Mary Higgins Clark

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMary Higgins Clark
Mary Higgins Clark at the Mazza Museum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Mary Theresa Eleanor Higgins Modifica el valor a Wikidata
24 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 2020 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Naples (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Fordham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNovel·lista, escriptora i escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
GènereThriller Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMary Higgins Clark Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCarol Higgins Clark Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Mary higgins clark signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmaryhigginsclark.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0164267 Musicbrainz: 0478e4e2-7402-478c-b747-4ba9e8371ae9 Discogs: 3624630 Modifica els identificadors a Wikidata

Mary Higgins Clark, nom amb què es coneixia Mary Theresa Eleanor Higgins (Bronx,[1] Nova York, 24 de desembre de 1927Naples, Florida, 31 de gener de 2020),[2] fou una escriptora estatunidenca, especialitzada en novel·les d’intriga generalment incloses en les llistes de llibres més llegits. Era coneguda com la "reina del suspens", tot i que també va escriure diverses col·leccions de relats, una novel·la històrica i dos llibres juvenils. Va rebre diversos premis i guardons per la seva obra,[3] com la designació de Gran Mestra per part de l'Associació d'Escriptors de Suspens dels Estats Units o el Grand Prix de Literatura Policial, que se li va concedir el 1980; també va ser nomenada Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.[4] Moltes de les seves novel·les van ser adaptades al cinema i a la televisió.

Biografia[modifica]

Mary Higgins va demostrar interès per l’escriptura des de molt petita, i als sis anys va escriure el seu primer poema.[5][6] El seu pare, Luke, un immigrant irlandès que havia regentat un pub abans de la Gran Depressió, va morir quan ella tenia només onze anys, i va deixar la mare de Mary, Nora, amb tres criatures; uns anys més tard va perdre també el seu germà gran.[1] Després de graduar-se a l'escola secundària, Mary Higgins, que era la segona de tres fills, va treballar com a secretària per ajudar a mantenir la família. Després, va treballar un any com a auxiliar de vol amb Pan Am abans de casar-se amb un veí, Warren Clark, que era nou anys més gran que ella. Un cop casada, va assistir a cursos d’escriptura a la Universitat de Nova York i va començar a escriure contes. El seu marit va morir el 1964, i es va trobar sola amb cinc fills. Va treballar escrivint guions de ràdio de quatre minuts, i el 1968 va publicar la seva primera novel·la, Aspire to the Heavens. La seva primera novel·la de suspens, Where Are The Children?, es va publicar el 1975 i va ser un èxit de vendes instantani. A més d'escriure, va tornar a estudiar i va obtenir el títol de Filosofia de la Universitat de Fordham, l’any 1979. A partir de llavors, Clark va escriure més de dues dotzenes de novel·les de suspens de les quals s'han venut més de 80 milions de còpies només als Estats Units, i algunes de les quals han estat portades al cinema. Clark es va tornar a casar i vivia a Nova Jersey i Manhattan.[5][6]

Obres[modifica]

Ficció[modifica]

