Marxa nòrdica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La marxa nòrdica (en anglès, nordic walking) és un esport que consisteix a marxar amb bastons. Va néixer a Finlàndia com una forma d'entrenament per als esquiadors de fons a l'estiu.

Història[modifica | modifica el codi]

La marxa nòrdica -Nordic Walking- té els seus orígens als anys 30 del segle passat, quan els esquiadors d’esquí de fons de Finlàndia, utilitzen la tècnica de l’esquí de fons, a l’estiu, per a entrenar i arribar en millor forma a la temporada d’hivern.

Dues figures han estat cabdals per al desenvolupament de la marxa nòrdica: Leena Jääskelainen i Tuomo Jantunen, ambdós finlandesos.

Leena Jääskelainen. Les primeres lliçons de caminar amb pals, documentades fora de l’àmbit de l’entrenament esportiu, foren a càrrec de Leena Jääskelainen, una professora d’educació física de l’escola de Viherlaakso (Helsinki), l’any 1966. La mateixa Leena, en el període 1968-1971, com a docent de la Facultat d’Educació Física i Ciències de l’Esport de la Universitat de Jyväskylä, introdueix els exercicis amb pals com a eina a utilitzar en les classes d’educació física. Durant el període 1973-1991, Leena desenvolupa el càrrec d’Inspectora en Cap de la Junta Nacional d’Educació del Ministeri d’Educació, on introdueix el caminar amb pals dins les “Noves idees per a l’Educació Física a l’escola”. I l’any 1987, protagonitza la primera presentació de caminar amb pals d’esquí en un esdeveniment públic en la Finlandia Kävely (Caminada de Finlàndia) a Tampere.

Tuomo Jantunen. Director de Suomen Latu (Associació Centrals per als Esports Recreatius i Activitats a l’Aire Lliure), és la persona clan en llençar i promoure la marxa nòrdica a Finlàndia. El dia 5 de gener de 1988 organitza la primera caminada pública amb pals al centre d'Hèlsinki. L’any 1996 comença la col·laboració entre Suomen Latu, l’Institut d’Esports de Vierumäki i EXEL, qui l’any 1997 presenta el primer pal específic de marxa nòrdica, anomenat Nordic Walker, i es produeix el llançament internacional de l’activitat amb el nom de Nordic Walking.

L’any 2000 es crea a Finlàndia la INWA -International Nordic Walking Federation-, primer associació i posteriorment federació. L’any 2005 es crea també la INFO -International Nordic Fitness Organisation-. L'any 2005 la INWA inicia el seu camí a l’estat espanyol INWA-Spain, de la mà de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya.

Als anys 80, el nord-americà Tom Rutlin va crear Exerstrider, una versió del senderisme clàssic similar al Nordic Walking. L'any 1997, el finès Marko Kantaneva també va crear la tècnica Sauvakävely. De fet, avui a Finlàndia la marxa nòrdica és un esport molt popular.

Beneficis per a la salut[modifica | modifica el codi]

La correcta utilització dels pals implica activament a la part alta del cos en l'acte de caminar, posicionant a aquest cap endavant. L'esforç físic es distribueix de forma versàtil, equilibrada i apropiada, sobre diversos grups musculars de tot el cos. L'aplicació correcta de la tècnica de l'ús del pal, ofereix la possibilitat d'intensificar, de manera significativa, la progressió de la gambada, augmentant el treball muscular de la part alta del cos. Tanmateix, dóna la possibilitat d'implicar altres músculs de la resta del cos.

Tècnica i material[modifica | modifica el codi]

La marxa nòrdica -o Nordic Walking- és una modalitat d'activitat física, on a la caminada natural se li afegeix l'ús actiu d'uns pals específics, dissenyats per a la pràctica del Nordic Walking -marxa nòrdica-. Tanmateix, les característiques de la caminada natural i biomecànicament correcta, es mantenen en tots els seus aspectes.

