Martin Lampkin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMartin Lampkin
Martin Lampkin Trial Sant Llorenç 1978.jpg
Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1978
Dades biogràfiques
Naixement Harold Martin Lampkin
28 de desembre de 1950
Silsden, West Yorkshire
Mort 2 d'abril de 2016(2016-04-02) (als 65 anys)
Àlies Mart
Residència Vivia a Keighley, prop de Silsden
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Activitat professional
Període en actiu 1971 - 1982
Equip actual Retirat d'ençà de 1983
Debut 1 de gener de 1967
Equips Suzuki, Bultaco, SWM, Montesa
Títols internacionals en Trial
C. del Món 1 (1975)
C. d'Europa 1 (1973)
Podis en GP 58  =  18x1r  20x2n  20x3r
Títols estatals en Trial
C. Britànic 3 (1973, 1978 i 1980)
Victòries en Trials destacats
SSDT 3 (1976-78)
Scott Trial 4 (1977-78, 1981-82)
British Experts 2 (1977-78)
Dades familiars
Parents
Modifica dades a Wikidata

Harold Martin Lampkin, més conegut com a Martin Lampkin (Silsden, West Yorkshire, 28 de desembre de 1950[1]2 d'abril de 2016[2]) fou un pilot anglès de trial que va destacar en aquest esport durant la dècada de 1970 i comencaments de la de 1980, època en què guanyà un Campionat d'Europa (1973) i el primer Campionat del Món mai disputat, el de 1975. A banda, va guanyar tres anys seguits els Sis Dies d'Escòcia de Trial (de 1976 a 1978), quatre vegades l'Scott Trial (1977, 78, 81 i 82), dues el British Experts Trial i tres vegades el Campionat britànic.

El seu fill, Dougie Lampkin, ha estat 12 vegades campió del món de trial (5 a l'aire lliure i 7 indoor), essent el pilot que més títols mundials ha guanyat mai d'aquest esport després de Toni Bou.

Resum biogràfic[modifica]

Conegut familiarment com a Mart, era el tercer germà d'una de les famílies més famoses dins l'esport del motociclisme durant la dècada de 1960 al Regne Unit. Els seus germans, Arthur i Alan (Sid) eren pilots oficials de proves de les motocicletes BSA, i amb elles obtingueren grans èxits en motocròs, trial i enduro, guanyant-ne gairebé totes les curses importants. Gràcies als seus triomfs van ser promocionats per la BBC com a model d'esportistes a imitar, i això els va fer molt populars durant anys.

Martin va començar com els seus germans, competint en diverses disciplines alhora, fins que es va especialitzar en el trial. Aviat va dominar aquest esport i a mitjan dècada de 1970 en va esdevenir un dels millors pilots internacionals, juntament amb el seu amic Malcolm Rathmell (també de Yorkshire), Mick Andrews, Ulf Karlson o Yrjö Vesterinen. Dotat d'una gran corpulència i amb una alçada d'1,87 m, el pilotatge de Lampkin destacava pel seu ímpetu i temeritat. De fet, el físic de Lampkin va empènyer anys a venir l'empresa Bultaco a desenvolupar la nova Sherpa T de 325 cc, ja que la clàssica de 250 cc "se li feia petita".

Lampkin es va retirar de la competició professional el 1983. Des d'aleshores fou un reeixit home de negocis i entre d'altres regentà un pub a Greenhow Hill, un restaurant, un concessionari d'automòbils i un quiosc a Silsden. Quan les seves obligacions li ho permetien, li agradava practicar el golf. La seva residència habitual era a Keighley, prop de Silsden, on el seu pare i germans regentaven una empresa familiar d'enginyeria industrial.

Casat amb Isabel, tenia dos fills que també han destacat en l'esport del motociclisme: Dougie, nascut el 1976 i 7 vegades campió del món de trial i Harry, nascut el 1978. Sovint, els negocis de Martin li permeteren d'acompanyar arreu del món el seu fill Dougie, per al qual va fer de "motxiller" en moltes ocasions, col·laborant al seu èxit espectacular en aquest esport. El seu nebot, John Lampkin, també va destacar en les competicions internacionals de trial durant la dècada de 1980.

Martin Lampkin es va morir a 65 anys, víctima d'un càncer.[2]

Trajectòria esportiva[modifica]

El pare de Martin va entrar a treballar a la fàbrica de munició BSA durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta empresa va passar a fabricar motocicletes un cop acabada la guerra. El germà gran de Martin, Arthur, va ser el primer de la família a destacar en l'esport de la motocicleta i es va convertir en el pilot oficial més jove de BSA. El segon germà, Alan, el va seguir ben aviat. Martin va viure doncs l'ambient de la competició des de ben petit.

Aviat va començar a competir en trial, motocròs i enduro, obtenint molt bons resultats en totes aquestes disciplines (va disputar la seva primera cursa l'u de gener de 1967 amb una BSA 250, acabant tercer en la categoria de debutants). Aquells primers anys va pilotar motocicletes BSA, Greeves, Husqvarna i Suzuki, esdevenint pilot oficial de l'importador britànic d'aquesta marca japonesa.

Quan Suzuki va decidir abandonar el seu projecte de moto de trial, els seus pilots van passar a córrer per Comerford, l'importador de Bultaco per al Regne Unit. Quan Lampkin es va estrenar en competició amb la Bultaco Sherpa T al Scott Trial, malgrat trencar la palanca de canvis va aconseguir acabar en tercera posició. Gràcies a aquesta proesa, Lampkin fou convidat per l'empresa catalana al "Trial de Sant Antoni", una prova d'entrenament que organitzava sovint l'amo de la fàbrica,[3] Francesc Xavier Bultó (Don Paco), a la seva finca de Sant Antoni a Cunit (Baix Penedès). Amb Don Paco com a testimoni, Lampkin va guanyar aquell trial, competint entre d'altres contra el gran campió Sammy Miller. Tot seguit, Martin Lampkin fou fitxat per Bultaco i va córrer unes quantes proves del Campionat Europeu de 1971, i ja tot el campionat sencer el 1972.

L'amistat amb Rathmell[modifica]

En aquella època, el seu amic Malcolm Rathmell era també pilot oficial de Bultaco. Viatjaven junts arreu, i entre ells dos va néixer una sana rivalitat que els esperonava a superar-se constantment. Sovint entrenaven junts, tot i que tenien estils de conducció molt diferents. D'una banda, l'estil acurat i lent de Rathmell, de l'altra, la conducció brutal, ràpida i fogosa de Lampkin.[4]

Els títols de 1973 i 1975[modifica]

Martin va tenir un gran any el 1973, guanyant el campionat britànic i el d'Europa.[5] L'any següent, 1974, Rathmell va ser millor i va guanyar el Campionat d'Europa. Aquell any Lampkin no va quedar gaire convençut amb la nova Sherpa de 325 cc, i de cara a 1975 va mirar de convèncer els tècnics de Bultaco d'arribar als 350 cc i anar pujant fins a arribar als 370 cc. Els tècnics pensaven que amb tanta potència seria un motor ingovernable, però Lampkin deia que s'adaptava perfectament al seu estil de pilotatge i de fet va quedar molt content amb el resultat. Aquell any, 1975, Lampkin va guanyar el primer Campionat del Món de trial de la història, amb un resultat final ajustadíssim i decidit a la darrera prova, a Txecoslovàquia. El resultat final del campionat fou:

Martin Lampkin 1977.jpg
Lampkin amb la Sherpa T cap a 1977, en un trial britànic
Martin Lampkin Trial Sant Llorenç 1978 B.jpg
Amb la Bultaco Sherpa T durant el Trial de Sant Llorenç de 1978
  • 1) Martin Lampkin (101 punts), Campió.
  • 2) Yrjö Vesterinen (100 punts), subcampió.
  • 3) Malcolm Rathmell (99 punts), tercer.