  • Aspire to the Heavens (1968), reeditat el 2002 amb el títol Mount Vernon Love Story[7]
  • Where Are The Children? (1975)
  • A Stranger is Watching (1977)
  • The Cradle Will Fall (1980)
  • A Cry in the Night (1982)
  • Stillwatch (1984)
  • Weep No More, My Lady (1987)
  • While My Pretty One Sleeps (1989)
  • The Anastasia Syndrome and Other Stories (1989)
  • Loves Music, Loves to Dance (1991)
  • All Around the Town (1992)
  • I'll Be Seeing You (1993)
  • Death on the Cape and Other Stories (1993)
  • Remember Me (1994)
  • The Lottery Winner and Other Stories
  • Let Me Call You Sweetheart
  • Silent Night (1995)
  • Moonlight Becomes You (1996)
  • My Gal Sunday: Henry and Sunday Stories (1996)
  • Pretend You Don't See Her (1997) (Records d’una altra vida. Trad. Rosa Borràs. Barcelona, Edicions 62, 2010)[8]
  • You Belong to Me (1998)
  • All Through The Night (1998)
  • We'll Meet Again (1999)
  • Before I Say Good-Bye (2000) (L'últim adéu. Trad. Aurora Ballester Gasso. Barcelona, Edicions Proa, 2001)[8]
  • Deck the Halls (2000) (Última oportunitat. Barcelona, Edicions Proa, 2002)[8]
  • On The Street Where You Live (2001) (Retorn al passat. Trad. Montserrat Vancells Flotats. Barcelona, Edicions Proa, 2002)[8]
  • He Sees You When You're Sleeping (2001)
  • Daddy's Little Girl (2002) (El secret de la nit. Trad. Victoria Alsina Keith. Barcelona, Edicions Proa, 2003)[8]
  • The Second Time Around (2003)
  • Nighttime Is My Time (2004)
  • The Christmas Thief (2004)
  • No Place Like Home (2005) (Enlloc com a casa. Trad. Mar Albacar. Barcelona, Edicions 62, 2006)[8]
  • Two Little Girls in Blue (2006) (Bessones vestides de blau. Trad. Anna Mauri, Concepció Iribarren i Lluís Delgado. Barcelona, Edicions 62, 2009)[8]
  • Santa Cruise (2006)
  • Ghost Ship: A Cape Cod Story (2007)
  • I Heard That Song Before (2007) (Em sona aquesta cançó. Trad. Rosa Borràs. Barcelona, Edicions 62, 2008)[8]
  • Where Are You Now? (2008) (On t’amagues?. Trad. Rosa Borràs. Barcelona, Edicions 62, 2009)[8]
  • Dashing Through the Snow (2008)
  • Just Take My Heart (2009)
  • The Shadow of Your Smile (2010) (L’ombra del teu somriure. Trad. Rosa Borràs. Barcelona, Edicions 62, 2011)[8]
  • I'll Walk Alone (2011) (Caminaré sola. Trad. Rosa Borràs i Imma Estany. Barcelona, Edicions 62, 2011)[8]
  • The Magical Christmas Horse (2011)
  • The Lost Years (2012) (Els anys perduts. Trad. Anna Turró. Barcelona, Edicions 62, 2013)[8]
  • Daddy's Gone A Hunting (2013) (Por de la veritat. Trad. Anna Puente Llucià i Carles Andreu Saburit. Barcelona, Edicions 62, 2014)[8]
  • I've Got You Under My Skin (2014) (Assassinat en directe. Trad. Esther Roig Giménez. Barcelona, Edicions 62, 2015)[8]
  • The Cinderella Murder (2014)
  • The Melody Lingers On (2015) (Frau al descobert. Trad. Esther Roig. Barcelona, Edicions 62, 2016)[8]
  • All Dressed in White (2015)
  • As Time Goes By (2016) (Llegat mortal. Trad. Esther Roig. Barcelona, Edicions 62, 2017)[8]
  • Death Wears a Beauty Mask and Other Stories (2016)
  • All By Myself, Alone (2017)[9] (Mai més sola. Trad. Núria Parés Sellarés. Barcelona, Edicions 62, 2019)[8]
  • I've Got My Eyes on You (2018) (T'estic vigilant. Trad. Núria Parés Sellarés. Barcelona, Edicions 62, 2018)[8]
  • Kiss the Girls and Make Them Cry (2019)[10]

No ficció[modifica]

  • Kitchen Privileges, A Memoir (2001)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Higgins Clark
  1. 1,0 1,1 Verongos, Helen T. «Mary Higgins Clark, Best-Selling Queen of Suspense, Dies at 92» (en anglès). The New York Times, 31-01-2020 [Consulta: 1r febrer 2020].
  2. «Mary Higgins Clark» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 1r febrer 2020].
  3. «Mor la reina del suspens, Mary Higgins Clark». Diari de Girona, 01-02-2020 [Consulta: 1r febrer 2020].
  4. «Mor l'escriptora Mary Higgins Clark, la reina del suspens, als 92 anys». CCMA, 01-02-2020 [Consulta: 1r febrer 2020].
  5. 5,0 5,1 «Mary Higgins Clark» (en anglès). Famous Authors. [Consulta: 2 d’octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 «Mary Higgins Clark Biography» (en anglès). Biography.com. [Consulta: 2 d’octubre 2016].
  7. «Mary Higgins Clark» (en anglès). Simon & Schuster. Arxivat de l'original el 18 desembre 2007. [Consulta: 12 febrer 2007].
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 «Mary Higgins Clark». títols en català a Edicions 62. Edicions 62. [Consulta: 1r febrer 2020].
  9. «All By Myself, Alone by Mary Higgins Clark» (en anglès). Fantastic Fiction. [Consulta: 29 gener 2017].
  10. «Kiss the Girls and Make Them Cry». Simon & Schuster, 2019 [Consulta: 1r febrer 2020].