Martinet menut americà
| Ixobrychus exilis | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 43 cm |
| Pes | 10 g (pes en néixer) 80 g (pes adult) |
| Cries | 3,7 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Ixobrychus |
| Espècie | Ixobrychus exilis (Gmelin, 1789) Ixobrychus exilis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Ardea exilis |
| Distribució | |
El martinet menut americà[1] (Botaurus exilis; syn: Ixobrychus exilis) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae)[2] que habita aiguamolls, pantans amb vegetació alta i sabanes humides d'ambdues amèriques. Cria a la meitat oriental dels Estats Units i localment prop de la costa occidental, Antilles, Mèxic, Guatemala, Belize, Panamà, Colòmbia, nord de Veneçuela, Trinidad, Guaiana, est de l'Equador, est del Brasil, nord de Bolívia, el Paraguai, nord-est de l'Argentina i costa del Perú. Les poblacions septentrionals migren cap a Mèxic i Amèrica Central per passar l'hivern.
Taxonomia
[modifica]El martinet menut americà anteriorment estava classificat en el gènere Ixobrychus. Però un estudi filogenètic molecular de la família dels ardèids publicat el 2023 va trobar que Ixobrychus era parafilètic i per crear gèneres monofilètics, Ixobrychus es va fusionar amb el gènere Botaurus que havia estat introduït el 1819 pel naturalista anglès James Francis Stephens.[3][4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Martinet menut americà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 desembre 2024]. (català)
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 208. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ «Ibis, spoonbills, herons, Hamerkop, Shoebill, pelicans». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
- ↑ Hruska, J.P.; Holmes, J.; Oliveros, C.; Shakya, S.; Lavretsky, P.; McCracken, K.G.; Sheldon, F.H.; Moyle, R.G. «Ultraconserved elements resolve the phylogeny and corroborate patterns of molecular rate variation in herons (Aves: Ardeidae)». Ornithology, 2023, p. ukad005. DOI: 10.1093/ornithology/ukad005.
- ↑ Chesser, R.T.; Billerman, S.M.; Burns, K.J.; Cicero, C.; Dunn, J.L.; Hernández-Baños, B.E.; Jiménez, R.A.; Johnson, O.; Kratter, A.W. «Sixty-fifth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds». Ornithology, vol. 141, 3, 2024, p. ukae019. DOI: 10.1093/ornithology/ukae019.