Vés al contingut

Martinus Beijerinck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartinus Beijerinck

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Martinus Willem Beijerinck Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1851 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1931 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Gorssel (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaRegne dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leiden
Universitat Tècnica de Delft Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicrobiologia, botànica i virologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióentomòleg, viròleg, botànic, catedràtic, biòleg, microbiòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Delft, professor ordinari neerlandès (1895–1921) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJan Smit Modifica el valor a Wikidata
Influències
LlenguaNeerlandès Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaBeij. Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 15885-1
Martinus Beijerinck

Martinus Willem Beijerinck (16 de març de 18511 de gener de 1931) va ser un microbiòleg i botànic neerlandès.

Va néixer a Amsterdam, estudià a l'escola tècnica de Delft on obtingué el grau d'enginyer químic el 1872 i él 1877 el doctorat en ciència de la Universitat de Leyden.[1] Va ser professor de microbiologia a l'escola d'agricultura de Wageningen (actualment Universitat de Wageningen) i després a la Polytechnische Hogeschool Delft. Els seus estudis de microbiologia agrícola i industrial van ser fonamentals. Potser per no haver estudiat les malalties humanes és menys conegut que els seus contemporanis Robert Koch i Louis Pasteur.

Es considera el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri. Va donar al nou patogen el nom de virus (verí). (Dimitri Ivanovski va descobrir els virus el 1892, però no va informar d'això.) Beijerinck pensava que la naturalesa dels virus era líquida, teoria desacreditada per Wendell Stanley, que provà que eren partícules.[2]

Beijerinck, junt amb les investigacions de Hermann Hellriegel, també descobrí la fixació del nitrogen, procés que fa disponible el nitrogen per les plantes.

Beijerinck descobrí la reducció bacteriana del sulfat. Va descriure el primer bacteri de reducció del sulfat:Spirillum desulfuricans.

Notes[modifica]

  1. «Apsnet org online publication». Arxivat de l'original el 2010-06-20. [Consulta: 9 setembre 2010].
  2. Lerner, K.L.; B.M. Lerner. Martinus Willem Beijerinck from World of Microbiology and Immunology. Florence, KY: Thomas Gage Publishing, 2002. ISBN 0787665401. «Beijerinck asserted that the virus was liquid, but this theory was later disproved by Wendell Stanley, who demonstrated the particulate nature of viruses. Beijerinck, nevertheless, set the stage for twentieth-century virologists to uncover the secrets of viral pathogens now known to cause a wide range of plant and animal (including human) diseases» 

Referències[modifica]

  • Chung, King-Thom and Ferris, Deam Hunter (1996). Martinus Willem Beijerinck (1851-1931): pioneer of general microbiology. AMS News 62, 539-543. PDF Arxivat 2008-04-09 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]