Martino Martini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartino Martini
Martino Martini.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1614 Modifica el valor a Wikidata
Trento (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 1661 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Hangzhou (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Còlera Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCartògraf, historiador, escriptor i missioner Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Martino Martini (Trento, 20 de setembre de 1614 Hangzhou, 6 de juny de 1661) va ser un jesuïta italià, geògraf i cartògraf, missioner a la Xina a finals de la Dinastia Ming i principis de la Qing.

Biografia[modifica]

Martino Martini va néixer el 20 de setembre de 1614 a Trento, fill d'Andrea i de Cecília. El 1632 va entrar a la Companyia de Jesús i va estudiar lletres clàssiques i filosofia al Col·legi Romà. També va estudiar astronomia i matemàtiques sota el mestratge d'Athanasius Kircher.[1]

Va morir de còlera el 6 de juny de 1661 a Hangzhou, província de Zhejiang.[1]

Primera etapa a la Xina[modifica]

El 26 de març de 1640 va sortir de Lisboa cap a les Índies Orientals; va arribar a Goa el 19 de setembre des d'on va passar cap a Macau on hi va estudiar xinès durant quasi un any ,fins que va obtenir el permís per entrar a la Xina.[2] Acompanyat per Giulio Aleni va arribar a Hangzhou on va iniciar la seva activitat com a missioner.

Retorn a Europa[modifica]

Durant el període de la "controvèrsia dels ritus", el 1650 el superior dels jesuïtes el va enviar a Roma per defensar el mètodes d'actuació dels jesuïtes en el seu procés d'evangelització en el territori xinès[2] i també per trobar fonts de finançament per a la missió.[3] Malgrat que el Papa Alexandre VII mitjançant la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (Propaganda Fide) promulgà un decret favorable als criteris d'actuació dels jesuïtes, el conflicte en poc temps va tornar a rebrotar.[4]

Durant la seva estrada a Europa Martini també va establir contactes amb representants del món cultural, com l'editor Joannis Bleu que va publicar l'Atlas i el lingüista i matemàtic holandès Jacob Golius.

Segona etapa a la Xina[modifica]

El 1658 va tornar a la Xina, amb un grup dec 35 nous missioners, entre ells Ferdinand Verbiest,[5] i el 1659 va reprendre la seva activitat a Hangzhou.[2] on va potenciar la construcció d'una catedral, finalitzada després de la seva mort.[4]

Se'l ha considerat com el primer occidental que va fer conèixer la Xina a Europa.[2]

Obres destacades[modifica]

  • 1652-1653, Grammatica Linguae Sinensis, publicada el 1696. La primera gramàtica de xinès mandarí compilada segons els mètodes occidentals.
  • 1654, De Bello Tartarico Historia. La primera crònica occidental sobre la caiguda de la Dinastia Ming i la invasió dels manxús que van iniciar la Dinastia Qing, obra editada a Anvers, amb 28 edicions i 8 llengües, entre 11654 i 1666.[4]
  • 1654, Brevis Relatio de Numero et Qualitate Christianorum apud Sinas. Primer recull de la presencia catòlica a la Xina.
  • 1655, Novus Atlas Sinensis (Atlas Martini), considerada l'obra més important de Martini, que inclou17 mapes i 171 pàgines de text.[6]
  • 1658, Sinicae Historiae Decas Prima. Primera obra occidental sobre la història antiga de la Xina, on Martini va concretar una successió de dates de l'historia de la Xina a partir de l'emperador mitològic Fuxi (2952 aC), dades que van permetre una millor comprensió de la cronologia bíblica.[4]
  • 1661, Trattato sull'amicizia (Qiuyou pian) Antologia d'escriptors occidentals escrita en mandarí.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Martino Martini» (en italià). [Consulta: gener 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Martino Martini, dix ans en terre de Chine» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  3. Pisani, A. «Martino Martini» (en italià). Biblioteca Universitaria di Genova. [Consulta: gener 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Vermander, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Lessius, 2012, p. 49-51. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  5. Fontana, Michela. Matteo Ricci 1552 - 1610 (en francès). 4ª. París: Salvator, 2010, p. 419-421. ISBN 978-2-7067-0719-3. 
  6. «Martino Martini» (en anglès). [Consulta: gener 2019].