Marxuquera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 38° 58′ 06″ N, 0° 14′ 58″ O / 38.9683°N,0.2495°O / 38.9683; -0.2495

Cases de Marxuquera.

Marxuquera o la Marxuquera, és una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia i Ador. (Safor), amb uns 934 habitants. La major part de la partida rural pertany al terme de Gandia i està formada per un extens pla tancat al nord pel massís del Mondúber, a l'est per la serra Falconera a l'oest i sud per la serra Grossa, les últimes estribacions del Buixcarró i el Vernissa. La seua extensió és d'unes 750 hectàrees, que equivalen al 12,21 per cent del terme municipal de Gandia, més l'enclavament d'Ador (3,53 km²), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.

La carretera GandiaSimat creua Marxuquera des de Gandia i va cap a la Valldigna passant per la Drova i Barx a través del coll dels Caragols. El barranc Verd discorre pel sud del pla, i per nord ho fa el barranc de Marxuquera, també conegut com a barranc de Sant Nicolau o de Beniopa. Els accidents naturals separen Marxuquera en dos parts ben definides, deixant al centre la serra Falconera i determinant així el límit entre la Marxuquera Alta i la Baixa, exactament dividides pel Racó de Tomba.

Gràcies al seu clima, protegit per les muntanyes i en conseqüència, l'alleujament dels vents que per allí s'hi dóna, Marxuquera ha sigut històricament un lloc propici per a l'assentament humà.

Història[modifica | modifica el codi]

Per tota la Marxuquera podem trobar nombrosos vestigis de poblament humà al llarg de la història. L'etimologia del seu topònim equivaldria a "plana litoral". És geofísicament un complex càrstic, característica que explica la formació de nombroses coves, moltes d'elles poblades -com la cova de les Meravelles- en la prehistòria.

També hi ha indicis de poblament musulmà, assenyalat per la presència de l'anomenat "Morabito", al pla de Lloret, una espècie d'habitatge o corral d'animals amb característiques de les construccions musulmanes, encara que no s'ha arribat a un consens sobre l'ús que va tindre en el seu temps. Hi havia també una altra construcció similar, no molt lluny d'aquesta, però fou derrocada i ningú es preocupà per preservar-la.

Una característica del pla de Marxuquera, és que ha estat dividit històricament entre diferents termes municipals. A l'edat mitjana, a principis del segle XV, se'l repartien els termes de Bairén, Borró i Palma, els tres del ducat de Gandia.

Gran part de les famílies de Marxuquera són descendents dels primers pobladors de Marxuquera com a localitat, que venien de Pedreguer, Benipeixcar, Xaló, Ròtova o Gandia. Marxuquera va funcionar durant anys com a municipi independent, fins que s'annexionà a Gandia.

Històricament també ha funcionat a la Marxuquera Alta, una comunitat de propietaris d'estos terrenys de secà, molts dels quals no vivien a Marxuquera, vivien a Beniopa, Benipeixcar, Benirredrà, Gandia, Palma, Ador, Ròtova o Alfauir, però si tenien terrenys allí. Es reunien cada mes de gener per a tractar temes de les seues terres a les Escoles Pies de Gandia i hi havia un representant de cadascun d'estos pobles en la junta directiva.

A partir de la dècada dels cinquanta del segle XX, hi hagué una sèrie d'accions que transformaren la vida dels marxuquerers, com l'asfaltament de la carretera de Gandia a Barx, però sobretot, l'inici de la transformació de les terres tradicionalment de secà en regadius i l'emigració de les famílies a Gandia amb la venda de les seues terres a gandians que les transformaren en fanecades de tarongerar. Els que es quedaren, també transformaren les seues terres al monocultiu dels cítrics. A partir dels setanta, part dels emigrats a Gandia i altres de nous, tornaren amb la millora de l'habitabilitat de les cases i la introducció dels electrodomèstics, però ja molts com a segona residència. Així començava la urbanització unifamiliar en forma de xalets que actualmente caracteritza a Marxuquera.

