Marxa nòrdica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La marxa nòrdica (en anglès, nordic walking) és un esport que consisteix a marxar amb bastons. Va néixer a Finlàndia com una forma d'entrenament per als esquiadors de fons a l'estiu.

Història[modifica | modifica el codi]

La marxa nòrdica -Nordic Walking- té els seus orígens als anys 30 del segle passat, quan els esquiadors d’esquí de fons de Finlàndia, utilitzaven la tècnica de l’esquí de fons, a l’estiu, per a entrenar i arribar en millor forma a la temporada d’hivern.

El fundador de la marxa nòrdica va ser el finlandès Mauri Repo (1945-2002). Mauri Repo va ser entrenador d'esportistes olímpics finlandesos i responsable de la Suomen Työväen Urheiluliitto (TUL), la Federació d'Esports dels Treballadors Finlandesos. Mauri Repo va definir per primera vegada el Nordic Walking en la seva obra Hiihdon lajiosa (TUL, 1979).[1]

Altres figures de la marxa nòrdica han estat Leena Jääskelainen i Tuomo Jantunen, ambdós finlandesos també.

Leena Jääskelainen. Les primeres lliçons de caminar amb pals, documentades fora de l’àmbit de l’entrenament esportiu, foren a càrrec de Leena Jääskelainen, una professora d’educació física de l’escola de Viherlaakso (Helsinki), l’any 1966. La mateixa Leena, en el període 1968-1971, com a docent de la Facultat d’Educació Física i Ciències de l’Esport de la Universitat de Jyväskylä, va introduir els exercicis amb pals com a eina a utilitzar en les classes d’educació física. Durant el període 1973-1991, Leena va tenir el càrrec d’Inspectora en Cap de la Junta Nacional d’Educació del Ministeri d’Educació, i va introduir el caminar amb pals dins les “Noves idees per a l’Educació Física a l’escola”. I l’any 1987, protagonitzà la primera presentació de caminar amb pals d’esquí en un esdeveniment públic en la Finlandia Kävely (Caminada de Finlàndia) a Tampere.

Tuomo Jantunen. Director de Suomen Latu (Associació Centrals per als Esports Recreatius i Activitats a l’Aire Lliure), va ser la persona clau en promoure la marxa nòrdica a Finlàndia. El dia 5 de gener de 1988 va organitzar la primera caminada pública amb pals al centre d'Hèlsinki. L’any 1996 va començar la col·laboració entre Suomen Latu, l’Institut d’Esports de Vierumäki i EXEL, qui l’any 1997 va presentar el primer pal específic de marxa nòrdica, anomenat Nordic Walker, i es produeix el llançament internacional de l’activitat amb el nom de Nordic Walking.

L’any 2000 es crea a Finlàndia la International Nordic Walking Federation (INWA), primer associació i posteriorment federació de marxa nòrdica. L’any 2005 es crea també la International Nordic Fitness Organisation (INFO), després d'una escissió de la INWA. L'any 2005 la INWA inicia el seu camí a l’Estat Espanyol INWA-Spain, de la mà de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Va ser aquesta la primera en ser inscrita pel Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya amb la marxa nòrdica com a activitat principal en els seus estatuts.

Als anys 80, el nord-americà Tom Rutlin va crear Exerstrider, una versió del senderisme clàssic amb diferències tècniques amb el Nordic Walking. L'any 1997, el finès Marko Kantaneva també va crear la tècnica Sauvakävely.

Avui, la marxa nòrdica és un esport molt popular a Finlàndia i també a altres països d'Europa: Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia, França...

Beneficis per a la salut[modifica | modifica el codi]

La correcta utilització dels pals implica activament a la part alta del cos en l'acte de caminar, posicionant a aquest cap endavant. L'esforç físic es distribueix de forma versàtil, equilibrada i apropiada, sobre diversos grups musculars de tot el cos. L'aplicació correcta de la tècnica de l'ús del pal ofereix la possibilitat d'intensificar, de manera significativa, la progressió de la gambada, augmentant el treball muscular de la part alta del cos. Tanmateix, dóna la possibilitat d'implicar altres músculs de la resta del cos.

