Vés al contingut

Martinet de nit comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:10, 5 abr 2016 amb l'última edició de Siregui (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuMartinet de nit comú
Nycticorax nycticorax Modifica el valor a Wikidata

Nycticorax nycticorax hoactli Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes682 g (pes adult, mascle)
590 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,06 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22697211 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereNycticorax
EspècieNycticorax nycticorax Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Tipus taxonòmicNycticorax Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimArdea nycticorax Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar immadur de l'Índia

El martinet de nit, martinet o orval (Nycticorax nycticorax) és una ardeida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars. El nom comú d'aquest ocell (martinet de nit) es fa extensiu a l'altra espècie del seu gènere, i als propers gèneres Nyctanassa i Gorsachius.

Nom vernacle al Delta del Llobregat: Martinet negre[1]

Descripció

  • És un ocell de port rodanxó i de potes relativament curtes.
  • Presenta el dors i el pili negres, les ales predominantment grises i el coll i el ventre blancs.
  • A l'estiu presenta una característica trossa blanca penjant.

Es troba a les zones humides o bé en extensions d'aigües estancades o corrents. Li agrada molt posar-se en els arbres, bé que també aprofita els canyissars.

És típic veure els seus nius en els boscos de ribera.

Costums

És un ocell estival i nidificant que arriba als Països Catalans als mesos de març i abril.

Es pot observar en època de cria al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empordà i a l'Albufera de València. També és habitual veure'l com a migrant, i a l'hivern se'n poden trobar alguns.[2]

Nycticorax nycticorax

La data d'inici de l'estació reproductora és variable segons les localitats on s'assenta la colònia: tractant-se, com es tracta, d'animals que nidifiquen en colònies molte vegades mixtes, i que comparteixen amb altres espècies d'ardeids, la construcció dels nius i les postes oscil·la entre els mesos d'abril i juny.

El volum de la posta va de 2 a 7 ous per niu. Els ous són postos en intervals de dos dies cada un.

Referències

  1. Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat. 1995. Barcelona: Lynx Editorial, p. 173. ISBN 84-87334-16-4. 
  2. ICO. «Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs