Marxa dels voluntaris

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de cançóMarxa dels voluntaris
D1121029.JPG

Àudio

Tipus himne nacional
Gènere marxa
Lletra Tian Han
Música Nie Er
País República Popular de la Xina i Hong Kong
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La Marxa dels Voluntaris (Xinès simplificat: 义勇军进行曲, Xinès tradicional: 義勇軍進行曲, pinyin: yìyǒngjūn Jìnxíngqǔ) és l'himne nacional de la República Popular de la Xina (incloent la Regió Administrativa Especial de Hong Kong des de l'u de juliol de 1999 i la Regió Administrativa Especial de Macau des del 20 de desembre de 1999). Escrit l'any 1935 pel músic xinès Nie Er, amb lletra de Tian Han, es convertí en l'himne provisional de la Xina el 27 de setembre de 1949, a la primera sessió plenària de la Conferència Consultiva Política Popular de la Xina.

La Marxa dels Voluntaris es convertí en l'himne nacional de la Xina de forma oficial el 4 de desembre de 1982 pel Congrés Nacional Popular.[1] L'any 2004, mitjançant l'Article 136 de la Constitució de la República Popular de la Xina, es ratificà l'oficialitat de l'himne.

Origen de la cançó[modifica | modifica el codi]

Tian Han i Nie Er componen aquesta cançó com a tema principal d'una pel·lícula xinesa de l'any 1935 anomenada Fills i filles en temps de tempesta (Xinès simplificat: 风云儿女, Xinès tradicional: 風雲兒女, pinyin: Fēng yǔn ér nǔ). Aquesta pel·lícula explica la història d'un intel·lectual xinès atrapat enmig del conflicte entre la Xina i el Japó que decideix deixar Xangai per unir-se a la resistència xinesa contra l'invasor japonès. La pel·lícula s'emmarca a dins d'un moviment creatiu dins del cinema xinès conegut com a Moviment d'Esquerres, enfocat en el conflicte entre classes i en l'amenaça exterior.

Més tard, Frank Capra faria servir la Marxa dels Voluntaris al seu film The Battle of China, el sisè de la seva sèrie de films propagandístics nord-americans Why we fight, produïts durant la Segona Guerra Mundial. La cançó apareix com a leitmotiv general durant bona part de la pel·lícula.

Primer ús com a himne[modifica | modifica el codi]

Tot i això, degut al fet que la Xina es trobava enmig d'una guerra civil, la Marxa dels Voluntaris no es faria servir com a himne fins a l'any 1949, en què sona en una conferència internacional duta a terme a Praga (Txecoslovàquia). Tot i que no hi ha cap document oficial que expliqui el perquè d'aquesta decisió es pot trobar en una columna del diari xinès People's Daily de 15 de novembre de 1949:

La Marxa dels Voluntaris és la cançó més ben rebuda entre els xinesos procedent de les lluites revolucionàries dels darrers anys, i duu a sobre un tros significatiu de la nostra història. Vam decidir escollir aquesta cançó com a himne nacional sense canviar la seva lletra original per tres raons: la lletra original fa recordar al nostre poble els perills i dificultats que va haver de passar per construir una nova nació; la lletra original inspira els nostres cors patriòtics per lluitar contra les invasions imperialistes; i la lletra original encoratja el nostre poble a dur la revolució a casa. Si entenem que el poble rus s'enorgulleix d'haver fet servir La Internacional com el seu himne nacional durant molt de temps, i que el poble francès encara canta orgullós La Marsellesa com a himne nacional avui en dia, la nostra decisió és indubtable.

El juny d'aquell mateix any es creava un comitè dins del Partit Comunista de la Xina per decidir l'himne de la República Popular de la Xina que s'havia de proclamar en breu. Aquest comitè rebé 6,926 propostes d'himne. La Marxa dels Voluntaris fou suggerida pel pintor Xu Beihong i fou aprovada per unanimitat per tots els membres del comitè. La decisió va tenir el suport inicial de Zhou Enlai i, en darrera instància, de Mao Zedong, de manera que es convertí en l'himne provisional de la República Popular de la Xina just dies abans de la seva fundació.

Revolució cultural i ús posterior[modifica | modifica el codi]

Durant la Revolució Cultural, l'autor de la lletra Tian Han fou empresonat, i la Marxa dels Voluntaris fou prohibida. Durant aquest període, de forma no oficial es va fer servir com a himne la cançó "L'orient és roig" (Xinès simplificat: 东方红, Xinès tradicional: 東方紅, pinyin: Dōngfāng Hóng). Tanmateix, a partir de l'any 1969 es va tornar a fer servir i fou restablerta com a himne nacional a partir del Congrés Nacional Popular de 1978, però amb la lletra canviada. La lletra, però, no fou acceptada per la població.

Finalment, l'any 1982 el Congrés Nacional Popular decidia restablir la lletra original de 1935, i finalment l'any 2004, a través d'una modificació de la Constitució de la República Popular de la Xina, es feia efectiva la seva oficialitat.

Lletra de l'himne[modifica | modifica el codi]

Partitura de la Marxa dels Voluntaris
Xinès simplificat Xinès tradicional Pinyin Traducció al català
起来!

