Maruxa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióMaruxa
Forma musical òpera i obra de teatre
Compositor Amadeu Vives
Llibretista Luis Pascual Frutos
Llengua original castellà
Gènere Ègloga lírica
Actes dos
Personatges
Estrena
Data 28 de maig de 1914
Escenari Teatro de la Zarzuela de Madrid
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 21 de setembre de 1914 al Teatre Novetats de Barcelona
Estrena al Liceu novembre de 1916[1]
Modifica dades a Wikidata

Maruxa és una òpera en dos actes composta per Amadeu Vives sobre un llibret de Luis Pascual Frutos. S'estrenà al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 28 de maig de 1914. [2] Primer concebuda com una sarsuela, és una de les més conegudes del repertori sarsuelístic. Maruxa es va estrenar com òpera al Teatro Real de Madrid, el 21 de març de 1919, però no ha aconseguit la popularitat i els aplaudiments que collita en la seva forma original.[3]

Va recórrer gairebé tots els escenaris de la península. Entre ells, a Barcelona, al Teatre Novetats el 21 de setembre del mateix any, al Tívoli i, el novembre de 1916 al Liceu.[4][1]

El triomf de Maruxa fou clamorós. Es diu que Vives, el dia de l'estrena, va sortir a coll d'un sector del públic assistent. Battistini i Montessanti la van portar fins a Itàlia i al Park Teather de Nova York. Gràcies a Maruxa, Vives rep aplaudiments, homenatges, festes i elogis.[4]

Concebuda amb criteri modern, Maruxa no es divideix en escenes separades per recitatius, l'acció és contínua i els diferents temes s'enllacen metamorfosant-se, sense solució de continuïtat, amb admirable habilitat constructiva. Sense valer-se obertament del leitmotiv com a element estructurador de l'òpera, Vives utilitza tres temes principals que reapareixen sempre que cal al·ludir a la idea o acció que representen.

El Preludi del segon acte va ser escrit en escasses hores, entre l'assaig general i l'estrena. Així ho confessava el mateix Vives a un periodista: "Ja veu, es va a estrenar demà i em falta compondre i instrumentar el preludi del segon acte. He notat que aquest flaqueja una mica i el vull reforçar". El mateix dia de la presentació, Vives de bon matí i es va posar a escriure la música que faltava; a les onze del matí, la pàgina estava acabada i sortia cap a la copisteria de la Societat d'Autors. A les sis de la tarda s'assajava sota la direcció del mestre Luna que va dirigir l'estrena. I poques hores després era aplaudida pels espectadors d'aquella sessió històrica.[3]

Una altra anècdota sobre aquesta obra es relaciona amb el seu fragment més conegut, el cèlebre golondrón (¡Ganapanes! ¡Atrevidos!) que va tenir el seu origen en una sardana titulada Sant Pol que el compositor ja tenia escrita.[3]

Sinopsi[modifica]

Acte I[modifica]

Maruxa, una jove i bella pastora, està pentinant a la seva ovella Linda quan apareix Pablo, el pastor. Tots dos canten, ballen i es confessen el seu amor. L'escena és interrompuda per l'arribada de Rufo, el vell capatàs, que està de molt mal humor perquè, a la seva edat, li han encarregat que vigili i protegeixi els amors de Rosa i Antonio que són cosins. Aquest encàrrec li resulta impertinent. Rosa i Antonio sostenen una acalorada discussió. El noi acusa la noia de no fer-li cas i, en conseqüència, es veurà obligat a buscar l'amor d'una altra dona. La presència de Rufo fa que Antonio abandoni l'escena per anar a la recerca de Maruxa, a la qual intentarà conquerir per provocar gelosia a la Rosa. Rufo i Rosa han quedat sols. La dona aprofita per ordenar al capatàs que busqui a Pablo perquè l'estima. Rufo li recorda el seu compromís amb Antonio i es nega a realitzar l'encàrrec tot i que Rosa li fa veure qui és la mestressa. Arriba, ara, Pablo, cantant. Rosa el convida a seure al seu costat i li diu que el seu nom serà Maruxa. Pablo, encantat en sentir el nom de la pastora, es deixa transportar com en un somni i sosté amb Rosa -que ell creu que és Maruxa- una apassionada escena d'amor. Rufo sorprèn a la parella i mentre Pablo fuig, Rosa maleeix al capatàs. Maruxa ha perdut la seva ovella i, en la recerca, l'acompanyen Antonio i Rosa. Aquesta última diu a Maruxa que necessita una donzella i l'agafa al seu servei.

Acte II[modifica]

A la casa de Rosa, Rufo lliura una carta de Pablo a Maruxa. Com que la pastora no sap llegir, Rosa i Antonio discuteixen sobre qui ha de fer-ho. Al final és el jove qui ho fa. A la carta Pablo es lamenta de l'absència de Maruxa. S'ha de contestar la missiva i Rosa s'ofereix a escriure-la, però ho fa amb un to tan apassionat que Maruxa se sorprèn. A la carta, Rosa prega Pablo que vagi a veure-la. Maruxa no acaba d'entendre la intenció de la seva mestressa i li prega que deixi d'escriure. Rosa adverteix que s'ha delatat i tracta de trencar la carta, però Maruxa insisteix perquè desitja veure el seu pastor. Arribada la nit, Pablo espera Maruxa mentre Rufo està decidit que els primers no surtin amb la seva per tal de protegir els amors dels pastors. Aconsegueix que Maruxa i Pablo es reuneixin i marxin cap als prats. Mentre, Antonio s'ha disfressat de pastor i acudeix a la cita. Rosa, disfressada també de pastora i que està esperant el senyal, es presenta també. Com és de nit, tots dos s'abracen sense saber realment qui és l'altre. Les veus de Maruxa i Pablo, al lluny, els tornen a la realitat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Maruxa». La Vanguardia, 19-11-1916, pàg. 16.
  2. [enllaç sense format] http://www.operone.de/komponist/vives.html
  3. 3,0 3,1 3,2 [enllaç sense format] http://www.opusmusica.com/040/maruxa.html
  4. 4,0 4,1 Vallès Altés, Joan. Aproximació a la figura d'Amadeu Vives. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 8478269223.