Històricament el nom de Marxuquera, és extensiu a tot el pla, que abasta fins als límits de Ròtova, Palma de Gandia, Beniopa i la Drova, però el que determinà la seua identitat és el caseriu que es va aixecar entorn l'Ermita, dedicada a la Verge del Mondúber. Actualment, a més d'este nucli originari i les cases de camp disperses, comprèn també tot el conjunt d'urbanitzacions assentades a les dos Marxuqueres, l'Alta i la Baixa. Segons l'INE, el 2007, Marxuquera Baixa té 351 habitants i Marxuquera Alta, 583 hab.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Els llocs més visitats de Marxuquera són el seu parc del camp de futbol, on cada diumenge trobem gran quantitat de gent de Gandia i els voltants que va a passar el dia; la Font de Lloret, un paratge natural i font de la qual s'abasteix gran part de l'horta de Marxuquera; la cova de les Meravelles, on s'han trobat restes prehistòriques que la situen com a una de les primeres zones habitades de la península i fins i tot d'Europa; el monestir de Sant Jeroni de Cotalba; o el "Morabito", construcció d'origen musulmà.

Equipaments públics[modifica | modifica el codi]

Centre social (seu de la Junta de Districte)((nou centre social en construcció)), camp de futbol de sorra i camp de futbet.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia de Marxuquera és un bon exemple de la dieta mediterrània. L'alimentació es basa en fruites i verdures de l'horta, destacant la taronja, també la paella, l'arròs al forn i l'arròs caldós. Tot junt amb carn de la terra, sobretot pollastre i conill. Alguns plats típics (a més dels arrossos anomenats abans) són les coques de dacsa, les coques de tomaca, pebre i tonyina al forn, el bonyítol al forn, i el conill o pollastre "a l'ajillo".

Vida associativa[modifica | modifica el codi]

A Marxuquera podem trobar diverses associacions culturals: Associació de Veïns de Marxuquera, Festers de Marxuquera, Associació d'ames de casa de Marxuquera, Grup d'amics de la natura de Marxuquera.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes patronals de Marxuquera se celebren els dies 12, 13, 14 i 15 d'agost, en honor a la Mare de Déu del Mondúber. De les festes s'encarrega una comissió de festers, que organitzen festes i sopars durant tot l'any (Nadal, Cap d'Any, Carnestoltes, fogueres de Sant Antoni, Romeria de maig, les festes patronals d'agost, Halloween, Sopar del Pobre, etc.).

Les festes patronals s'inicien el 12 amb el tradicional sopar de "La lligà del gos", i la resta de dies podem trobar les típiques nits amenitzades per orquestes o discomòbils, jocs per als xiquets, cavalcada de disfresses, etc.

Altres aspectes[modifica | modifica el codi]

La llengua mare a Marxuquera és el valencià. En ser un lloc clarament amb població envellida, hi ha molts majors els quals han rebut pocs estudis o cap, i la llengua transmesa de pares a fills era el valencià. La majoria no saben parlar bé el castellà, i es nota ràpidament en la pronunciació. Així mateix, el valencià a Marxuquera conserva certes peculiaritats lingüístiques. S'entremescla el valencià estàndard amb l'apitxat gandià, i això junt amb la influència del castellà crea mals usos de la llengua significatius entre la gent major, que és la gran majoria.

Existeix també gran afició a la pilota valenciana, en especial la modalitat de raspall. Durant els mesos d'estiu, tots els dissabtes de vesprada es juguen partides de raspall per grups al camí Tohuero, conegut com "el carreret". El manteniment d'aquesta tradició inclús va permetre que durant els darrers anys es creara una escoleta de pilota valenciana-raspall per als xiquets, que competí a nivell autonòmic i inclús quedà campió. Però fa pocs anys, aquesta escoleta va desaparéixer degut als pocs xiquets que hi ha a Marxuquera, i per tant, la falta d'alumnat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marxuquera Modifica l'enllaç a Wikidata