Martin Walser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartin Walser

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1927 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Wasserburg (Bodensee) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tübingen
Universitat de Ratisbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, dramaturg, novel·lista, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorSüddeutscher Rundfunk Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1944–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaCorinne Pulver Modifica el valor a Wikidata
FillsAlissa WalserTheresia WalserJohanna WalserFranziska WalserJakob Augstein Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0909522 Allocine: 42865 Allmovie: p115870
Musicbrainz: 6072cff6-a6da-46af-bfed-19815dd9d8ee Discogs: 2694932 Modifica el valor a Wikidata

Martin Johannes Walser (Wasserburg, 24 de març de 1927) és un narrador, assagista i dramaturg alemany,[1] membre del moviment literari Grup 47 i pare de l'escriptora i pintora Alissa Walser.

Biografia[modifica]

Martin va néixer al costat del llac de Constança; els seus pares regentaven una fonda a Wasserburg i Walser va estudiar en una escola secundària de Lindau. Va descriure l'ambient de la seva infància en la novel·la Ein springender Brunnen. Va interrompre els seus estudis de filosofia i lletres per lluitar en una unitat antiaèria durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial; els va reprendre després i va fer el batxillerat ("Abitur") el 1946; es va casar el 1950 i es va doctorar el 1951 amb una tesi sobre Franz Kafka. Va treballar com a realitzador televisiu i a la ràdio. Atret pel compromís social, va formar part del moviment literari Grup 47 des de 1953 i va començar a fer-se conèixer en 1955 amb la col·lecció de nou relats "Un avió sobre la casa", alemany: Ein Flugzeug über dem Haus (1955). Es tracta de contes kafkians en què tracta sobre tot el tema del poder paralitzant i alienador i el conflicte entre l'un i els altres, i on es verifica que el llenguatge del poder és indesxifrable i no sembla regir-se per la raó davant l'individu que el pateix. Les seves peces dramàtiques tracten sobre temes polítics o relacions conjugals, com "Roure i angora: una crònica alemanya", alemany: Eiche und Angora. Eine deutsche Chronik, "La casa del cigne" alemany: Das Schwanenhaus, "El cigne negre" alemany: Der Schwarze Schwan i "La guerra dels Fink" alemany: Finks Krieg. Les quatre filles que va tenir del seu matrimoni han estat també escriptores destacades. El 1962 va obtenir el Premi Gerhart Hauptmann, el 1981 el Premi Georg Büchner i el 1998 el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.

Obres[modifica]

  • Ein Flugzeug über dem Haus (1955)
  • Ehen in Philippsburg' (1957)
  • Halbzeit (1960)
  • Der Abstecher, drama (1961)
  • Eiche und Angora-Eine deutsche Chronik, drama (1962)
  • Die Zimmerschlacht, obra de teatre (62/63 i 1967)
  • Überlebensgroß Herr Krott, Rèquiem per a un immortal (1964)
  • Der schwarze Schwan obra de teatre (1964)
  • Das Einhorn (1966)
  • Der schwarze Schwan obra de teatre (1968)
  • Wir werden schon noch handeln (Der schwarze Flügel), obra de teatre (1968)
  • Der Sturz (1973)
  • Das Sauspiel Drama (1975)
  • Ein fliehendes Pferd novel·la (1978)
  • Seelenarbeit, 1979)
  • Das Schwanenhaus (1980)
  • Selbstbewußtsein und Ironie conferències(1981)
  • Brief an Lord Liszt (1982)
  • Ein fliehendes Pferd, obra de teatre (1985)
  • Brandung (1985)
  • Der Halbierer (1985)
  • Jagd (1988)
  • Nero läßt grüßen oder Selbstporträt des Künstlers als Kaiser, Monodrama (1989)
  • Die Verteidigung der Kindheit (1991)
  • Ohne einander (1993)
  • Kaschmir in Parching (1995)
  • Finks Krieg (1996)
  • Ein springender Brunnen (1998))
  • Der Lebenslauf der Liebe (2000)
  • Tod eines Kritikers (2002)
  • Der Augenblick der Liebe (2004)
  • Die Verwaltung des Nichts, assajos (2004)

Referències[modifica]