不愿做奴隶的人们!
把我们的血肉,
筑成我们新的长城!
中华民族到了
最危险的时候,
每个人被迫着发出
最后的吼声。
起来!起来!起来!
我们万众一心,
冒着敌人的炮火,前进!
冒着敌人的炮火,前进!
前进!前进!进!

起來!
不願做奴隸的人們!
把我們的血肉
築成我們新的長城!
中華民族到了
最危險的時候,
每個人被迫著發出
最後的吼聲。
起來!起來!起來!
我們萬眾一心,
冒著敵人的炮火,前進!
冒著敵人的炮火,前進!
前進!前進!進!

Qǐlái!
Búyuàn zuò núlì de rénmen!
Bǎ wǒmen de xuèròu,
zhùchéng wǒmen xīn de chángchéng!
Zhōnghuá mínzú dào liǎo
zuì wēixiǎn de shíhòu.
Měi ge rén bèi pòzhe fāchū
zuìhòu de hǒushēng.
Qǐlái! Qǐlái! Qǐlái!
Wǒmen wànzhòngyìxīn,
Màozhe dírén de pàohuǒ, qiánjìn!
Màozhe dírén de pàohuǒ, qiánjìn!
Qiánjìn! Qiánjìn! Jìn!

Aixequeu-vos!
Tots aquells que no voleu ser esclaus!
Que la nostra carn i la nostra sang
construeixin la nostra nova Gran Muralla!
La Nació Xinesa ha arribat
al moment més perillós.
Tothom se sent forçat a deixar anar
el darrer brogit.
Aixequeu-vos! (x3)
El nostre milió de cors batega com un de sol.
Enfrontem-nos al foc enemic! Marxem!
Enfrontem-nos al foc enemic! Marxem!
Marxem! Marxem! Endavant!

Lletra de l'himne de 1978 a 1982

Xinès simplificat Xinès tradicional Pinyin Traducció al català
前进!

各民族英雄的人民!
伟大的共产党
领导我们继续长征。
万众一心奔向
共产主义明天,
建设祖国保卫祖国
英勇地斗争。
前进!前进!前进!
我们千秋万代
高举毛泽东旗帜,前进!
高举毛泽东旗帜,前进!
前进! 前进! 进!

前進!
各民族英雄的人民!
偉大的共產黨
領導我們繼續長征。
萬眾一心奔向
共產主義明天,
建設祖國保衛祖國
英勇地鬥爭。
前進!前進!前進!
我們千秋萬代
高舉毛澤東旗幟,前進!
高舉毛澤東旗幟,前進!
前進! 前進!進!

Qiánjìn!
Gè mínzú yīngxióng de rénmín,
Wěidà de Gòngchǎndǎng
lǐngdǎo wǒmen jìxù chángzhēng.
Wànzhòngyīxīn bēnxiàng
gòngchǎnzhǔyì míngtiān,
Jiànshè zǔgúo bǎowèi zǔgúo
yīngyǒng de dòuzhēng.
Qiánjìn! Qiánjìn! Qiánjìn!
Wǒmen qiānqīuwàndài
Gāojǔ Máo Zédōng qízhì, Qiánjìn!
Gāojǔ Máo Zédōng qízhì, Qiánjìn!
Qiánjìn! Qiánjìn! Jìn!

Marxeu!
Herois de cada grup ètnic!
El gran Partit Comunista
ens duu a continuar la Gran Marxa.
Un milió de cors units
cap a un demà comunista.
Lluitant amb valor per desenvolupar
i protegir la nació.
Marxeu! (x3)
Aixecarem durant generacions
la bandera de Mao Zedong! Marxem!
La bandera de Mao Zedong! Marxem!
Marxem! Marxem! Endavant!

La Marxa dels Voluntaris en altres territoris[modifica | modifica el codi]

La Marxa dels voluntaris fou prohibida a la República de la Xina (coneguda com a Taiwan) fins a l'any 1990, tot i la seva popularitat entre els nacionalistes xinesos, sobretot arran de la Guerra Sino-Japonesa de mitjan segle xx.

A Hong Kong, tot i ser una Regió Administrativa Especial, també és considerat l'himne oficial. Tanmateix, una traducció a l'anglès feta per la Universitat de Hong Kong es fa servir en actes protocol·laris com cerimònies de graduació.

A la Regió Administrativa Especial de Macau també és considerat himne oficial, i el seu ús està regulat per la Llei n. 5/1999. Aquesta llei proporciona a través del seu annex n. 4 una partitura amb la versió oficial, i l'article 7 especifica que en cap cas es pot modificar o alterar la lletra sota penes que poden anar fins a 3 anys de presó o 360 dies de sou. Tot i això, malgrat que Macau conserva el portuguès com a idioma oficial, la llei d'ús de l'himne nacional no facilita una traducció al portuguès d'aquest.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «National Anthem». Chinese Government's Official Web Portal. [Consulta: 20 desembre 2013].
  2. «Lei de Macau 5 de 1999» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 22 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marxa dels voluntaris Modifica l'enllaç a Wikidata