Mary Pierce

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMary Pierce
Mary Pierce
Dades biogràfiques
Naixement Mary Caroline Pierce
15 de gener de 1975 (1975-01-15) (43 anys)
Mont-real, Quebec, Canadà
Residència Sarasota, Florida, EUA
Nacionalitat França
Alçada 1.78 m
Pes 68 kg
Lateralitat Dreta
Activitat professional
Ocupació Tennista
Període en actiu 1989 – 2006
Patrimoni personal $9.700.665
Esport Tennis
Mà de joc dretana i revés a dues mans
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 511–237 18 3 (30 de gener de 1995)
Tennis dobles 197–116 10 3 (10 de juliol de 2000)
Dobles mixts 1
WTA Info WTA
Trajectòria
Durada Equip Competició
- France Fed Cup team
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia Guanyadora (1995)
Roland Garros Guanyadora (2000), Finalista (2005)
Wimbledon Quarts de final (1998, 2005)
US Open Finalista (2005)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia Finalista (2000)
Roland Garros Guanyadora (2000)
Wimbledon 3R (2002, 2004)
US Open SF (1999)
Dobles mixtos
Open d'Austràlia 1R (1993)
Roland Garros QF (1990, 1992)
Wimbledon Guanyadora (2005)
US Open SF (1995)
Jocs Olímpics QF (2004)
Equips
Copa Federació Guanyadora (1997, 2003)
Copa Hopman F (1998)
Premis i reconeixements

IMDB: nm1942441
Modifica dades a Wikidata

Mary Pierce (Mont-real, Canadà, 15 de gener de 1975) és una tennista francesa professional. Ha assolit sis finals de singles en tornigs Grand Slam durant la seva carrera, aconseguint dos títols. A més ha aconseguit dos títols en tornejos Grand Slam en les sèries de dobles. Gràcies a la seva figura estilitzada i gran estatura, en algunes ocasions ha fet de model.

Pierce va néixer a Mont-real mentre la seva mare francesa i el seu pare estatunidenc estaven de viatge per la ciutat; per això, malgrat néixer al Canadà, mai no va residir en aquest país llargs períodes. Va ser criada als Estats Units, i viu a Bradenton, Florida; per això, ha estat reconeguda com a ciutadana tant dels Estats Units, de Canadà i de França. En tornejos internacionals ha representat França moltes vegades.

Pierce va ser iniciada en el tennis a l'edat de 10 anys, pel seu pare Jim Pierce. Només dos anys després guanya el títol nacional dels EUA per a la categoria de menors de 12 anys. El 1989 es transforma en la tennista americana més jove en debutar en el tour professional, als 14 anys i 2 mesos. (aquest rècord va ser superat l'any següent per Jennifer Capriati.)

El 1994, Pierce va assolir la seva primera final de Grand Slam, en el Torneig de Roland Garros, de manera notable. Va ser la primera jugadora a assolir la quarta ronda havent perdut només dos jocs en els seus partits. En arribar a la final només havia perdut 10 jocs, incloent un sòlid 6-2, 6-2 amb la qual aleshores era la número u indiscutida, Steffi Graf en semifinals. A la final perd per 6-4, 6-4 davant d'Arantxa Sánchez Vicario.

El 1995, Pierce guanya el seu primer títol de Grand Slam en derrotar la mateixa Sánchez Vicario per 6-3, 6-2 a la final de l'Obert d'Austràlia. Aquell any assoleix el seu màxim lloc en el rànquing, el número 3.

El 1997, Pierce torna a disputar la final de l'Obert d'Austràlia, però perd amb Martina Hingis per un doble 6-2. Perd a més aquell any la final del WTA Tour Championships amb Jana Novotná. Pierce va ser membre de l'equip francès que va guanyar la Fed Cup l'any 1997.

Pierce va guanyar el seu segon títol de singles de Grand Slam i el seu primer títol de dobles a Grand Slam en l'Obert de França, el 2000. A la final de singles va derrotar a Conchita Martínez per 6-2, 7-5 i va arribar a ser la primera francesa a adjudicar-se el títol des de Francoise Durr el 1967. I jugant dobles amb Martina Hingis es va coronar en aquesta categoria (la parella havia disputat a més la final en l'Obert d'Austràlia al començament del mateix any).

Pierce va participar amb l'equip francès en la Federation Cup per segona vegada l'any 2003. El 2004, Pierce va guanyar el seu primer títol des de 2000, en el torneig 's-Hertogenbosch, arribant d'aquesta manera als 16 títols de singles.

Temps tempestuosos[modifica]

Durant els primers anys en el tour, Pierce s'avergonyia pel comportament grotesc del seu pare. Jim Pierce, que a més era el seu entrenador, sovint cridava a les oponents de la seva filla durant els partits. En una oportunitat, estant assegut a les grades, va cridar: "Mary, mata a aquesta donota! ". En diverses ocasions es va saber dels abusos físics i verbals que va cometre contra la mateixa Mary durant els entrenaments i després de perdre partits. En l'obert de França, el 1993, va ser expulsat després de colpejar un espectador, i això va suposar que l'Associació de Tennis Femení (WTA per les seves sigles en anglès) el vetés per presenciar qualsevol torneig de l'esmentada organització durant 5 anys. L'incident va donar pas a la creació d'una nova regla en la WTA (coneguda fins avui com la "regla Jim Pierce") que prohibeix la conducta abusiva per part de jugadors, entrenadors o familiars. Mary no va continuar amb el seu pare com a entrenador des de 1993, i fins i tot va iniciar accions judicials en contra seu. Poques setmanes després, es va veure embolicat en una baralla amb un dels guardaespatlles que custodiava Mary en un hotel on s'allotjava. Després d'això, ell la va demandar, reclamant que ella li hauria promès el 25% del total dels guanys percebuts com a tenista. Ella accedeix a pagar-li 500.000 dòlars per retirar la demanda i deixar-la en paus. Ella es retira del torneig de Wimbledon el 1994 després que un diari britànic amenacés d'infiltrar el seu pare en les proximitats.

Pierce va estar compromesa amb l'exjugador de Beisbol de la Lliga Majors Roberto Alomar. Tanmateix, les dues estrelles no estan juntes. Després de la separació del seu pare, Pierce va ser entrenada per Nick Bollettieri, a qui coneixia per haver assistit a la seva escola de tennis a finals dels 80. El seu germà David és el seu entrenador. S'ha reconciliat parcialment amb el seu pare Jim, i ocasionalment se'ls ha vist practicar junts.

Pierce el 2005[modifica]

El 2005, Pierce va assolir la final de l'Obert de França per tercera vegada, i va perdre 6-1, 6-1 davant Justine Henin-Hardenne. Més endavant va confirmar que aquesta aparició, seguida de contundents victòries sobre tenistes molt ben situades com la Núm. 1 Lindsay Davenport, no va ser casualitat, en arribar a quarts de finals en el torneig de Wimbledon per primera vegada des de 1996. En aquesta oportunitat, Pierce va enfrontar-se a Venus Williams, i va perdre el partit després d'un emocionant tiebrake en el segon set, que va durar 22 punts. Va guanyar el títol de dobles mixtos en el mateix torneig, en parella amb Mahesh Bhupathi. El 7 d'agost Pierce va guanyar el seu primer torneig de singles de l'any a San Diego, en derrotar a Ai Sugiyama a la final. Després d'això, va assolir la final de l'Obert dels EUA. Per accedir a aquesta final, va derrotar Justine Henin-Hardenne en la quarta volta (6-3, 6-4), sent la seva primera victòria sobre aquesta jugadora. En quarts de final, Pierce va derrotar la tercera cap de sèrie, Amelie Mauresmo 6-4, 6-1, arribant així a la primera semifinal de l'Obert dels EUA en la seva carrera. Després d'aquest triomf Mary va comentar: "Tinc 30 anys, i n'he estat 17 en el tour, i encara hi ha 'primeres vegades' per mi. Això és sorprenent". No obstant arribar a la final, no va poder coronar-se campiona, ja que Kim Clijsters li va propinar un irremuntable 6-3, 6-1. El seu gran any li va permetre accedir a la Copa Kremlin (a Moscou) i assolir la seva tercera final del 2005.

En guanyar a Moscou es va assegurar una quota en el Tour de Campions de la WTA, que es va dur a terme a Los Angeles, en el qual les vuit millors jugadores de l'any competeixen en un inusual format per emportar-se el premi a la millor de les millors: Un milió de dòlars americans. En un format de round-robin, en el seu grup va obtenir tres victòries, contra Clijsters en tres sets; Mauresmo en tres sets; i Dementieva en sets seguits. En la semifinal va derrotar a la millor del rànquing, Lindsay Davenport en un intens joc de dos sets, que van ser decidits en sengles tie-breaks 7-6(5),7-6(6). Tanmateix, va perdre la final davant Mauresmo.

El reeixit 2005 de Pierce li va permetre acabar en el número 5 en el rànquing WTA, coincidint amb el seu millor rànquing històric en els anys 1994, 1995, i 1999, quedant a menys de 200 punts de la número 4 Maria Xaràpova i a menys de 300 punts de Amélie Mauresmo, la número 3. Un començament reeixit el 2006 li permetria a Pierce escalar més llocs en el rànquing.

Torneigs del Grand Slam[modifica]

Individuals (2)[modifica]

Títols[modifica]

Any Torneig Oponent Resultat
1995 Obert d'Austràlia Espanya Arantxa Sánchez Vicario 6-3, 6-2
2000 Roland Garros Espanya Conchita Martínez 6-2, 7-5

Finalista (4)[modifica]

Any Torneig Oponent Resultat
1994 Roland Garros Espanya Arantxa Sánchez Vicario 4-6, 4-6
1997 Obert d'Austràlia Suïssa Martina Hingis 2-6, 2-6
2005 Roland Garros Bèlgica Justine Henin 1-6, 1-6
2005 Obert dels Estats Units Bèlgica Kim Clijsters 1-6, 3-6

Palmarès[modifica]

Torneigs individuals (18)[modifica]

Llegenda
Grand Slams (2)
WTA Tour Championships (0)
Tier I (5)
Tier II (5)
Tier III (2)
Tier IV (3)
Tier V (1)
Títols per superfície
Ciment (5)
Terra (6)
Herba (1)
Moqueta (6)
Num. Data Torneig Superfície Rival Resultat
1. 14 de juliol de 1991 ItàliaPalerm Terra Itàlia Sandra Cecchini 6–0, 6–3
2. 23 de febrer de 1992 Itàlia Cesena Moqueta França Catherine Tanvier 6–1, 6–1
3. 12 de juliol de 1992 Itàlia Palerm Tierra Països Baixos Brenda Schultz 6–1, 6–7(3–7), 6–1
4. 1 de novembre de 1992 Puerto Rico San Juan de Puerto Rico Ciment EUA Gigi Fernández 6–1, 7–5
5. 17 d'octubre de 1993 Alemanya Filderstadt Ciment Bielorússia Natasha Zvereva 6–3, 6–3
6. 28 de gener de 1995 Austràlia Obert d'Austràlia Cemento Espanya Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 6–2
7. 24 de setembre de 1995 Japó Tòquio Cemento Espanya Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 6–3
8. 11 de maig de 1997 Itàlia Obert de Roma Tierra Espanya Conchita Martínez 6–4, 6–0
9. 15 de febrer de 1998 França París Moqueta Bèlgica Dominique Van Roost 6–3, 7–5
10. 12 d'abril de 1998 Estats Units Amelia Island Tierra Espanya Conchita Martínez 6–7(8–10), 6–0, 6–2
11. 25 d'octubre de 1998 Rússia Moscou Moqueta USA Monica Seles 7–6(7–2), 6–3
12. 31 d'octubre de 1998 Luxemburg Luxemburg Moqueta Itàlia Silvia Farina 6–0, 2–0 ret.
13. 31 d'octubre de 1999 Àustria Linz Moqueta França Sandrine Testud 7–6(7–2), 6–1
14. 23 d'abril de 2000 Estats Units Hilton Head Terra Espanya Arantxa Sánchez Vicario 6–1, 6–0
15. 10 de juny de 2000 França Roland Garros Terra Espanya Conchita Martínez 6–2, 7–5
16. 19 de juny de 2004 Països Baixos 's-Hertogenbosch Herba República Txeca Klára Koukalová 7–6(8–6), 6–2
17. 7 d'agost de 2005 Estats Units San Diego Cemento Japó Ai Sugiyama 6–0, 6–3
18. 16 d'octubre de 2005 Rússia Moscou Moqueta Itàlia Francesca Schiavone 6–4, 6–3

Finals (23)[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Pierce Modifica l'enllaç a Wikidata