Tècnica i material[modifica | modifica el codi]

La marxa nòrdica és una modalitat d'activitat física, on a la caminada natural se li afegeix l'ús actiu d'uns pals específics, dissenyats per a la pràctica de la marxa nòrdica. Tanmateix, les característiques de la caminada natural i biomecànicament correcta es mantenen en tots els seus aspectes.

L'amplitud i el moviment del braç, en una correcta tècnica de marxa nòrdica, respecta la traça del moviment de la caminada natural.

Aquestes són algunes de les característiques similars a la tècnica clàssica de l'esquí de fons -origen del Nordic Walking-:

- La inclinació del pal durant la fase de suport.

- Control del pal mitjançant la dragonera i la corretja.

- Ús actiu i dinàmic dels pals.

La tècnica de la marxa nòrdica es basa en els principis següents:

- Tècnica correcta del caminar.

- Una postura i una correcta alineació del cos, l'estabilitat central, l'ús actiu dels músculs de l'esquena i l'abdomen.

- Ús adequat de la tècnica específica dels pals -tècnica similar a l'esquí de fons, pas clàssic-.

La INWA promou l'ensenyament de la marxa nòrdica mitjançant l'anomenada tècnica diagonal, seguint un procediment d'instrucció recollit en la "Metodologia de les 10 passes" de la INWA, i on es recullen escrupolosament els principis anteriors.

A banda d'aquesta tècnica i metodologia, existeixen altres variants d'aquesta tècnica (Sauvakävely de Marko Kantaneva, ALFA-247...). La de Marko Kantaneva, per exemple, proposa: respecte a la biodinàmica de caminar, una posició confortable, un moviment de peus que vagi des del taló fins a la punta del dit gros del peu, torsió de la pelvis amb moviments lents, etc.

Pel que fa al material, un bon pal de marxa nòrdica es basa en les característiques següents:

- Part superior: mànec ergonòmic i una dragonera especial.

- Part central: una canya resistent, lleugera i rígida o lleugerament flexible.

- Part inferior: una puntera rígida i un tac de goma per l'asfalt, especialment dissenyats per a la pràctica del Nordic Walking.

Competició[modifica | modifica el codi]

La INWA i la INFO no són federacions esportives, i tampoc tenen cap reconeixement del Comitè Olímpic Internacional (COI).

L’única federació internacional reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional que admet al seu si la marxa nòrdica és la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF).[2]

Diverses federacions d’atletisme nacionals l’han admès com a esport i tenen competicions nacionals. Així, la Federació Italiana d’Atletisme i la Federació Francesa d’Atletisme l’han acceptat com un dels seus esports i organitzen el Campionat d'Itàlia i el Campionat de França de marxa nòrdica.[3]

La Federació Internacional d’Atletisme, per la seva part, ha admès també al seu circuit de Curses en Ruta diverses proves on n’hi ha classificació per a marxadors nòrdics. El 2016, la Marató de Hannover de Nivell Argent i la Marató de Ginebra de Nivell Bronze tenen classificació de marxa nòrdica.[4]

A més, hi ha un Campionat del Món de Nordic Walking, disputat a la Marató de Portland, EE. UU., prova del Calendari de la Federació d’Atletisme d’Estats Units, federació reconeguda per la IAAF. Aquest Campionat del Món es va iniciar l’any 2006.[5]

D’altra banda, existeix un Rànquing Mundial de Nordic Walking (WR-NW) amb els rècords del món de marxa nòrdica. Aquests són establerts en ruta i pista, en proves de fons i d’ultraresistència (distàncies superiors a la marató de 42,195 km fins a diversos dies de durada).[6]

Les principals proves de marxa nòrdica estan supervisades per jutges d’atletisme i de marxa nòrdica i obliguen a mantenir el contacte amb el terra almenys d’un peu, la tècnica en diagonal, etc.[7]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marxa nòrdica Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]