L'amplitud i el moviment del braç en una correcta tècnica de Nordic Walking, respecta la traça del moviment de la caminada natural. Tanmateix, aquestes són algunes de les característiques similars a la tècnica clàssica de l'esquí de fons -origen del Nordic Walking-, com:

- La inclinació del pal durant la fase de suport.

- Control del pal mitjançant la dragonera i la corretja.

- Ús actiu i dinàmic dels pals.

La tècnica de la marxa nòrdica es basa en els principis següents:

- Tècnica correcta del caminar.

- Una postura i una correcta alineació del cos, l'estabilitat central, l'ús actiu dels músculs de l'esquena, i l'abdomen.

- Ús adequat de la tècnica específica dels pals -tècnica similar a l'esquí de fons, pas clàssic-.

La INWA promou l'ensenyament de la marxa nòrdica mitjançant l'anomenada tècnica diagonal, seguint un procediment d'instrucció recollit en la "Metodologia de les 10 passes" de la INWA, i on es recullen escrupolosament els principis anterior.

A banda d'aquesta tècnica i metodologia, existeixen altres variants d'aquesta tècnica (Sauvakävely de Marko Kantaneva, ALFA-247...). La de Marko Kantaneva, per exemple, proposa: respecte a la biodinàmica de caminar, una posició confortable, un moviment de peus que vagi des del taló fins a la punta del dit gros del peu, torsió de la pelvis amb moviments lents, etc.

Pel que fa al material, un bon pal de Nordic Walking es basa en les característiques següents:

- Part superior: mànec ergonòmic i una dragonera especial.

- Part central: una canya resistent, lleugera i rígida o lleugerament flexible.

- Part inferior: una puntera rígida i un tac de goma per l'asfalt, especialment dissenyats per a la pràctica del Nordic Walking.

Competició[modifica | modifica el codi]

La INWA i la INFO no són federacions esportives, i tampoc tenen cap reconeixement del Comitè Olímpic Internacional.

L’única federació internacional reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional que admet al seu si la marxa nòrdica o Nordic Walking és la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF).[1]

Diverses federacions d’atletisme nacionals l’han admès com a esport i tenen competicions nacionals. Així, per exemple, la Federació Francesa d’Atletisme l’ha acceptat com un dels seus esports i organitza el Campionat de França.[2]

La Federació Internacional d’Atletisme, per la seva part, ha admès també al seu circuit de Curses en Ruta diverses proves on n’hi ha classificació per a marxadors nòrdics. El 2016, la Marató d’Hannover de Nivell Argent i la Marató de Ginebra de Nivell Bronze tenen classificació de marxa nòrdica o Nordic Walking.[3]

A més, hi ha un Campionat del Món de Nordic Walking, disputat a la Marató de Portland, EE. UU., prova del Calendari de la Federació d’Atletisme d’Estats Units (USA Track & Field), federació reconeguda per la IAAF. Aquest Campionat del Món es va iniciar l’any 2006.[4]

D’altra banda, existeix un Ranking Mundial de Nordic Walking (WR-NW) amb els rècords del Món de Nordic Walking. Aquests són establerts en ruta i pista, en proves de fons, d’ultraresistència (distàncies superiors a la marató de 42,195 km) o de diversos dies de durada.[5]

Les principals proves de Nordic Walking estan supervisades per jutges d’esdeveniments de Nordic Walking o atletisme i obliguen a mantenir el contacte amb el terra almenys d’un peu, la tècnica en diagonal, etc.[6]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marxa nòrdica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.olympic.org/sports
  2. http://www.athle.fr/asp.net/main.html/html.aspx?htmlid=4942
  3. http://www.wr-nw.com/2016-calendar.html
  4. http://portlandmarathon.org/related-events/nordic-walk/
  5. http://wr-nw.com
  6. http://www.wr-nw.com/cnwrules.html

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]