Martine Bosman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartine Bosman
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de partícules Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócatedràtica, física Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona (1992–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Martine Bosman (Brussel·les, 1952), catedràtica d'investigació de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE)[1] a la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta del Consell de col·laboració internacional d'Atlas, un dels dos grans experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) a Ginebra.[2]

Doctora en física de partícules, Bosman ha desenvolupat una destacada carrera científica en l'àmbit de la Física d'Altes Energies: va ser investigadora del Max Planck Institut de Múnic, del SLAC National Accelerator Laboratory de Stanford (EUA) i del IFAE, on va ser investigadora principal del projecte Atlas entre 2004 i 2009,[3] on controlava un projecte en què treballen 3.000 persones de tot el món.[4]

Ha estat guardonada el 2015 amb la Medalla Narcís Monturiol[5] i és membre des del 5 de maig de 2018 de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona on ocupa la medalla de número 22.[2]

Referències[modifica]

  1. «Membres de l'IFAE». Ifae. Arxivat de l'original el 2020-09-30. [Consulta: 7 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 «Excma. Sra. Martine BOSMAN». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 10-05-2018. [Consulta: 7 agost 2019].
  3. «Martine Bosman». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  4. Sala i Martín, Xavier «La ciència catalana a l'aparador». Ara, 21-09-2012 [Consulta: 11 març 2020].
  5. «Guardonats medalles Narcís Monturiol». Generalitat de CAtalunya, 2005. Arxivat de l'original el 2015-04-13. [Consulta: 7 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]