L'era Vesterinen[modifica]

Els següents tres anys el finès Vesterinen va respondre amb un 'hat trick', aconseguint tres títols mundials consecutius. Lampkin va ser tercer el 1976, quart el 1977 i subcampió el 1978, a només dos punts del finès. Aquell any Lampkin va guanyar els Sis Dies d'Escòcia de Trial (Scottish Six Days Trial o SSDT) per tercer any consecutiu, més l'Scott Trial i el campionat britànic per segona vegada. La rivalitat entre Lampkin i Vesterinen va ser sonada, amb certs moments de tibantor, però al final van arribar a establir una bona relació. L'any 1979, Lampkin va acabar segon als SSDT darrere Malcolm Rathmell, a només dos punts de distància (69-71).

La fi de Bultaco[modifica]

Bultaco va començar 1980 en crisi profunda, i Lampkin es va veure empès a renunciar a seguir corrent amb la Sherpa, la moto artífex dels seus majors èxits. Només 10 dies abans dels SSDT va acceptar a contracor l'oferta de la marca italiana SWM. Amb aquesta moto (equipada amb motor austríac Rotax) va guanyar el campionat britànic d'aquell any, però l'experiència no va fructificar. La moto no l'acabava de convèncer i amb el temps havia anat perdent la motivació d'abans. Després d'uns anys d'anar trampejant amb la SWM i alguna provatura amb Fantic i amb Montesa (contractat per l'importador britànic, Jim Sandiford), veient que la seva època ja havia passat es va retirar definitivament de la competició el 1983, concretament després de la darrera prova del campionat britànic, el Red Rose Trial.

Segons Lampkin, mai no s'havia sentit tan bé com quan corria per a Bultaco, on Don Paco era l'ànima de l'empresa i els pilots eren tractats amb molt d'afecte. En una entrevista[6] explicava que els anys que va guanyar la prova catalana del Campionat del Món, el Trial de Sant Llorenç (celebrat anualment pels volts del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al Vallès) era rebut a la fàbrica de Sant Adrià del Besòs amb tots els honors, com un heroi.[4]

Palmarès en Trial[modifica]

Any Motocicleta Campionat
del Món
[7]
Campionat
britànic
SSDT Scott Trial Títols[a 1]
1971 Bultaco 11è -
1972 Bultaco 3r -
1973 Bultaco 1r 1r 2
1974[a 2] Bultaco 4t -
1975 Bultaco 1r 1
1976 Bultaco 3r 1r -
1977 Bultaco 4t 1r 1r -
1978 Bultaco 2n 1r 1r 1r 1
1979 Bultaco 4t -
1980 SWM 1r 1
1981 SWM 10è 1r -
1982 SWM 12è 1r -
Total victòries[a 3] 3 4 7
Total títols 2 3 5
Notes
  1. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats
  2. Fins al 1974 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món
  3. Al total de victòries s'hi compten totes les aconseguides als SSDT i al Scott Trial

Referències[modifica]

  1. «The kings... Lampkin Martin» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 11 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 «Fallece Martin Lampkin, el primer campeón del mundo» (en castellà). motor.as.com. Diari As, 02-04-2016. [Consulta: 3 abril 2016].
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 284. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. 4,0 4,1 webermichl.at
  5. Linati Bigas, Alejandro. «Resumen histórico». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 78. ISBN 84-315-12210. 
  6. «Martin Lampkin. Negatives ist verarbeitet.» (en alemany). webermichl.at. [Consulta: 15 novembre 2009].
  7. «Lampkin Martin» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 novembre 2009].

Bibliografia[modifica]

  • G. Luque, Joan; White, Norry «Martin Lampkin, de campeón mundial a tabernero» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 22, 15-11-1984, p. 30-35.
  • «Legends. Martin Lampkin.» (en alemany). webermichl.at. [Consulta: 15 novembre 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Lampkin Modifica l'enllaç a Wikidata