institut Nacional de Cultura del Perú (1972-1976) i membre del Consell Interamericà de Cultura de l'OEA (1974-1976). Triada pel consell de la UNESCO per al càrrec de Sotsdirector General per a les Ciències Socials i les seues Aplicacions, amb seu a París, ho va exercir de 1976 a 1978.

Lingüística[modifica]

En 1971 fou triada Membre de Nombre de l'Acadèmia Peruana de la Llengua i ha estat la seua Secretària Perpètua des de 1993 fins a 2005.

En l'àrea de les llengües indígenes d'Amèrica, M.H. ha publicat sistema fonètic del macoíta (Caracas, 1958); tres Cartilles bilingües per a l'alfabetització d'indígenes guajiros (Caracas, 1958-1959) i un Diccionari guajiro-castellà (Caracas, 1963).

En el camp de la filologia castellana, M. H. ha publicat: La llengua de Bolívar. l. Lèxic (Caracas, 1961), el govern de Veneçuela reedità aquesta obra en 1974 com un dels actes commemoratius del sesquicentenari de la batalla d'Ayacucho; en 2001 M.H. va publicar, a Lima, una versió reelaborada d'aqueixa obra amb el títol de Lèxic de Bolívar. L'espanyol d'Amèrica en el segle xix. Amb els seus Peruanismos (1969) M.H. va obtenir, per tercera vegada, el Premi Nacional de Foment a la Cultura Javier Prado; aquesta obra va ser reeditada en versió corregida i augmentada en 1994 per la Biblioteca Nacional del Perú. Ha publicat El parla culta (o el que haguera de ser-lo), en l'any 2000, i ho ha reeditat en el 2003. A fins de 2006 va publicar la seua Agenda Culta per a l'any següent.

Vida política com Congressista[modifica]

La seua vida política s'inicia el 1994 quan coneix a Alberto Fujimori. En les eleccions generals de 1995 va ser elegida per Canvi 90-Nova Majoria com Congressista de la República, iniciant-se el seu primer període en el Legislatiu. Quan les eleccions generals del 2000 s'aveïnaven i Alberto Fujimori va desitjar postular a la re-reelecció, ella va defensar juntament amb Martha Chávez, Luz Salgado i Carmen Lozada el controvertit projecte.

El 1999 fou triada com Presidenta del Congrés i en el 2000 va ser reafirmada en el càrrec. Quan el règim de Alberto Fujimori començava a col·lapsar, Hildebrandt va ser destituïda del càrrec per suposadament "estar molt lligada al règim".

Fou reemplaçada per la Primera Vicepresidenta Luz Salgado, i després de 2 renyides eleccions entre oficialistes i opositors, és que es tria transitòriament a Valentín Paniagua Corazao d'Acció Popular, com el nou President del Congrés i per tant com President Transitori de la República.

En les eleccions generals del 2001 no va resultar triada, però davant la censura de Luz Salgado, va ser el seu reemplaçament en el Congrés de la República. Ja en les eleccions generals del 2006, va postular amb el nombre 2 al Congrés i va resultar electa amb la tercera votació dins d'Alianza por el futuro, una coalició de tots els partit fujimoristes.

Durant la campanya fou agredida verbalment per Daniel Abugattás, qui per eixe llavors era portaveu d'Ollanta Humala. Li digué que era una "anciana que hauria de cuidar als seus néts".

L'agost 2006 va criticar a les congressistes cusquenyes Hilaria Supa Huamán i María Sumire per fer el jurament usant el segon idioma oficial del Perú, el quítxua, el 25 de juliol 2006. Va demanar a la Taula Directiva del Congrés que solament l'espanyol s'utilitze en totes les sessions del Ple Parlamentari. Després d'aquest fet, i a causa d'un suggeriment d'ella mateixa, el Congrés va decidir que en totes les sessions plenàries calga comptar amb una traducció del quítxua i cada parlamentari tinga el dret a expressar-se en la seua llengua materna.

Curiositats[modifica]

Martha Hidebrandt va impulsar la creació d'una guarderia perquè els deixen als seus fills en aqueix lloc i no hàgen d'absentar-se. Hildebrandt deixava en la guarderia als seus néts. És també coneguda perquè des de 1995 està en la Junta Preparatòria del Congrés. En aquesta junta es reuneixen al més votat de la llista més votada, el de menor d'edat i el de major edat i Hildebrandt sempre ha estat la de major edat.

Per a la Junta del 2006, la van acompanyar el més votat de la llista més votada (Carlos Torres Car de UPP) i la de menor edat (Luciana León de l'APRA).

Premis i reconeixements[modifica]

  • Palmells Magisterials en el grau d'Amauta (Juny 1999)
  • Condecoració de la Medalla d'Honor del Congrés de la República del Perú en el grau de Gran Creu.
  • Condecoració Ordre al Mèrit Cultural de Polònia
  • Condecoració Ordre Cultural Andrés Bell de Veneçuela
  • Premi Nacional de Foment a la Cultura (1969) pel seu llibre Peruanismos.


Precedit per:
Martha Hildebrandt
Secretaria Perpetua de l'Acadèmia Peruana de la Llengua
'
juliol de 1995 a juliol de 2011
Succeït per:
En funcions
Precedit per:
Víctor Joy Way
'
juliol de 1999 a novembre de 2000
Succeït per:
Luz Salgado
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martha Hildebrandt Modifica l'enllaç a Wikidata