Martinet blanc
|
Per a altres significats, vegeu «martinet blanc americà». |
Egretta garzetta  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 28 g (pes en néixer) 532 g (pes adult) |
| Envergadura | 92 cm |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 21 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Egretta |
| Espècie | Egretta garzetta Linnaeus, 1766 |
| Tipus taxonòmic | Egretta |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El martinet blanc (Egretta garzetta) és una espècie d'au de la família dels ardeids,[1] molt més esvelt que l'esplugabous. És conegut com a garseta blanca al País Valencià, garsa blanca, agró/auró blanc[2] a les Balears i aïró[3] a l'Alguer. El nom popular al delta del Llobregat és martinenc.[4]
Les plomes escapulars del martinet blanc van ésser molt sol·licitades per decorar barrets (si fa no fa, des del segle XVII, però fou el segle XIX el que va registrar-ne una major demanda). N'era tal la demanda que granges de cria d'aquesta espècie van ser establides de manera que els exemplars podien ésser plomats sense necessitat de sacrificar-los. Tot i així, la major part de les plomes provenien d'exemplars caçats i la supervivència de l'espècie va començar a ressentir-se'n. Amb la finalitat de protegir-la de l'extinció es van promulgar lleis per a la seua conservació i la seua població, en general, ha experimentat un gran increment. De tota manera, això varia en els diferents països i, per exemple, a l'estat de Victòria (Austràlia) la subespècie E. garzetta nigripes encara es troba amenaçada d'extinció.[5]
Ecologia
[modifica].jpg)
Hom el troba en zones embassades, rius i llacs. Hi ha en colònies mixtes juntament amb altres ardeids a l'Albufera de València, al Delta de l'Ebre i a la zona de l'Empordà. S'alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes i també algun cranc. Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, encara que, de vegades, ho fa també en penya-segats (illa de Cap Verd). La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavís que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut.[6]
És una espècie força gregària i sedentària, però escassa durant els mesos d'hivern als Països Catalans. Com moltes altres espècies, a la primavera nous contingents d'ocells migrants s'afegeixen a la població hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus llocs d'hivernada durant el mes d'octubre.
Distribució geogràfica
[modifica]És autòcton del sud i l'est de la península Ibèrica, de la Camarga, d'alguns llacs suïssos, de Sicília, del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'Àsia, Àfrica i Austràlia. N'hi ha poblacions sedentàries però les septentrionals hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia. És comú a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnèsies.
Recentment ha començat a colonitzar les Amèriques: va fer acte de presència a Barbados l'abril del 1954 i va començar a criar en aquesta illa a partir del [[1994. També s'ha albirat aquesta au des de Surinam i Brasil al sud fins al Quebec i Terranova al nord.
Fins a la dècada del 1950 el martinet blanc només era present al sud d'Europa però, a partir dels decennis següents, se n'ha anat estenent vers el nord: com ara, França i les costes del Mar del Nord. Fins i tot va criar als Països Baixos l'any 1979 i a la dècada del 1990. A la Gran Bretanya era una espècie escassa fins a les darreries del segle XX i, certament no hi niava. En canvi, i des de fa poc temps, ha esdevingut reproductora en les Illes Britàniques (el seu primer registre de nidificació es pensa que va tindre lloc a Dorset l'any 1996, encara que hi ha registres no confirmats a Sussex de la dècada del 1970.[7] Ara n'hi ha diverses colònies al llarg del sud d'Anglaterra i va criar per primera vegada a Gal·les l'any 2002.[8] A Irlanda el martinet blanc va criar per primer cop l'any 1997 al comtat de Cork.
Referències
[modifica]- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 211. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ DCVB
- ↑ http://www.algueres.net/vocabols/892/airo.aspx
- ↑ Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat. Barcelona: Lynx Edicions, 1995, p. 173. ISBN 84-87334-16-4.
- ↑ Department of Sustainability and Environment of Australia.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 21-22. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Edward Marriott «?????». The Observer, 01-04-2007.[Enllaç no actiu]
- ↑ Royal Society for the Protection of Birds
Enllaços externs
[modifica]
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal (portuguès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell (francès) i (anglès)
- Taxonomia del martinet blanc (anglès)